L’estufa Salamandra i les ferreteries de Terrassa

31 01 2012

Aquests dies que està fent molt de fred, m’ha vingut el record de l’estufa anomenada “Salamandra”. Una estufa de fundició que va ser inventada per Benjamin Franklin i que va suposar el primer sistema de calefacció moderna no integrat en la mateixa construcció de la vivenda.
Aquesta calefacció utilitza materials contaminats com llenya, closca d’ametlla o carbó mineral. L’estufa s’aixeca del terra mitjançant unes potes i per la
part superior surt una xemeneia que serveix per fer sortir el fum de la combustió. En el cos de l’estufa hi ha dos compartiments amb obertures independents. El superior és el “braser”, on es posa i es crema el combustible. L’inferior és el “cendrer”, separat de l’altre per una reixeta, que serveix per recollir les cendres de la combustió. La porta d’aquest compartiment serveix també per regular l’entrada d’aire mitjançant un dispositiu que permet obrir més o menys aquesta entrada.
El nom de “Salama
ndra” se li va posar en record d’aquest mític amfibi que, segons es creía, podía viure en el foc.
A Terrassa hi havia diversos establiments que venien aquestes estufes, però jo en recordo alguns de ben significatius:
La Ferreteria de Ramon Argemí del carrer de la FontVella 45 i que anteriorment estava ubicada en el número 55 del mateix Carrer
FontVella. Posteriorment es va anomenar Vídua de Ramon Argemí). Curiosament podeu veure un anunci de l’època de la república on el carrer de la Font Vella porta el nom de Joaquin Maurín.
La Ferreteria l’Aranya del carrer Pare Font, 15 i que era propietat d’en Francesc Gibert

La ferreteria PuigMartí, inicialment a la cantonada de la plaça major amb el carrer de la FontVella o l’antiga ferreteria Paloma, inicialment al carrer de l’església 3 amb el nom de tenda de Pablo Paloma.
Però potser un dels magatzems on venien estufes salamandres, més populars de la meva joventut era la Cuina Moderna d’en Francesc
Simarro, un nom que encara se li dona avui de forma popular a la placeta que hi ha al capdamunt del carrer FontVella amb la cantonada del carrer Sant Pau.

El Ricard ens diu: “a casa del meu tiet Joan Serra tenien una salamandra per seure al costat i escalfar-se com en una llar de foc. Tenia unes finestretes de mica per poder veure la combustió. T’adjunto la foto”.

Anuncis




Las Novedades

26 01 2012

El meu record és avui per un establiment anomenat Las Novedades del carrer de la Creu, 61 on es venien tot tipus de productes, des panyos fins a paraigües, tal i com podem comprovar amb l’anunci del dia en que es va inaugurar, el 21 d’octubre de 1912.
El que no se és fins quan va durar i si algú ens pot aportar més dades.





El saló Sevilla

16 01 2012

El saló Sevilla va arribar a ser molt popular en la seva època i, tot i que no era l’únic que es va crear a la ciutat als anys 20 i 30, si que va ser dels que més va durar obert al públic.
Estava situat a la Rambla d’Egara 63-65 (actualment hi ha la tenda de mobles Lindez) i la meva mare m’explica que ella quan era jove i no estava casada al passar per davant ni se’l mirava, ja que estava mal vist que una noia jove es mirés aquests tipus de locals.

Si us fixeu en la foto actual (a la dreta) podreu veure que la porta d’entrada a l’edifici és la mateixa que hi havia en l’època del Saló Sevilla.
El local va restar obert durant 34 anys (des del 1928), fins que el 25-6-1962 (l’any de la riuada) es va anunciar al “Tarrasa Información” el tancament del Saló Sevilla, degut al venciment del termini de lloguer (de 25 anys) i no poder renovar el contracte, ja que el propietari el volia recuperar per altres usos.

A dins del local hi podíem trobar l’aspecte d’un típic cafè teatre, amb taules de màrmol, un petit escenari amb dos reduïts palcos a banda i banda (sembla que un tal Chaler en tenia un de llogat). Cal indicar que o es pagava entrada, només la consumició.
El seu darrer propietari va ser en Daniel Piqueras, que el va regentar durant els darrers 25 anys (des de l’any 1937).
Destaquem alguns dels artistes que es van iniciar en el local o que hi van passar al llarg dels anys:
Carmen de Lirio, Carmen Amaya, Juanita Reina, Estrellita de Palma, Teresa Manzano, Lola Cabello, Narcy’s, Curro Carmona, Amàlia Molina, la Riojanita, Antonio Amaya (Gitanillo de Bronce), Pilar de Castro, Luisita Tenor, Tina Margó, Eva Rich,
Paco Flores, Paquito Jerez, entre d’altres.
Una anècdota: Segons explica el mateix Piqueras, perquè pugues actuar la Carmen Amaya li van tenir que comprar unes sabates, ja que només tenia unes espardenyes com a única peça de calçat.
Curiosament, en moltes publicacions antigues hi podem trobar anuncis del local, just fins al final de la guerra civil. Desprès, ja no en trobem cap més i l’única referència que hi figura és a l’any 1942, en que s’indica que el local fa una donació de 4 pessetes a l’Auxili Social.





60 anys del patge Xiu-Xiu (2)

5 01 2012

Us presento el só original d’un dels programes del Patge Xiu-Xiu a Radio Terrassa (EAJ-25), amb la veu entranyable d’Ermenter Cima i Garrigó:

(les imatges que il•lustren l’audició són del patge xiu-xiu en diferents èpoques)





60 anys del patge Xiu-Xiu (1)

3 01 2012

Els impulsors d’aquesta idea van ser tres terrassencs, els Srs. Cardellach, Ermenter Cima i Garrigó i especialment en Joaquim Puigbò i Mayol, del Centre Social Catòlic; entitat que li ha donat continuïtat fins al dia d’avui. Aquest personatge va néixer el 27 de desembre del 1951 (podeu veure un retall d’aquesta data del Diari de Terrassa) i es tracta del patge Hassim Jezzabel del rei Gaspar que s’anomena popularment Xiu-Xiu perquè xiuxiueja a les oïdes del rei el nom dels nens i nenes de la ciutat que no fan bondat. A la dreta podeu veure un missatge del gran Chambelan del rei Gaspar, Husseim Retsim, anunciant l’arribada del patge (21-12-1953).

Actualment, arriba a Terrassa l’endemà de Nadal, per esbrinar el comportament dels infants i per recollir les cartes que els nens i nenes de la ciutat hagin escrit, amb l’objectiu de fer-les arribar a ses majestats els reis d’orient.

El patge, de la meva època (anys 60) recordo que portava a l’esquena una cistella de vímet, on hi posava les cartes que els nens li lliuraven. La figura del patge es va fer molt popular gràcies a les seves aparicions a Radio Terrassa. Recordo molt bé com en Xiu-Xiu es dirigia a algun nen en particular i li deia, “Jaumet m’han dit que no et portes gaire bé amb la teva germana i que contestes als pares, hauràs de fer bondat!” I, evidentment, el “Jaumet” que ho escoltava quedava bocabadat de que el patge ho sabés tot d’ell. Per cert, el locutor que entrevistava al patge es deia: Miquel Riera i Morros.

El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes: una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa. Quan jo era petit vivia al carrer del Viveret i recordo que la ruta que feia el patge passava per les quatre carreteres i pujava pel carrer Topete i una de les característiques del patge és que aquests no llençava caramels, ja que fer regals estava reservat als reis.
Hi ha pares i mares que aprofiten la vinguda del patge xiu-xiu per tal de que el nen o nena deixi el xumet i fan que aquest li lliuri al patge en senyal de que ja no el necessitaria més.

A l’esquerra podeu veure una foto del patge en el seu 25 aniversari, l’any 1976.
Curiositats: Aquesta tradició del patge que ve uns dies abans dels reis no és exclusiva de Terrassa: a Mollet trobem el patge Xumet, a Cornella del Llobregat el Mag Maginet, a Igualada el patge Faruk, el Camarlenc dels reis a Lleida o el patge Gregori popular a Barcelona, Granollers, Canet de Mar i Mollerussa, per citar-ne només uns quants. La ciutat més curiosa en quan a patges és Banyoles, que en té quatre, amb els seus respectius 10 patges ajudants. En Mèu, en Musi, en Xum i en Sesillu, que és el més vell i fa de carter reial.

Actualment el nostre patge xiu-xiu fins hi tot té una web: http://www.xiu-xiu.com/

Un dubte: recordeu qui ha fet de patge xiu-xiu, al llarg d’aquests 60 anys?
Per la informació que alguns dels nostres seguidors ens han donat: el primer va ser en Joaquim Puigbò i Mayol. També en va fer un tal Geis que treballava al Banc de Bilbao i tenia un germà bessó i en Josep Rius de cal Bori, que també va arribar a fer de rei negre i, finalment, en Jaume Subirats (foto dreta) que és professor i n’és l’actual (però potser ens oblidem d’algú …).