Un quadre desconegut d’en Domenec Donadeu

4 07 2013

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl bon amic Ricard Font ens ha demanat si el podíem ajudar a esbrinar qui és l’autor d’un un quadre que te a casa seva des de la mort de la seva sogra, que n’era propietaria. Normalment aquesta no és la finalitat d’aquest espai dedicat als Records de Terrassa però, com que al darrera hi ha elements referents a la nostra història, m’ha semblat interessant explicar-los per mirar d’esbrinar aquesta signatura desconeguda.
La curiositat és que aquest quadre pertanyia a Domenec Donadeu l’anomena’t popularment com a “marquès de Patat” per la seva arrogància (a cal Donadeu en deien a cal Patat). En Domenec era fill del Donadeu que regentava l’antic “Café Colom”, situat a la plaça Vella i germà de l’avia de la dóna del Ricard, la Cristina Segués de la “Bòbila Segués Donadeu”.
segues donadeu 1923b

En Domenec Donadeu era l’amo de la finca de Coll Cardús, que després va ser heretada per l’antic alcalde de Terrassa i governador de Girona, el seu nebot, en Josep Donadeu.

Dades del quadre segons el propietari: fa 80 x 65 i a la signatura només s’hi aprecia una “P” i al damunt “barca” i al costat “Alcazar Sevilla”quadre desconegut font.

Aquí podeu veure una comparativa que ens fa arribar l’amic Font:.

Nota dels Records de Terrassa: Jo hi llegeixo quelcom similar a Garcia. Recomanem la lectura dels comentaris ja que aporten dades molt interessants dels Donadeu.

Anuncis

Accions

Information

20 responses

12 07 2013
Ricard Font Serra

Es tracta de la porta del segle XVII als jardins de l’Alcázar de Sevilla. La deuen haver pintat molts pintors, però en Sorolla també la va pintar. I naturalment el quadre de Sorolla s’hi assembla una mica com podeu comprobar per internet.

13 07 2013
Josep Badrenas

Quins redords em porta aquest comentari!!! a tu Ricard suposo que també, si be tu ho veies des d’una altre perspectiva. Aclareixo pel demés que jo vaig néixer a la casa de Coll Cardús, ja que els meus pares eren en aquell temps els masovers de la masia. En Ricard venia els estius junt amb els “amos” a passar les vacances i jugàvem junts amb els demés infants de diferents edats que hi coincidíem (tenim alguna foto del grup oi Ricard?) La senyora d’en Domingo Donadeu, la Sra. Fanny, va ser padrina del meu germà. El matrimoni Donadeu, que no varen tenir fills, estan enterrats en una capella construïda expressament dins la masia. En alguna ocasió varen insinuar als meus pares la possibilitat de que jo anés a viure amb ells, lo que se’n deia “afillar-se’m” però els meus pares no ho varen voler, malgrat lo justet que ho passaven en aquells anys de postguerra i les avantatges que per a mi això podria representar pel meu futur ja que allí, en aquell racó de món on no hi anaven ni les guineus, tenia ben poques possibilitats de progressar de cara al meu futur, al menys aquesta és la versió que a mi m’havien explicat els meus pares, quan ja era més grandet. Nosaltres, la meva família, només ocupàvem la masoveria. Varem marxar a viure a Terrassa allà per l’any 1947 mes o menys.
En quant al quadre, em sembla tenir molt vagament un record d’haver-lo vist penjat en alguna paret de la casa dels amos, Podria ser Rafel?

13 07 2013
Ricard Font Serra

Al final dels cinquanta, a la capella de Coll Cardús s´hi van casar en Miquel Garcia Palou i la Magda Segués Sans, germana de la meva dona, i jo vaig portar-hi la majoria de la gent amb el 1400 de cal Segués, pel cami de carro des de Viladecavalls ja que la carretera no existía.
La Sra, Fanny que esmenta el Josep, era malaguenya, molt més jove que el seu home, però va morir molt més abans que ell.

16 08 2013
Carme Minguell i Tuneu

Dons jo també, tinc algo que dir, sobre Coll Cardús, dons el meu marit i la seva germana (el cel siguin) varen néixer aquí, els anys 1932 i el 33, respectivament, però el seu pare va morir el any 1941, i com que també varen ser masovers varen tenir que marxar. A l’any 1959, poc després d’haver-nos casat, el meu marit va voler que conegués allà on havia nascut.
Vaig conèixer el Sr. “Dominguet”, quan la Sra. Fany ja avia mort i encara tinc un recordatori d’ella, que ens va donar. El meu marit sempre explicava que tenia moltes vivències, dons va ser aquells temps, que com que la casa quedava a dins del bosc i passava gent, deia de tots “colors”, recordava, que els havien apuntat per la esquena, perquè era quan volien matar a tots els amos i també capellans deia, que varem tenir de tot. Nosaltres (els que quedem vivim a Manresa). ..el meu marit es deia JOAN ARNAU i PESSARRODONA.

17 09 2013
Josep Badrenas

Hola Carme Minguell. M’ha fet molta il•lusió saber de altres persones que varen néixer al mateix lloc que jo, encara que vagi ser uns anys abans. Jo hi vaig néixer al 1940, segurament poc temps desprès de que en marxes el teu marit i la seva família. Evidentment allò era un racó de món on no s’hi perdia ningú, Contava el meu pare que de tant en tant apareixien els maquis per a amagar-se a la casa. El meu pare va fer de boscater durant els anys que hi vàrem viure. Netejava els boscos i portava la llenya amb un carro a fàbriques i forners de Terrassa, Curiosament, tota la família del meu pare vivien a Manresa, com vosaltres. És molt probable que haguéssim coincidit allí en alguna ocasió. Recordo perfectament el Senyoret Dominguet, la Sra. Fanny, el Sr, Joan i la seva dona Sra. Teresa (pares d’en Josep Donadeu, que va morir fa uns mesos i amb el que jo vaig seguir tenint contacte per diversos motius). Tot plegat, unes interessants vivències per a mi i uns records d’infantesa dels que no s’obliden.
Gracies Carme pel teu testimoni.

18 10 2013
Anònim

Hola Josep Badrenas
Dons a mi tambè m’ha fet molte il-lusió.
Llàstima que no hi puguin ser ni el meu marit ni la meva cunyada, dons ells haguesin estat molt contents de poder
compartir tot aixo que dius.
QJo momes recordo quan al any 59 varem anà a Coll Cardùs. El Sr Dominguet, va explicar un anecdota.
Deia que el temps dels bolets no hi anava a buscar-ne…… però que es posava al peu del camí amb una cistelleta buida, i els deia, a la gent que passava per allà, vosaltres si que porteu bolets
i jo que soc l’amo d’aquets boscos no n’he trobatt, i que la gent li donaven un grapat i aixì diu que omlia la cistella. Ho he recordat sempre.
Fins quan tu vulguis. (perdona les faltes del meu català).

20 10 2013
Josep Badrenas

Hola Carme. Jo vaig marxar d’allí quan tenia 6 anys, o sia pel Nadal del 1946. Vaig tornar-hi alguna vegada més però de visita. Les “coses dels grans” a mi no m’arribaven ja que era un marrec, i lo que recordo, i amb molta claredat, són les coses que jo hi vaig viure directament, i a més, els darrers anys anava a col•legi a Terrassa. Tinc fotos a cavall d’un burro que teníem, el dia de beneir el ram, recordo els estius que anàvem a la font amb la Sra. Teresa, el Josep i les seves germanes, els llums de carburo i el petromax que fèiem servir per tenir llum, etcètera. Em recordaria una pila de coses. Ara tot ha canviat moltíssim allí, i ja quasi no reconec ni la masia ja que en Josep Donadeu va fer-hi un restaurant per casaments, a part de l’accés a l’abocador i el mateix abocador en els boscos de la finca…. tot plegat és un altre món ben diferent del que jo hi havia trobat. De bolets no n’hi hagut mai masses, però el meu pare sempre en portava… això també ho recordo!!! El fet d’haver nascut al mig del bosc és un fet que ha marcat la meva vida, ja que sempre he tingut tendència a gaudir de la muntanya i de les coses de pagès autèntiques, dins de les meves possibilitats.
…..Prou!!!
Una abraçada Josep

21 10 2013
Carme Minguell i Tuneu

Hola Josep Badrenas:
Dons amb fa molta il•lusió, tot això que amb dius, dons el meu marit explicava que aquell temps varen tenir un “Mossèn” amagat, però algú ho devia denunciar i varen anar-lo a buscar, però també ells sabien algo, i es va amagar al darrera d’uns esbarzers, i varen fer-hi foc, però diu que es va apaga abans d’arribar allà a on hi havia el “Mossèn”.
Son anècdotes explicades pel meu marit.
Fins quan tu vulguis
ADEU
Carme

4 01 2014
Carme Minguell i Tuneu

He pensat amb tu, aquets dias de tants records.
Et desitjo Molt Bon Any

5 01 2014
Josep Badrenas

Hola Carme. També els meus desitjos de que l’any 2014 sigui el millor per a tothom. Jo també en aquestes dates cada any em ve a la memòria la memorable nit d’aquell Nadal que vàrem passar els meus pares i jo al arribar a Terrassa, amb el carro carregat fins a les rodes, amb un fred que pelava i arribant a una “casa” que no hi havia ni llum, ni aigua, ni res per fer foc i escalfar-nos. Recordo que a la casa que anàvem a viure, nomes hi havia una cuina econòmica i portaven llenya de Coll Cardús per encendre-la quan arribéssim. Es va omplir la casa de fum i uns veïns ens varen acollir aquella nit a casa seva, ja aquí a Terrassa.
L’endemà – Nadal – ja vàrem començar a normalitzar-nos i prendre possessió de la nova estada. Records que et marquen per tota la vida… Entenc perfectament el que deuen sentir els que arriben avui en pateres aquí, amb criatures petites (com nosaltres en aquella ocasió) i sense un lloc on aixoplugar-se, només que avui, les perspectives són més optimistes, malgrat tot.
Molt bony any!!!
Una abraçada

Josep

12 01 2014
Carme Minguell i Tuneu

Hola Josep;
Quina il•lusió més gran, que em contestessis, saps aquets dies, si que són molt entranyables, però a la vegada molt tristos, perquè a casa meva i havia una taula molt plena de familiars, i ara cada vegada, els trobo més a faltar.
la vida segueix, però costa….
Se que per tu el Nadal també te molts records, que m’ha agradat compartir-los.
Gràcies,
Una abraçada
Carme

19 03 2014
mamen6163 @gmail.com

Josep Badrenas
Felicitats, moltes felicitats, i que gaudeixis de un bon dia.
De tot cor.
carme

21 04 2014
mamen6163 @gmail.com

Hola Josep Badrenas:
Vaig mirant si tinc algun escrit teu, dons he passat moments molt entranyables
recordant Coll Cardús, el Hotel és molt maco, dons encara hi vaig anar
quan hi havia el meu marit i la meva cunyada…..molt molt bonic.
Una abraçada
Carme

26 04 2014
Josep Badrenas

Hola Carmen. Tal com dius, realment el lloc de celebracions que va construir en Josep Donadeu (que en pau descansi) és molt acollidor. Però el meu record és de la casa dels masovers, que és on jo vaig viure, i realment era molt vella i destartalada. Recordo molt vagament la llar de foc i una taula rodona amb calaixos que teníem al menjador, que penso que era tot el mobiliari, a part dels llits que eren vells i tronats, però és lo que hi havia. Sense llum ni aigua corrent que havíem de cercar a la font o al pou. Per a veure’ns fèiem servir llums de carburo i un “petromax” i a dormir d’hora!!! . La casa dels amos, ja era bastant més complerta, però nosaltres només hi accedíem quan ells hi eren, als estius.
El que més m’ha decebut és la deterioració de l’entorn causada per l’abocador, que ha fet malver i canviat tot el panorama del sector, i també l’autovia que, a part de ser necessària i útil, també va contribuir, i bastant, al canvi.
Una abraçada.
Josep

6 01 2015
Anònim

Hola Josep Badrenas:
Ara He pensat amb Coll Cardus, i és clar també amb tu i ja estic una mica més al dia de la casa a on va néixer el meu espòs. Molt molt any
Una abraçada
Carme

7 01 2015
Ricard Font Serra

Tots heu comentat coses interessants de Coll Cardús, però ningú ha aclarit el que jo volia saber, Qui va pintar el quadre de l’alcàsser de Sevilla, que consta en aquest post i que jo el tinc a casa meva.

8 01 2015
Ricard Font Serra

El quadre pertanyia a Domènec Donadeu que en ser un home de diners no crec que vagi adquirir un nyap. Per tant si algú que coneix bé el món de la pintura, a la vista del tema, l’estil i àdhuc la signatura podria dir-me l’autor?

10 01 2015
Ricard Font Serra

La comparativa que hi ha en el post són dos quadres de Sorolla que fan referencia a la mateixa porta de l’Alcàzar de Sevilla.

12 05 2015
Carme Minguell i Tuneu

Ara acabo de veure aquests comentaris, que el meu marit hauria estat molt content per tot això, ja que ell havia viscut a COLL CARDUS.
Gràcies
Carme

16 02 2017
Anònim

Hola Josep Avui he sentit nostàlgia del temps passat i he tornat a llegir tot lo de COLL CARDUS….. i he sentit algo que no m’esperava.
Reviure les vegades que hi vaig anar amb els meus estimats.
CARME

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s