Ca l’Anglada, el carbur i Cal Misses

29 07 2013

llum de carburoUn record de quan era escolta de l’Agrupació Mossèn Homs és el fet d’anar a comprar el terrossos que fèiem servir per els llums de carbur a Ca l’Anglada del Carrer Major de Sant Pere.
Aquests tipus de llums nosaltres els fèiem servir cada cap de setmana ja que els lots gastaven moltes piles i duraven poc i els llums de càmping gas encara no s’havien popularitzat prou. També es feien servir molt quan anaves a visitar una cova o baixaves a un avenc.
Aquesta tenda recordo que can anglada sant pereestava situada al número 88 (veure foto de la dreta) i que es tractava d’una adrogueria coneguda a tota la ciutat, dons allò que no trobaves enlloc segur que ho trobaves a Ca l’Anglada o a ca la Paca, que crec que era el nom que li deien popularment a aquest establiment tant curiós. De l’establiment el que també recordo són els aparadors de fusta i vidre que trobaves a banda i banda de l’entrada, sempre plens de tots tipus d’estris i productes i és que a dins us puc ben assegurar que hi havia de tot. M’imagino que quan es deuria tancar el qui es va quedar amb el que hi havia dins deuria al•lucinar per la quantitat i varietat del gènere que hi atresorava. No se quan va tancar però suposo que seria cap als anys 90 del S. XX.
De més antic, al S. XIX, diuen els historiadors que en aquest lloc hi havia la seu del Partit dels Catalanistes i que també havia estat una sala on es feia el ball de la Festa Major fins a principis del S. XX.
Just al davant d’aquesta casa hi trobem el carrer de Bonaventura Castellet, nom que va substituir, l’any 1904, a l’antic Camí de Montserrat i que enllacant, més enllà del torrent, amb l’antic camí que sortia de Terrassa es dirigia cap a la coneguda serralada.major de sant pere 1930
Per cert i posats a recordar, a l’altra banda del carrer i abans d’arribar al passeig 22 de juliol hi havia una tendeta on hi anavem a comprar xiclets, pegadolses i tebeos i que els vailets coneixem com a Cal Misses. En la foto de l’esquerra dels anys 30 es pot apreciar la botiga de ca la Paca i a la dreta on hi ha el lletrero de farmacia és és o menys on hi havia cal Misses.

Advertisements

Accions

Information

4 responses

29 07 2013
Joaquim Verdaguer

La sala de ball es deia “Ca la Laia”

29 07 2013
Rafael Aróztegui

A Ca l’Anglada i vaig comprar, l’any 1985, uns ciris per fer fotos de primera comunió i encara els tinc.

31 08 2013
Ricard Font Serra

Jo vaig netejar i adobar un antic llum de carburo d’un amic i per provar-lo volia comprar unes pedres de carburo càlcic que quan es combinen amb aigua donen gas metà o acetilè que és el que crema i carbonat de calci que es llença. No en vaig trobar enlloc i a l’adrogueria Schlecker hem van dir que si en volia un bidó de 50 Kg. me’l farien dur, naturalment per provar el llum en tenia massa.

14 09 2013
Josep Badrenas

Cal Anglada!!! Cal Misses!!! quins records de la meva infantesa. Al costat de cal misses hi havia, i en cara hi és, la farmàcia Simon i la llibreria Atlàntida del Sr Gener, que era mestre i director de l’escola que hi havia a l’edifici de la Zona, al carrer de Parellada del qual heu parlat en alguna ocasió. Estic veient el Misses vell (crec que es deia Rañe), amb la seva bata de color beig i un gran mostatxo, darrera de la paradeta que posaven al carrer on compràvem la regalèssia, pega dolça i xufles al sortir del casal els diumenges a la tarda. A la tenda interior, que hi havia la filla i els nets, hi havia tota mena de patufets de l’època: TBO, guerrero del antifaz, Roberto Alcazar y Pedrin, Pulgarcito, etc…. inclús el PZ i el jueves, la codorniz, etc. però ni eren a l’abast de tothom ja que molts, com jo, portàvem 25 o 50 cèntims (de pesseta) com a molt i amb això no es podia comprar quasi res (les pega dolces de 5 cts era el més barat), o be un grapat de xufles remullades. Vaig ser company de treball del marit de la neta del Misses, que ja esta jubilat. En quant a la drogueria de ca l’Anglada, inclús revelaven carrets de fotos i en feien còpies en paper. El fill es va independitzar i va posar una drogueria que volia ser igual, al 22 de juliol a pocs metres de la del pare. Lo del llum de carburo, en la meva infantesa el fèiem servir per enllumenat domèstic, ja que no hi havia electricitat disponible en moltes zones i principalment a pagès. Recordo de l’època que vaig viure a pagès que abocàvem la cendra del carburo darrera la casa i n’hi havia un bon munt, que feia una olor molt especial (deu ser el carbonat càlcic que menciona en Ricard.) El gas sortia per una vàlvula (xiclè) que s’embussava i començava a fer pampallugues fins que s’apagava (d’aquí la dita de que “estàs com un llum de carburo” quan algú fa el ximple) Aquest tipus d’il•luminació l’alternàvem amb els llums d’oli o llànties, i més endavant amb el “Petromax” que ja era una tecnologia més avançada… Podria estar escrivint pàgines senceres dels records que em porta tot això, i suposo que a en Joaquim Verdaguer igualment, i a molta més gent d’aquella època i entorn, però ja n’hi ha prou.
Gracies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s