Les conferencies interminables dels telèfons d’abans

23 12 2011

Cal que recordem que, en data 1 de gener de 1892, es va inaugurar el servei telefònic a la ciutat i que llavors, des de Terrassa, no es podia comunicar amb Barcelona directament, de tal manera que primer es tenia que establir una comunicació amb Montcada, degut a una curiosa autorització que tenia concedida un veí d’aquesta localitat. Una autorització però que va ser eliminada al juliol del 1896.

Però ens hem d’esperar uns anys més, just fins al juliol del 1905 per trobar, en diferents publicacions terassenques, l’anunci de la imminent posada en servei del nou servei telefònic entre Barcelona, Sabadell i Terrassa, des del mateix domicili de l’abonat, per part de la companyia Peninsular de Teléfonos, que al 1924 es converteix en la Compañía Telefónica Nacional de España. (veure publicació del 1911).

Les tarifes d’aquest nou servei eren molt cares, ja que cada minut o fracció costava 0,65 cèntims i un abonament de 3 minuts diaris, a una hora fixa, durant 1 any costava 214,50 pessetes. A més, aquestes quantitats, tenien que ser pre-pagades, de manera que els abonats en funció del que gastaven els hi anaven descomptant del seu saldo inicial.

En aquells anys, les trucades no eren directes i funcionaven amb el sistema de petició de conferencia, o sigui que tu trucaves a una operadora demanant poder parlar amb un abonat i fins que ella no et passava la comunicació no podies iniciar la conversa.

Curiositat: La petició de conferencia per fer trucades a l’estranger recordo que encara va durar molts anys. Et tenies que espera força estona, fins que et donaven pas per poder parlar. També recordo que podies trucar a cobrament revertit, que és el sistema que utilitzàvem els joves quan sortíem a l’estranger i volíem parlar amb els de casa sense que ens costés ni cinc.

Nota: sobre els records dels primers telèfons de Terrassa, ja en vàrem parlar en un anterior record que podeu tornar a repassar, fent click aquí.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

23 12 2011
éRicard Font Serra,

El meu record més antic, són els telèfons dels anys 40. A la Valldan (Berga), anavem a una fonda, can Passaserres que el telèfon era una caixa de fusta penjada a la pared que tenia el micròfon enganxat devant, els nens per parlar teniem que pujar a una cadira, l’auricular era mòvil. Per acabar el pejaves a un ganxo de la caixa que tallava la comunicació, d’aquí ve el mot penja. No tenia números per marcar sino que rodaves una maneta i senties l’operadora del poble que et posava en número que li deies.
A casa meva el telèfon era més modern, consistia en una caixa negra amb els números en una roda, i l’auricular i el micròfon anaven junts. Teniem a Terrassa un número de quatre xifres en el meu cas el 2195

23 12 2011
Rafael

A casa vàrem tenir el 1514 i el 1971. El meu pare, viatjant de BARATA HNOS. , trucava a capitals andaluses i demanava a la central que li posessin una conferencia i trigaven de 1/2 hora a tres quarts a donar-li la comunicació. Anys 50 – 60.

23 12 2011
Rafael

Una germana del meu pare, Mª Lluïsa Aróztegui, va treballar tota la seva vida a la central telefònica de la Plaça Vella.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s