Una Casa de Banys a la Rutlla

19 04 2013

Us deixo amb un anunci antic (1912) que informecasa baños bruguera 1912 que a la Rutlla 25 hi havia una casa de banys que portava el nom d’Antonio Bruguera. Gràcies als coneixements aportats per l’amic Rafel Comes, sabem que aquest senyor a principis del S.XX tenia dos magatzems de materials per a la construcció, un al carrer de Galileu 75 i l’altra al de la Rutlla 25, tal i com podem veure en un albarà de 1912. albarà bruguera 1912El juny de 1912 va decidir concentrar-los tots dos en el del carrer de Galileu (ho podem veure amb un anunci posterior on ja només surt aquesta adreça) i en el local que li va quedar buit a la Rutlla va decidir obrir aquest establiment de banys que va mantenir obert com a mínim fins a l’estiu de 1919.
El més curiós de l’anunci de la casa de banys és la descripció del serveis que s’hi ofereixen: d’entrada ja veiem dues categories, anunci antonio bruguerabanys de primera i de segona. No tenim coneixement de quina era la diferencia però pel que se sap de les cases de bany s’oferien banys amb banyera i dutxes i potser aquí radicava la diferència. El que és més estrany és la diferenciació entre bany amb roba i sense roba. Aquí podem pensar que es refereix al fet de facilitar les tovalloles o no, però també existeix la possibilitat de que es refereixi al fet de poder rentar-se la roba ja que se sap que alguns d’aquests establiments a més de bany personal oferien el servei de poder rentar la roba.
Hem de tenir present que a principis de segle XX hi havia poques cases a la ciutat amb un quarto de bany i moltes menys amb banyera (la majoria només tenien una comuna, situada normalment fora de la vivenda). Bé, de fet n’hi havia encara moltes que no tenien ni tant sols aigua corrent a casa i tenien que fer servir l’aigua del pou o anar a buscar-la a les fonts. Així dons el fet de banyar-se era tot un luxe i per això tenien sentit els serveis d’aquestes cases de banys. Avui tot això costa d’imaginar però el meu avi quan va fer-se la seva casa a Terrassa, als anys 30, tota l’aigua que tenia la tenia que extreure d’un pou que tenia al pati.
L’Antoni Bruguera Roset era antoni bruguera 12-10-22fill de Manel Bruguera i Julià i vidu, en primeres noces de Teresa Armengol i Ullés, germana de l’avi del Marcel•lí Armengol de la famosa ferreteria Armengol que estava situada a la Rambla i durant una bona colla d’anys va ser el president del Grup Filatèlic i Numismàtic de Terrassa.
Finalment, us mostro l’esquela de l’Antoni Bruguera publicada el 12 d’octubre de 1922 on trobareu relació d’esposes, fills, etc.

Nota: us recomanem un article de la Torre: http://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/post/26977.

Advertisements

Accions

Information

One response

19 04 2013
Ricard Font Serra

Jo recordo que a l’antiga casa del meu avi en Pere Font Batallé, al pati hi havia un quarto de bany, amb una banyera que tenia com una estufa a sota de forma que una vegada plena d’aigua encenien el foc per escalfar-la. Naturalment tenia xemeneia i tot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s