Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (els plans d’ordenació i l’especulació)

28 09 2012

L’any 1933 l’arquitecte municipal Melcior Vinyals va traçar un pla urbanístic de la ciutat basat en un avantprojecte de 1919. En aquest pla figuren dos carrers, amb els noms 27F i 22F just sobre la mateixa riera de les Arenes, sense indicar en cap cas que es pensava fer amb la riera o si es tractava tant sols d’indicar l’alineació dels carrers amb els dels voltants.
Aquest pla va ser vigent a Terrassa fins l’any 1965 (només amb una reforma de Pratmarsó l’any 1949) i va servir per configurar les diferents barriades de la ciutat, malgrat que l’any 1951 la Comissió Superior d’Ordenació Urbana va encarregar als arquitectes Baldrich i Perpinyà la redacció d’un nou pla atès el creixement incontrolat que es començava a produir a Terrassa davant les onades d’immigrants que s’estaven produint.
Aquest estudi marcava clarament els límits entre les zones urbanes i rurals però malauradament anava en contra dels interessos especulatius de molts propietaris que volien aprofitar-se de la venda d’uns terrenys rurals que eren demandats per donar cabuda als immigrants. El límit urbà que aquests arquitectes van projectar arribava just fins a la riera de les Arenes prohibint la construcció d’habitatges a l’altra banda del torrent i s’indicava la necessitat d’aïllar les construccions de la banda de la ciutat amb un mur de protecció per evitar possibles
desbordaments de la riera.
L’any 1958 Pratmarsó i J. Alsius dissenyen un nou pla que respecta les recomanacions del de Baldrich però la resposta de l’Ajuntament a aquest estudi va ser negativa i va provocar que s’ajornés el nou pla urbanístic, absolutament imprescindible en aquells anys. Mentrestant els camps es seguien venent, tant a l’altra costat de la riera com dins de la mateixa llera on s’hi construïen barraques i edificis força precaris, damunt d’un terra de sorra, amb les parets sense arrebossar i les teulades d’uralita.
La sorra del terra era un clar indici de que es tractava del curs hidrogràfic de la riera de les Arenes. El fet és que els barris de Sant Pere Nord, Egara, Hoquei (sota la carretera de Castellar) i ca n’Anglada al marge esquerra de la riera, tenien bona part de les seves construccions en el propi curs natural de la riera o en les seves zones inundables. A la dreta hi havia el barri de les Arenes i una mica més amunt les torres del polígon de Sant Llorenç, on alguns dels pisos es trobaven també en la mateixa llera de la riera, fet que va provocar que al 62 l’aigua es desvies més cap a l’esquerra, on hi havia més població, al xocar aquesta amb les bases de les torres.
El fet es que el mateix Ajuntament va respondre l’any 1959 donant llum verda a la construcció en aquests terrenys, tot proposant la canalització de la riera com a resposta al que indicaven els plans de Baldrich o Pratmarsó. La pega va ser que aquesta canalització en realitat no es va fer fins desprès de la riuada i el que no entenc, encara avui, és que ningú no hagi denunciat mai als qui van decidir córrer aq
uest risc, que com veiem no es pot dir que no estigués prou anunciat.
 Veure un retall de premsa del 14-3-61 sobre el Pla i una altre del 12 de setembre de 1961 en que s’informa de la propera aplicació del nou pla d’ordenació, cosa que mai es va fer.
Podeu veure un retall del 23-2-61 on s’informa de la sol•licitud per el desllindament de la riera de les Arenes, fet que tampoc es va arribar a produir.
 Especuladors:els qui havien venut els terrenys afectats en els barris d’Egara i les Arenes, van recuperar-los desprès del desastre ja que molts dels damnificats que van sobreviure van marxar de Terrassa tenint el solar a mig pagar, fet que feia que el solar tornés al seu antic propietari que el podia tornar a vendre.
(continuarà en el proper post)





Avui fa 50 anys de la Riuada del 62

25 09 2012

foto de E. Villaplana Vargas (Manresa) 30/09/1962. Sr Fermí Garcia i scouts.Justament avui, un dimarts igual que el d’avui però del mes de setembre de 1962 és va produir la major catàstrofe de la nostra ciutat: l’anomenada riuada del 62, tot i que potser l’hauríem d’anomenar rierada o aiguat. Com a regal per aquesta celebració us deixo una foto de E. Villaplana Vargas (Manresa) 30/09/1962. on es pot veure en Fermí Garcia i uns scouts de Terrassa amb l’alcalde de Terrassa Clapès i els llavors Prínceps d’Espanya, en la visita que van fer a la nostra ciutat els dies en que estaven de viatge de noces.

Per commemorar-ho a la ciutat s’han fet, es fan i es faran molts actes. Nosaltres en destacarem un per la seva peculiaritat: “la Taula rodona sobre la riuada del 62” que es farà dijous dia 27 de setembre a les 19:00 hores a la sala Muncunill de la Plaça Didó a la Rasa. Aquesta taula rodona, organitzada pel Rotary Club de Terrassa, aplega al seu entorn 4 visions del que va passar de la mà d’alguns dels protagonistes que potser menys han parlat de la seva actuació aquells dies: per un cantó del cos de bombers de la ciutat i d’altres que van ajudar des d’altres poblacions veïnes, escoltarem la història de la Joanita Biarnès la fotògrafa que va aconseguir fer arribar les primeres fotografies als mitjans de comunicació nacionals i va alertar del que realment havia succeït a la nostra ciutat amb unes imatges que parlaven més que les paraules. També escoltarem de la mà d’un escolta com en Francesc Clua com es van organitzar els joves cristians i els escoltes per ajudar de forma voluntària a la situació caòtica que vivia la nostra ciutat i finalment escoltarem de la veu del seu protagonista, en Jordi Vila-Abadal  que va passar en la missa de campanya que es va fer en el camp del Papiol on es van recollir la major part dels cadàvers arrossegats per la riuada.

Des del Rotary es convida a tots els interessats que vinguin el dijous a sentir aquests protagonistes i que qui ho desitgi digui la seva al voltant d’aquesta taula rodona.

I per celebrar-ho us deixem amb el punt de llibre que han editat i que conté un fotografia inèdita i mai publicada dels bombers de Terrassa l’endemà de la riuada, realitzada per en Ramon Guinjoan, membre fundador del cos de bombers voluntaris de Terrassa i Matadepera.Punt de llibre RIUADA ROTARY

Nota: Avui el blog dels Records de Terrassa ha superat les 300.000 visites. Gràcies a tots!





Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (riera de les Arenes)

24 09 2012

riera Arenes (Duran)

Cal explicar, abans que rés, que la riera de les Arenes és una riera bastant peculiar i traicionera a la que li hem de tenir molt de respecte, ja que és l’origen del terreny arrasat on s’assenta el nucli de la nostra ciutat. La riera de les Arenes ha ocasionat nombroses riuades al llarg de la història de Terrassa i ha causat en moltes ocasions greus danys. No tants com l’any 62, degut a que en els darrers anys la riera passava pel mig d’una zona purament rural, però no hem de perdre mai la memòria històrica de que l’aigua, tard o d’hora, torna a passa per on ella vol.
A l’esquema que trobareu a la dreta podeu veure un dibuix fet per el geòleg Jacint Elias i Escayol (1856-1943) on podem observar com la riera havia arribat a ser un afluent del riu Sec a la conca del Besos (Pliocé Inferior) i que posteriorment (Pliocé Mig i Superior) va desviar-se per can Montllor cap al que avui coneixem com a riera del Palau i els plans de ca n’Aurell (passant prop de Can Boada del Pi, per darrera de la Masia Freixa i anant a parar per la part de sota de la masia de ca n’Aurell, passant llavors a ser afluent de la conca del Llobregat. No és fins al quaternari que la riera diposita una gran quantitat de llims vermells que cobreixen tota la zona, des de Sant Pere fins a Matadepera. Llavors és quan es produeix un nou desviament, cap a la posició en que la trobem als anys 60, fet que fa que aquesta nova llera s’hagi de considerar jove i poc assentada, molt procliu a produir inundacions a banda i banda.
Una altra característica d’aquesta riera és el seu pendent (veure gràfic) que hi ha des del seu inici, fet que fa que la velocitat de les avingudes produeixi onades successives, degudes en part a la caiguda dels marges. La riera en el seu pas travessa grans zones d’arenes del quaternari que són fàcilment arrencades dels seus marges i que faciliten els embassaments que provoquen les onades. Les sorres, graves i pedres que s’emporta i a la velocitat en que transiten són elements que ajuden a la seva gran perillositat (veure foto dels marges actuals de la riera de les Arenes a l’altura de la Barata).
Aquest fet s’evitaria fent una laminació de l’aigua mitjançant un embassament de capçalera. Perquè no s’ha fet mai aquest embassament és quelcom que jo desconec, tot i estar recomanat pel Projecte d’Acondicionament de la Riera de les Arenes confeccionat per la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’any 1963.
Tot això es veuria empitjorat, si algun dia es produeix un gran incendi en la part alta de la riera seguit d’unes fortes pluges, ja que llavors aquest fenomen de l’arrencada dels marges encara produiria onades més grans.
Finalitzem aquest record amb les paraules de l’enginyer Sr. Vega, comissionat per el Govern per supervisar els treballs de la Confederació Hidrogràfica, desprès d’haver estudiat el problema: “Terrassa esta situada en un lloc no propi per l’extensió que ha adquirit i que la ciutat està assentada sobre un llit de rieres i que en consideració ha de recomanar un canvi d’emplaçament de la ciutat, ja que l’actual és una calamitat davant dels embats dels nombrosos torrents i rieres que la travessen, molt principalment la riera de les Arenes”.
És evident que la nostra ciutat no ha canviat ni canviarà de lloc i el que hem fet es més aviat assentar-nos damunt d’aquestes velles rieres o canviant-les de rumb, fent cas omís a la vella història del nostre terreny. Us deixo amb un esquema que es va publicar anys desprès de la riuada on s’indicaven les zones de possible desviament de la riera de les Arenes (actualment aquest perill és més reduït per les obres del transvasament, sempre que les canalitzacions es mantinguin netes).
(continuarà en el proper post)

Nota: En relació a un dels comentaris rebuts, us deixem un enllaç per a qui desitgi obtenir informació actualitzada: Institut Geolègic de Catalunya





Circumstàncies negatives en la riuada del 62 (introducció)

20 09 2012
Revista Lecturas

Revista Lecturas

Permeteu que faci una comparació inicial que potser d’entrada costi d’entendre: el fet és que quan es va enfonsar el Titànic es va parlar que no tot va ser culpa del iceberg i que un seguit de fatalitats o de “circumstàncies negatives” es van conjurar perquè la desgracia encara fos més gran.
Crec que en el cas de la riuada de Terrassa s’hi podria cercar un cert paral•lelisme, ja que no només la tempesta va ser la causant de les terribles desgracies viscudes a la nostra ciutat (recordem que no va ser a Terrassa on més va ploure i en canvi si que vàrem ser la ciutat amb més víctimes).

En els propers dies parlarem d’aquest seguit de circumstàncies negatives que es van aliar en un mateix dia, el dimarts 25 de setembre de 1962: uns plans urbanístics mal aplicats, una riera traïdora que no sap per on passar, un pont tapat que va fer de pressa, uns especuladors sense miraments, unes autoritats que no van saber estar a l’altura, un règim franquista que propiciava l’especulació i l’amiguisme, una immigració desaforada i mal planificada, una ciutat construïda en un lloc inadequat, la manca de memòria històrica, un col·lector insuficient a la Rambla, una tempesta de nit, unes construccions amb fonaments sobre la sorra, la manca de neteja dels boscos de Sant Llorenç, els imbornals tapats, etc.
Per això, des d’aquest blog, dedicarem uns quants posts a recordar algunes d’aquestes circumstàncies negatives, per tal de que fent aquest exercici de memòria potser ajudem a evitar que en el futur una propera riuada no ens faci pensar que encara tenim assumptes pendents de resoldre.

Si algú dels nostres lectors creu que hem d’incloure alguna altra circumstància negativa, que ens hagi quedat en l’oblit, ens ho pot fer saber enviant un comentari i l’inclourem amb molt de gust.

La imatge d’aquest post és la portada de la revista Lecturas del 1962 i la de la dreta de la revista Destino, on podem apreciar la misa de campanya feta per un monjo de Montserrat l Papiol, en el mateix lloc on es van recollir una gran quantitat de cadavers, arrossegats per la riuada.
(continuarà en el proper post)





Es podien preveure les riuades del 1962? (intensitat de la tempesta)

17 09 2012

Segons les dades del “Servicio Nacional de Meteorología“, entre les 14:30 i las 16:00 es registren les primeres pluges al Sud de Catalunya. En el Vallés es registren les pluges màximes a partir de les 22:00 h. produint-se el fenomen de que pràcticament la major part de la pluja va caure en el transcurs d’una hora, arribant-se a una intensitat màxima de 6mm/min a les 21:51 (segons dades recollides a Sabadell). Veure gràfics de l’època.
El que va passar a Terrassa durant poc més de 4 hores va ser el següent:

  • a les 19:30 h. es posa a ploure fort.
  • a les 21:00 h. se’n va la llum i es queda tot a les fosques.
  • a les 21.30 hores es produeixi pànic a moltes llars al veure com el nivell de l’aigua puja i per el soroll de l’aigua que cau amb força intensitat mentre els llampecs no paren de caure il•luminant la ciutat. El pont de la Renfe sobre la riera de les Arenes (veure fotografia cedida per en R. Font) comença a cedir.
  • a les 22:30 h. s’escolten els crits de la gent que es emportada per la forta avinguda. Molta gent perd la vida intentant fugir o dins les cases que s’emporta l’aiguat.
  • a les 11:45 h. deixa de ploure, tot i que les rieres segueixen baixant molt plenes. Alguns veïns que s’han refugiat a les teulades de les cases moren al enfonsar-se les parets. Molta gent queda aillada i no podrà tornar a casa seva fins a la matinada, quan els nivells de l’aigua que baixa per les rieres les permeti travessar. La tragèdia per molta gent acabava de començar.

En un gràfic, realitzat per Llasat, podeu comprovar la quantitat d’aigua que va caure la nit del dia 25 a diverses zones de Catalunya.

Un resum posterior de l’Informe de l’Observatori Meteorològic de Barcelona indicava: “La gran cantidad de lluvia caída se explica por el encuentro del viento de levante, caliente y con mucha humedad con un temporal de poniente frío. El fenómeno se repitió en cadena, lo que los meteorólogos denominan como efecto de disparo. Una gran chimenea de aire caliente ascendió así en medio de la masa de aire frío, a una velocidad de unos 100 Km. por hora, originándose una precipitación enorme.
Incloc les previsions meteorològiques publicades a La Vanguardia. La primera és del dia 26 (un dia desprès de la riuada) i on encara no es fa cap referència a la riuada tot i anunciar-se fortes tempestes (això es degut a que les observacions es tancaven a les 19 h. del dia anterior i en aquest cas a les 19 h. del dia 25 a Terrassa encara no havia començat a ploure).

La segona previssió és del dia 27 i ja es parla del que ha passat a la zona del Vallès. Aquests documents crec que ens ajudaran a entendre el difícil que era en aquells anys fer previsions acurades.
Tanquem aquí aquest seguit de posts que intentaven contestar a la pregunta de si “es podien preveure les riuades del 62 ?“. Dit el que s’ha dit, ara que cadascú pensi el que vulgui.





Es podien preveure les riuades del 1962? (el satèl•lit Tiros)

12 09 2012

En els articles anterior afirmava que en aquells anys era molt difícil fer previsions meteorològiques per la manca de satèl•lits que aportessin dades fiables.
I, per aquest motiu, he trobat molt interessant poder-vos mostrar l’única fotografia que es conserva del satèl•lit nord-americà TIROS (el primer que va realitzar fotografies meteorològiques de la Terra), realitzada el mateix dia 25 de setembre de 1962 sobre la zona en que va succeir el fenomen que va produir la gran riuada del Vallès.
La fotografia va ser enviada per el Coronel James B. Jones, oficial del Centre de Satèl•lits del Servei Americà a instància del Servei Meteorològic del govern espanyol i va ser rebuda en data 18 de febrer de 1963, quasi 5 mesos desprès de la riuada.
Us incloc dos enllaços als articles on s’explica exactament el que va succeir, des del punt de vista meteorològic, ja que crec que poden resultar força aclaridors al qui li interessi estudiar el que realment va passar:

http://www.tiempo.com/ram/1598/las-inundaciones-de-catalua-del-25-de-septiembre-de-1962/
http://www.tiempo.com/ram/1635/las-inundaciones-de-catalua-del-25-de-septiembre-de-1962-2/

Com a complenment del post anterior, incloc un estudi realitzat per l’enginyer Angel Reija Garrido sobre l’anàlisi de les causes meteorològiques que van provocar la riuada del 25 de setembre del 1962 (causas meteorológicas).
(continuarà en el proper post)





Es podien preveure les riuades del 1962? (les primeres tempestes)

7 09 2012

Per els qui els agradi fer conjectures, un fet ocorregut només 9 dies abans de la tragèdia potser podria haver posat en alerta a la ciutat.
Si consultem el diari “Tarrasa Información” del 17 de setembre de 1962 hi trobarem un petit article que parla d’un “imponente chaparron” caigut el diumenge 16 sobre les
20:30 hores i que tot i durar només mitja hora ja va fer que els carrers de la ciutat semblessin autèntiques rieres. Incloc el retall de premsa del dia 17 en que parla de la tempesta del diumenge junt amb uns altres en que es refereixen a la tempesta del dimarts. 

En un article publicat el dia 22 i en el que es parla de la tardor es refereix a aquestes recents pluges com a beneficioses, suposadament per l’estiu de sequera que la ciutat havia sofert (SIC).
Ara dir que aquest fet podria haver ajudat a preveure el que va passar desprès és totalment gratuït ja que ningú ha pensat mai, desprès d’una tempesta, que aquesta pot produir una riuada uns dies desprès, però no deixa de resultar curiosa la lectura d’aquestes petites cròniques de la nostra ciutat de Terrassa (continuarà en el proper post).





Inauguració Exposició “La riuada del 62 i els seus fotògrafs”

3 09 2012

El dijous dia 6 de setembre a les 7 de la tarda s’inaugura l’exposició fotogràfica “la riuada del 62 i els seus fotògrafs” on gràcies al treball del Cristobal Castro podrem gaudir d’una recopilació de fotografies, moltes d’elles inèdites, del que va passar en la riuada del 62.

Hi podrem veure fotografies de quasi bé tots els fotògrafs que llavors hi havia a la nostra ciutat i cal dir que en aquells anys la nostra ciutat potser tenia un dels grups de fotògrafs més importants d’Espanya.

En el decurs de la inauguració es presentarà el llibre commemoratiu de l’exposició que ha estat editat gràcies al patrocini del Rotary Club de Terrassa. Els beneficis de la venda del llibre es destinaran a Caritas Terrassa.

Creiem que val la pena que tothom s’atansi a la inauguració i pugui adquirir un llibre que ens farà recordar moltes coses de les que la ciutat va viure durant aquells dies.

Tots aquests actes es faran a la sala Muncunill del carrer de la Rasa..