Bon Any Nou, 2012

Ara fa 100 anys és va publicar l’últim número d’una revista setmanal que va arribar a ser molt popular a Terrassa a finals del S. XIX i principis del XX, que es deia EGARA.
Aquest setmanari substituïa un d’anterior, anomenat “El Tarrasense” de curta vida ja que només es va publicar durant dos anys. Egara va néixer el 27 de novembre de 1892 al carrer de la Fontvella, 30 (actualment Penny Moda), tot i que posteriorment es va traslladar al carrer Cremat, 27 (a tocar del Raval de Montserrat).
Serveixi aquest exemple perquè ens donem compte de que les coses mai són per sempre i que tot s’ha de renovar. Renovem dons els nostres desithjos de que aquest 2012 sigui una mica millor que l’any que avui deixem enrera.

Una curiositat: en aquest darrer número del setmanari s’informa que el carrer de l’Arrabal canviarà de nom pel de carrer de l’alcalde Jaume Vallhonrat, tot indicant que anteriorment ja havia estat triat un canvi de nom, en aquest cas el de carrer d’Alfons Sala, però que no s’havia arribat a fer, per voluntat expressa del mateix Sr. Sala.

La mona xita ha mort als 80 anys

Poca gent no coneix qui és la mona xita, l’amiga de “Tarzán”. El que potser no sap tothom és que en realitat es deia Jiggs i que en comptes d’una femella era un mascle.
La mona xita va morir al refugi de Primats de Suncoast a Palm Harbor (Florida) el dia 24 de desembre per una insuficiència renal, als 80 anys, fet que l’ha fet aparèixer al llibre Guiness dels rècords com el primat que més anys ha viscut.
De fet en la primera película de “Tarzán” interpretada per Johnny Weissmuller, “Tarzán de los monos” (1932), la mona xita va ser interpretada per un altre ximpanzé.
La Mona Jiggs no va fer de xita fins la següent pel•lícula, “Tarzán y su compañera” (1934), en que sortia amb l’actriu Maureen O’Sullivan, que feia de Jane.
Aquesta pel•lícula no es va estrenar a Terrassa fins el dissabte 9 de gener de 1935 al cinema Dore i com podem veure en la publicitat de l’època, escrita en català, es deixa clar que la versió és parlada en “espanyol”. El preu de l’entrada més barata era de 0,70 cèntims de pesseta.

Les conferencies interminables dels telèfons d’abans

Cal que recordem que, en data 1 de gener de 1892, es va inaugurar el servei telefònic a la ciutat i que llavors, des de Terrassa, no es podia comunicar amb Barcelona directament, de tal manera que primer es tenia que establir una comunicació amb Montcada, degut a una curiosa autorització que tenia concedida un veí d’aquesta localitat. Una autorització però que va ser eliminada al juliol del 1896.

Però ens hem d’esperar uns anys més, just fins al juliol del 1905 per trobar, en diferents publicacions terassenques, l’anunci de la imminent posada en servei del nou servei telefònic entre Barcelona, Sabadell i Terrassa, des del mateix domicili de l’abonat, per part de la companyia Peninsular de Teléfonos, que al 1924 es converteix en la Compañía Telefónica Nacional de España. (veure publicació del 1911).

Les tarifes d’aquest nou servei eren molt cares, ja que cada minut o fracció costava 0,65 cèntims i un abonament de 3 minuts diaris, a una hora fixa, durant 1 any costava 214,50 pessetes. A més, aquestes quantitats, tenien que ser pre-pagades, de manera que els abonats en funció del que gastaven els hi anaven descomptant del seu saldo inicial.

En aquells anys, les trucades no eren directes i funcionaven amb el sistema de petició de conferencia, o sigui que tu trucaves a una operadora demanant poder parlar amb un abonat i fins que ella no et passava la comunicació no podies iniciar la conversa.

Curiositat: La petició de conferencia per fer trucades a l’estranger recordo que encara va durar molts anys. Et tenies que espera força estona, fins que et donaven pas per poder parlar. També recordo que podies trucar a cobrament revertit, que és el sistema que utilitzàvem els joves quan sortíem a l’estranger i volíem parlar amb els de casa sense que ens costés ni cinc.

Nota: sobre els records dels primers telèfons de Terrassa, ja en vàrem parlar en un anterior record que podeu tornar a repassar, fent click aquí.

La Capella de Musica de Sant Pere

La capella de musica de sant Pere va ser creada amb el nom de “Schola Choral” l’any 1917 sota la direcció del mestre Joan Llongueras, el qual va ser substituït al poc temps per el pianista Lluís Puig Codinaque és qui li va donar l’impuls que necessitava per consolidar-se.

La capella de musica tenia presencia destacada en tots els actes de la parroquia, tal i com podem copmprovar en un retall de diari “Crónica Social” del 16 d’abril de 1919 en que s’explica les seves actuacions durant el dijous i divendres sant.

fundadors de la capella

Podem destacar que un dels seus èxits més destacats va ser el concert de l’any 1935 amb l’Orfeó Català.

Desprès de la guerra civil va reemprendre la seva activitat i encara avui actua en certs actes litúrgics, com per exemple en la recentment recuperada “missa pel ritus hispano – mossàrab”.

Felices Festes 2011

Aquest any us vull felicitar les festes i desitjar-vos un Bon Nadal i per celebrar-ho us convido a visitar una pàgina nova, dins dels records de Terrassa, que es diu Nadal 2011.

En aquesta plana hi podreu trobar les Felicitacions de Nadal d’altres anys, alguns articles ja publicats sobre temes del Nadal (com per exemple: el quinto) i també un espai per anar penjant les felicitacions que ens vulgueu fer arribar, per compartir-les amb la resta de seguidors d’aquest espai.

El llibre de família va començar a Terrassa?

Ara que ja s’ha aprovat l’avantprojecte de reforma de la Llei del Registre Civil, amb l’objectiu de facilitar al ciutadà la consulta i accés des de qualsevol lloc, de les seves dades, s’ha decidit substituir entre altres llibres de registre, el cèlebre “llibre de família”, que pel que us vull explicar en aquest record, sembla que va crear-se per primer cop a Espanya a la nostra ciutat.
En una noticia publicada el 9 de setembre de 1908 podreu llegir com el jutge de la nostre ciutat, el Sr. Mosdesto Malet, es proposava lliurar als interessats una mena de carnet-llibreta on constessin les inscripcions fetes al jutjat (naixements, defuncions, casaments). Segons sembla aquesta innovació ja es feia als jutjats d’altres països, però pel que sembla Terrassa va ser la primera ciutat espanyola en implementar-ho.
Al 1908 no se exactament on eren els jutjats de Terrassa, però estic segur que algú recordarà que havien ocupat un edifici del costat de l’Ajuntament, al mateix raval de Montserrat.
Aquesta noticia antiga em permet indicar que la filla d’un terrassenc, la Rosa Maria Font Flotats, de 32 anys, que va obtenir el nº l en la 57ena promoció de la carrera judicial i en que l’1 de juliol de 2007, el Rei li va atorgar una medalla commemorativa, actualment és la magistrada titular del jutjat d’instrucció nº 5 de Terrassa i al mateix temps l’encarregada del registre civil. Ja era hora que la nostra ciutat tingués un jutge amb origens terrassencs.

Centenari d’en Ferrer Pedrol

Joan Ferrer Pedrol (Terrassa, 1910-1997) va ser un artista autodidacta amb una peculiar concepció artística que ja a la seva època resultava trencadora. Va ser l’únic artista terrassenc que durant la postguerra va fer obra de protesta, valenta, i provocadora.

Amb la seva obra, considerada per molts anticomercial, va lluitar contra la doble moral i la injustícia, fins al darrer dia de la seva vida, mantenint sempre viva la seva coherència i el seu compromís.

Coincidint amb el centenari del naixement l’artista terrassenc Ferrer Pedrol, us volem recomanar la visió d’aquest vídeo on hi trobareu a més de la crònica de la seva vida i obra, imatges i vídeos antics de la nostra ciutat.