Els fets del crim de can Prat

28 10 2011

Sembla ser que ja feia dies que en “Pedro Alcocer y sus chiquillos” (en parlarem d’ells en el proper post)  estaven buscant a Amadeu Torrents, destacat salista, cap de la Unión Patriótica i antic somaten per les masies de prop de Matadepera, ja que tenien noticia de que allí s’hi amagava. En aquells dies molts industrials de Terrassa acompanyats dels seus familiars s’havien refugiat en masies de Matadepera i de fet, només a la Barata aquells dies hi havia més de 60 persones vivint-hi. Un dels dies que van fer un dels habituals escorcolls a la Barata, els van amenaçar de que si no deien on s’amagava l’Amadeu Torrents prendrien represàlies amb els amos de la casa. Aquesta amenaça va ser molt més forta la nit del 22 de juliol en que van regirar tota la casa, fins i tot les habitacions on dormien els nens, arribant-se a produir un comentari per part d’uns dels “chiquillos” dient, “potser ens estem passant amb aquesta gent a aquestes hores”, veient com els nens esclataven a plorar per una irrupció tant sobtada a mitja nit.

El dia 23 els amos de la Barata van demanar als qui estaven vivint-hi que potser seria millor que marxessin a altres cases i evitar així possibles represàlies. I així ho van fer, traslladant-se alguns a cases de Terrassa i d’altres a la masia de can Prat i de les 4 cases que es trobaven al voltant de can Prat. El fet és que, quan van arribar a can Prat, van fer un dinar tots junts i desprès cadescú se’n van anar a la casa que els va voler allotjar.

L’endemà, dia 24 es va produir la irrupció, a Can Prat i les cases del voltant, per part del grup del “Pedro y sus chiquillos” indicant-els-hi que sortissin els caps de família que hi haguessin a cada casa. Quan els van tenir al davant els van dir que serien detinguts i portats a Terrassa. Davant de les protestes dels familiars, els comissaris els van intentar tranquil·litzar dient que era per garantir que es paguessin les nòmines dels treballadors de les fabriques que tenien a Terrassa. Però això, que podia semblar cert per la majoria, no tenia cap sentit en el cas del notari Badia, però en aquest cas van al·legar que era per la seva qualitat de catòlic practicant i és que a l’hora de buscar excuses, tot valia.

Al pujar-los als cotxes les famílies van quedar molt preocupades i encara ho van estar més quan, des de la casa, van veure que els cotxes al arribar al trencall amb la carretera de Terrassa en comptes d’anar en direcció a la ciutat agafaven la direcció cap a Mura. Els més optimistes van pensar que potser anaven a detenir a algú més a la Barata o en alguna altra masia, però la realitat és que els portaven prop de la font de l’Olla per executar-los. Hi ha un fet curiós i poc conegut, i és que el primer cotxe al arribar al trencall va girar cap a terrassa, però al veure que els altres no el van seguir va donar mitja volta i també es va dirigir com els altres cap a Mura.

També m’ha explicat un veí de Mura que aquella mateixa tarda van arribar al poble els cotxes del “Pedro y sus chiquillos” y que es van dirigir cap a l’ajuntament. Diu aquest testimoni, que llavors era un nen, que un dels “chiquillos” els va ensenyar el fusell tot dient “aquesta tarda aquest se n’ha carregat uns quants”. Per cert, l’Amadeu Torrents, que era a qui buscaven s’havia amagat a la casa de La Vall i unes setmanes desprès, no podent suportar la pressió, es va suicidar (llegiu la crònica de del dia 7 d’octubre del 36, no té desperdici).

En el proper record mencionarem algunes dades bibliogràfiques d’aquest personatge tant sinistre: en Pedro Alcocer i Gil.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

28 10 2011
Ricard Font Serra

La casa de la Vall de Mura, era propietat de L’Amadeu Torrents. Ho se bé, Ja que jo hi anava als anys cinquanta quan pertanyia al seu fill Paco, que era amo també de les Refardes, llavors llogada pel meu tiet Rosendo Font, per passar-hi l’estiu.

2 12 2011
Ricard Font Serra,

El monument que es va erigir en el lloc on els varen matar, degut a que havia estat moltes vegades pintat, l’han enderrocat tal com s’ha pogut veure a TV3 avui 2-12-11, amb el consentiment dels germans Badía. La meva opinió és que hagués estat millor traslladar-lo al cementiri de Mura.,

2 12 2011
Ricard Font Serra,

Tal com ha dit en Joaquim Badía a la tele, en el monument hi va haver una frase desencertada, que deia “victimas del marxismo”, que potser era la que havia provocat que el pintessin; però malgrat que ja havia estat borrada, seguien pintant-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s