De quan a casa s’apedaçava la roba

25 10 2013

ou de fusta per sargirAra amb la crisis la gent ha allargat més la roba i fins hi tot han mirat d’aprofitar-la arreglant-la com ja s’havia fet anys enrere. Aquest fet m’ha fet recordar quan la meva mare em deia que abans la roba s’apedaçava per tal de que el seu ús dures més anys.
En aquells anys les economies familiars eren molt minses i es mirava d’estalviar en tot, fins i tot molt més que avui, tot i la crisis. El costum que avui recordo era dictat per la necessitat, ja què abans, qualsevol peça de roba, a més d’haver durat un munt d’anys, s’heretava. Els germanets més petits quasi bé no arribaven a estrenar mai res, dons tot ho heretaven dels més germans més grans, o fins i tot d’altres familiars, amics o veïns. Mireu la imatge de la dreta d’uns nens d’una escola de Terrassa d’aquells anys i pregunteu-vos si creieu que aquests abrics els han estrenat o són heretats.
nens a l'escola
La mare m’explica que llavors s’apedaçava tot: les genolleres, les colzeres, les culeres dels pantalons, la roba interior, els mitjons, que es sargien amb un ou de fusta (bé n’hi deuria haver d’altres materials però a casa era de fusta. Aquest ou es posava dins del mitjó fins a la zona foradada i amb una agulla i fil s’anava sargint (cosint) agafant els fils que quedaven del mitjó per tapar aquell forat, ajudant-se del didal. Jo haig de confesar que encara recordo haver portat els mitjons sargits.
Serveixi aquest records per a totes les mares que es van passar moltes de les seves hores apedaçant o sargint la nostra roba.





Els Donadeu a Terrassa

17 10 2013

la comarca 9-01-1911Avui destaquem un altre aclariment que hem rebut de part de l’amic Rafel Comes que creiem que calia destacar sobre el cognom DONADEU.
“Com diu el Ricard els Donadeu eren coneguts pel malnom Patat. Ja el primer Donadeu que va arribar a Terrassa d’Olesa, Domènec Donadeu i Mont, tenia cap el 1860/70 un teler a mà al quarto de reixa del carrer de la Font Vella, 42 i ja era conegut amb aquest motiu.
Respecte a Domènec Donadeu Castany que era soci de Francesc Onandia SA, dedicada a la venta de primeres matèries tèxtil, era fill de Dolors Castany i Riera, una de les filles del propietari del Vapor Castany i germana de “les pisanes”, que regien una popular botiga de venda de teixits d’aquesta classe al carrer del Passeig, i de Josep Donadeu i Font.
Aquest no consta que fos el titular del Bar Colom de la Plaça Vella, sinó els seus germans Lluís i Joan que ho van ser també del Cafè Condal de la Plaça de la Fontrobada.
Però, si deixem de banda la branca industrial, el Donadeu més destacat d’aquesta família fou Joan Donadeu i Guillemot, pare dels germans Donadeu Font i fill de Domènec Donadeu i Mont que he esmentat abans, i de Magdalena Guillemot i Clapés de Castellterçol.
Joan Donadeu i Guillemot pertanyia a la facció republicana federal i fou regidor de la ciutat en les eleccions de 1885 i 1895. Era cafeter del Casino de la Unión (creat el 1881) seu del republicanisme terrassenc.”
Nota.- Creiem que valia la pena publicar aquest ressenya del cognom ja que ens permet resseguir una part de la nostra història. Hem triat per il•lustrar aquest record un full del diari La Comarca del Vallès del 9 de gener de 1911 on s’indica que és nomenat a Joan Donadeu i Guillemot com a Capacitat en els jutjats de Terrassa.





Dues recomanacions a l’entorn dels fets del 1713

8 10 2013

plafo ceramic sant francesc 1Dins dels actes commemoratius del saqueig de 1713 a Terrassa aquesta setmana us recomanem un parell de propopostes:

dimecres 9 d’octubre a les 19 h – Taula rodona: “Terrassa a l’època de la Guerra de Successió”

Es parlarà de com era la vila de Terrassa en aquest context històric, en què treballaven els ciutadans, el patrimoni de la ciutat, la documentació, l’organització administrativa, el poder polític…

A càrrec d’Adrià Cases i Ibáñez, historiador; Marc Ferrer i Murillo, historiador; Domènec Ferran i Gómez, historiador i director del Museu de Terrassa. Moderador: Josep Puy i Juanico, historiador.

Lloc: Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (carrer Pantà, 20).

PDF: 2013_flyer_taula_rodona_i_itinerari

.
diumenge 13 d’octubre a les 11 h – Itinerari: Terrassa durant els fets de 1713

Aquest itinerari recorre els escenaris dels fets de 1713 a la nostra ciutat, des de la Plaça del Progrés fins al convent de Sant Francesc (amb visita a les ceràmiques del claustre).

Lloc de trobada: Plaça del Progrés (davant de la zona de jocs infantils) – Preu: 3 € per persona – Places limitades (93 739 70 72) Museu de Terrassa.





Aclariments sobre el “Banc Català Hipotecari” a Terrassa

4 10 2013

suspensio pagaments banc catala hipotecari 18-7-1935Segons ens ha fet saber el bon amic Rafel Comes:

“En el llibre de Marian Trenchs, La Banca a Terrassa (pàg. 91-93) trobareu més informació i també alguna errada com que les oficines de la Plaça Vella (llavors nº 1 ja que la la numeració de la plaça començava per aquest edifici, i el 13 quan, després de l’eixample del carrer Major, es canvià la numeració que començava pel carrer Cremat) s’inaugura, no pas el 1930 com diu Trenchs, sinó l’u d’abril de 1929.

Abans l’oficina estava en el pis del número 20 del carrer de la Font Vella. El seu delegat Francesc Llongueras i Mach s’implicà també a la política ja que pertanyia al Partit Radical i fou nomenat alcalde provisional de Terrassa, en substitució de Samuel Morera, després dels fets del 6 d’octubre de 1934 (veure retall diari El Dia). fets octubre 1934

La suspensió de pagaments del banc afectà una bona quantitat de terrassencs, un d’ells Antoni Montserrat i Martí, de la pastisseria La Lionesa, del carrer de Sant Pere, que presenta el 8 de febrer de 1936 una denúncia per estafa contra el Banc”.

Donem les gràcies doncs a l’amic Rafel per les seves aportacions.