El barri de “La Isla Perdida”

21 03 2013

barri la isla perdida 18-2-71Avui l’amic Josep Badrenas ens fa arribar el següent record: “ aquest és un record que em va venir arrel d’un comentari casual amb el mecànic que m’arreglava el cotxe. Li vaig preguntar on vivia i em va contestar: “a la Isla perdida, saps on es?”. Ell creia que jo no sabria d’on em parlava, però no va tenir en compte la meva edat i que abans de que ell hi visqués jo ja hi havia passat.
Sabeu on es l’indret que es coneixia com “LA ISLA PERDIDA“? doncs és mol fàcil, era on avui hi ha el barri del Roc Blanc, a la carretera d’Olesa. Quan tot allò eren només camps. als afores de Terrassa, s’hi varen construir un grup de “cases”, bastant més amunt dels Salesians actuals. Aquestes primeres construccions van quedar aïllades per camps de conreu a tot el seu voltant, fins que es van anant construint més cases i finalment és va produïr la urbanització total de l’indret, enllaçant amb el barri de Can Tries, limitat pel sud per l’autopista construïda més recentment i per la mateixa carretera d’Olesa.imatge aeria zona can roca anys 40
Prop d’allí i seguint la citada carretera s’arribava al femer d’en Fava (femer de la fava que en deia la gent), lloc on ara, al construir-se el nus de la B40, han hagut de reforçar el terreny ja que el subsòl que varen trobar era format per restes d’escombraries amb poca estabilitat.
El meu pare, als anys 50, va comprar un camp arran de carretera, prop de la zona on s’hi havia començat a autoconstruir alguna “barraca” però ell el va adquirir per conrear-lo, i més endavant el va vendre a un pagès veí. Llàstima, perquè ara hauria valgut “una pasta”. Recordo que al temps de segar, hi anàvem el diumenge per a “berenar a fora” amb la família, i menjàvem bacallà esqueixat (tot un privilegi) i val la pena de dir que aquell bacallà no té res a veure amb el bacallà que es menja ara.
En aquells anys a Terrassa hi havien altres barris aïllats, tots ells batejats amb noms populars, com el “barrio de las latas“, “pueblo nuevo“, “pueblo seco“, “las arenas“, “la cogullada“, “can poal” i altres que ara no em venen a la memòria…. coses de la edat!!!”
Notes.- En només 12 anys aquelles primeres cases van augmentar fins a acollir 5.000 persones censades l’any 1971 com podem comprovar amb un article publicat el 18 de febrer d’aquell any. barco de la juana 1957Aquests barris perifèrics eren molt grans l’any 1971 com per exemple, l’anomenat “Barco de la Juana” (imatge de l’esquerra) amb 6.000 habitants o “La Catalana” amb 2.000. Això fa un total de més de 13.000 persones vivint als voltants de Terrassa l’any 1971, sense cap mena de serveis.
Una curiositat, el primer carrer del barri va portar el nom de 1-C i posteriorment se li va posar el nom de carrer de Bailén i l’únic mitjà de transport que hi arribava era l’autocar que anava de Terrassa a Olesa.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

22 03 2013
Ricard Font Serra

Jo recordo molt bè, un rètol que hi van posar que deia “Islas perdidas”

1 04 2013
albert

Jo també recordo que el nom del barri era en plural: “Islas Perdidas”. Aquest nom feia referència al títol d’una serie de televisió per a joves molt popular en aquella època.

25 04 2013
Joan Ramon Santesmasses

Aviat farà 30 anys que visc a Viladecavalls, a un barri tocant a Terrassa, que te el nom recollit de la masia de “Can Trias”, que recull una de les 3 esglésies romàniques de Viladecavalls. Santa Maria del Toudell, Sant MIquel del Toudell i Sant Marti de Sorbet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s