Es podien preveure les riuades del 1962? (previsions meteorològiques)

Aquest any s’ha escrit sobre molt sobre la culpabilitat de les riuades del 1962 i un dels elements comuns que es nomena és “la falta de previsió”. Però caldria definir a quina “falta de previssió” ens referim? Potser la metorològica? (la imatge de capçalera és de la revista el Caso de 1962)
Cal tenir en compte que l’any 1962 no existia cap sistema fiable per fer previsions meteorològiques acurades al nostre país, ja que encara no s’utilitzaven els satèl•lits per poder fer les prediccions a les que avui estem tant ben acostumats. Només hi havia el ” Servicio Meteorológico Nacional” i el “Centro Meteorológico de Barcelona” que feien unes previssions més que dubtoses. De fet si repasseu la premsa de l’època els dies anteriors al 25 de setembre en cap lloc es parla del possible perill. Us incloc les pevissions aparegudes a La Vanguardia dos dies abans (23-09-62) en que no es mostra cap alerta tot i que la previssió a nivell nacional indica que es poden produir tempestes aillades, com la del dia 22 a Alacant o les de Tortosa, amb més de 40 litres per mere quadrat i que són considerades en l’artricle com a  molt benficioses.

També incloc la famosa previssió de La Vanguardia del mateix dia 25 (el de la riuada) i on podem apreciar que, tot i haver-se produit fortes tempestes en diversos punts del territori peninsular, a la nostra zona el màxim que es preveu es que continuarà el cel tapat. Us imagineu el que va pensar el qui va mirar aquesta previssió el mati del 25 i desprès va veure el que realment va passar a la nostra ciutat?
El cert és que a Espanya aquell estiu va ser extremadament sec i, fins i tot, hi havia llocs que portaven més de quatre mesos de sequera. A Terrassa també vàrem patir un estiu molt sec, tot i que la primavera havia estat generosa ja que en data 23 de juny de 1962 podem comprovar que la font de la Saiola encara rajava i aquest és un fet que només es produeix en èpoques de pluges continuades que fan que els aquifers s’omplin (veure noticia).
En data 14-5-62 podem llegir la noticia d’una important tempesta que va produir danys als suburbis de la ciutat i a les Fonts (uns 4 mesos abans de la riuada).
En el diari “Tarrasa Información” del 15 de setembre de 1962 (10 dias abans de la riuada) es va publicar un article lamentant-se de la sequera i del fet de que aquesta hagués fet disminuir els cargols, fins al punt de que molts establiments els haguessin d’esborrar dels seus tradicionals menús. (continuarà en el proper post)

    

Es permet aparcar sobre la vorera

Al juliol del 1962, ara fa 50 anys, al Raval de Montserrat (llavors Arrabal de José Antonio) es va decidir canviar l’aparcament del vehicles i es va fer que aquests ho fessin en el sistema anomenat “en bateria” (veure retall del Tarrasa Información).
La curiositat és que es deixava que les rodes dels cotxes envaïssin les voreres (de fet és el que es recomanava), fet que avui seria recompensat amb una bonica multa. Com canvien els temps, oi? Per no parlar de que l’aparcament era gratuït ja que encara no s’havien inventat les Zones Blaves, que per cert aquest any (per primer cop) no han estat del tot gratuïtes durant el mes d’agost.

Medalla de bronze en els jocs Olímpics de Roma 1960

Aquests dies hi ha hagut certa polèmica a l’entorn dels jugadors de hoquei sobre herba que han participat en els jocs olímpics de Londres.
Com que aquest no és un espai per les polèmiques sinó pels records, com a homenatge als molts terrassencs que han participat en les olimpíades dedicarem aquest petit espai ha recordar als 6 jugadors que van participar en les olimpíades de Roma, l’estiu del 1960, ara fa justament 52 anys (tot i que llavors es jugaven al setembre en comptes de l’agost) i que van guanyar la medalla de bronze, l’única que va aconseguir la representació espanyola en aquells jocs, composada per 145 atletes.
Els 6 jugadors eren:

• Josep Colomer Ribas amb 25 anys de professió perit químic
• Narcís Ventalló Surrallés amb 19 anys estudiant de dret
• Pere Roig Junyent amb 21 anys perit tèxtil
• Josep Antoni Dinares Massagué amb 20 anys estudiant d’enginyeria tèxtil
• Pere Amat Fontanals amb 20 anys estudiant de perit tèxtil i
• Jaume Amat Fontanals amb 18 anys estudiant de perit tèxtil

els tres primers del C.D. Terrassa i els tres darrers del C.D. Egara. Un record especial també per en:

• Josep Ribas i Juan, excel•lent corredor terrassenc de marxa atlètica del C.D. Terrassa, que també va participar en aquests jocs en l’especialitat de 50 quilometres. Llavors tenia 32 anys i en la seva vida professional era teixidor de generes de punt.

En la noticia de la dreta veureu que parla de la tornada de 8 esportistes terrassencs i cal esmentar que és un error, ja que només hi van anar 7 esportistes de Terrassa.
Homenatge:

Aprofito l’avinentesa per retre un homenatge al jugador del C.D. Terrassa Pere Gasset i Parrilla, que ha mort recentment a l’edat de 88 anys. Als anys 40 va participar en l’època daurada del CD Terrassa assolint diversos campionats d’Espanya i de Catalunya i en que va tenir l’oportunitat d’anar a l’Olimpíada de Londres de l’any 1948, convertint-se en el tercer terrassenc que anava a una olimpíada (aquell any va ser l’ùnic). La ciutat li va atorgar la medalla de plata el mèrit esportiu l’any 1969.Abans que ell només hi havien anat Francesc Argemí Solà i Francesc Roig Ventura (pare del jugador Pere Roig esmentat abans) tots en hoquei herba.

Dibuix del pavelló de l’Asil Busquets d’en Jan Baca

Avui he trobat un dibuix del nou pavelló de l’Asil Busquets, projectat l’any 1944, per l’arquitecte terrassenc Jan Baca Reixach, per un import de 850.000 pessetes.

Segons figura en l’estudi, estava previst per allotjar la secció d’asilats interns amb una capacitat de 60 llits per nens i de 60 llits per nenes, deixant lliure part de l’edifici antic de manera que es pogués ampliar la part dedicada a la guarderia infantil, que llavors ja havia quedat petita.

Si us hi acosteu podreu comprovar com l’edifici finalment construït no va variar gens del inicialment projectat.