El tren dels catalans i la riuada del 1962

26 09 2011

Aquest any és el 49 aniversari de la desgraciada riuada del 1962 i potser se’n parlarà menys que l’any vinent, en que celebrarem el seu 50è aniversari. per aquest motiu, voldria recuperar el record d’un dels passatgers que hi havia al tren dels catalans que va estar a punt de patir una desgracia de grans dimensions.

El fet és que el tren dels catalans, que havia sortit a les nou de la nit de plaça Catalunya amb un centenar de persones a dins, es trobava entre les Fonts i Terrassa quan va decidir parar, degut a la força de la tempesta. Per sort ja havia passat el pont de les Fonts, que poc desprès es va acabar enfonsant.

Amb el tren parat els passatgers podien il.luminar-se amb els llampecs i veure com l’aigua que els envoltava s’emportava tot tipus de cotxes, arbres, etc. El maquinista, que va prendre la decisió de parar i esperar que passes la turmenta, es deia Luis Ruiz i amb els seus ajudants va aconseguir que els passatgers no obrissin les portes per baixar, tal i com era la seva primera intenció.

Els qui ho van viure diuen que van ser més de dues hores d’una incertesa total, no sabien que passava però poc a poc la por els va envair. Diuen que el temps passava molt a poc a poc i que no deixaven de temer pensant que potser el tren seria també engolit per l’aiguat. Sembla que alguns ploraven mentre d’altres resaven; però el fet és que el tren va resistir i passada la mitjanit, quan va començar a baixar el nivell de l’aigua, van decidir obrir les portes i amb una mena de torxes improvisades, fetes amb paper de diari es van poder il·luminar per poder tornar a peu cap als seus domicilis. Segons diuen, el maquinista i els seus ajudants es van quedar al tren fins que els van venir a rescatar a l’endemà (en la foto podeu veure un detall de com va quedar el tren desprès de la riuada).

Una darrera imatge (crec que mai publicada) de com van quedar les vies del tren dels catalans ens ajudarà a comprendre la situació en que va quedar el transport ferroviari a la nostra ciutat..

Anuncis

Accions

Information

2 responses

15 10 2011
Josep Badrenas

Jo havia d’agafar el tren de baix cap a barna a les 7 del mati. A les sis ja era a la Rambla en previsió de que tingues problemes en agafar-lo. Tant pel camí, des de Sant Pere, on vivia, fins a la Rambla, així com a la mateixa estació, vaig veure i viure la tragèdia de primera mà. Estava fent la mili i havia anat a dormir a casa sense permís formal, malgrat tothom sabia que hi anava cada dia, però a les 8 havia d’estar a passar llista. Aquell dia va ser una excepció forçada. Vàrem baixar amb taxi i arribàvem a les deu. (jo i 3 companys més que fèiem la mili junts) a l’arribada va haver-hi bronca i amenaces per part dels superiors, però quan es va saber la magnitud de la tragèdia, ho varen entendre i no va passar rés….

21 04 2012
albert roma cabeza

M’agradaria retrobar-me amb les persones que aquella nit teniem d’agafar el tren de les 10 i que vam estar a l’estació amb l’aigua fins la cintura.
Resposta: Malauradament, el meu pare, en LLuis Rius, ja fa temps que ens va deixar, però segur que estaria molt content de retrobar-se amb els qui vareu passar aquest tràngol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s