Visita Prínceps amb Calpés i Scouts
En un règim autoritari i sense oposició acostuma a passar que qui mana s’acostuma a fer el que li sembla bé i potser no atendre com cal a les disposicions oficials o a les recomanacions dels experts, com ja s’ha pogut comprovar en el que em explicat en els anteriors posts.
A més a Terrassa (i això ja ve de lluny) funcionava encara el “sistema salista”, de tal manera que moltes de les coses que es van fer, sobretot en l’especulació dels terrenys, es van poder realitzar amb una certa impunitat.
En la foto de l’esquerra de E. Villaplana Vargas, feta el 30/09/1962 podeu veure el Sr Fermí Garcia amb un grup d’scouts saludant als Prínceps d’Espanya i a l’alcalde de Terrassa Sr. Josep Clapés.
L’alcalde de l’any 1962 era en Clapés i tot i la carta que va publicar en el diari (
veure nota) crec que potser se li haurien d’haver demanat més responsabilitats de les que realment va assumir.
Hi ha qui diu que tota la culpa va ser del règim franquista i com hem pogut comprovar en els posts anteriors això no va ser així al 100% (tinguem en compte que un pot ser tant culpable per acció com per omissió) i n’hi ha qui diu que no es pot demanar responsabilitats a uns polítics que no cobraven o que no disposaven dels mitjans ni els diners que un ajuntament actual té i això tampoc ha de servir d’excusa per fer la feina amb la responsabilitat de saber que molts ciutadans depenen de les teves decisions.
Sigui com sigui, deixo en tot cas en mans dels historiadors el judici que marca el pas del temps.
(continuarà en el proper post)
Records de Terrassa 
I els historiadors ja han demostrat sobradament amb els seus treballs les irregularitats que van envoltar les riuades i la manca de responsabilitats demanades, tant als que hi van intervenir directament, com als que van fer omissió … irregularitats en permetre les construccións en zones d’alt risc, risc d’altra banda ben conegut per les autoritats locals de l’època, irregularitats en les compensacions a les families damnificades, irregularitats en la voluntat de reunificació familiar després de la tragèdia havent-hi indicis de que nens que van sobreviure no van tornar mai amb les seves families si no que van acabar sent adoptats per families adinerades i possiblement afins al règim …
irregularitats que anaven fent uns enmig de la desgràcia i patiment dels altres… i que han gaudit fins ara d’absoluta impunitat..
Es diu que aquests mateixos franquistes després de la riuada varen fer molts calés amb la reconstrucció i amb els nous barris.