El dia 10 de juliol, de 1911 moria a Terrassa el popular versaire Joan Gorina i Riera (nascut la vigília de sant Joan de 1851), popularment conegut com a “Noi de la Pega” (veure poesia del 1903)
.
Aquest es pot considerar com el primer llibreter que es va instal·lar a Terrassa del que se’n tingui coneixement. El seu pare, conegut com el “Mutllora”, havia estat teixidor de mà i en Joan Gorina, als deu anys, ja havia hagut d’ajudar al seu pare sense haver pogut anar gaire temps a l’escola.
Com era costum va heretar l’ofici del pare i s’hi va dedicar fins que, per motius de les vagues i les crisis, es va quedar sense feina. Aquest fet i el fort creixement que experimentava la ciutat li va fer pensar que podia ser una bon 
negoci instal·lar una llibreria i centre de subscripcions a Terrassa i així ho fa fer, inaugurant la tenda al carrer de Puignovell, 6 l’any 1893 (veure anunci del 1884 en que figura el sobrenom de Mutllora). Cal indicar que abans del seu establiment a la nostra ciutat només hi havia un establiment de subscripcions al carrer de la Fontvella 17, que era conegut com a Cal Blanc i on també s’hi venien llibretes i llibres per pàrvuls.
Tant li va agradar això dels llibres i les revistes que es va decidir fins i tot a escriure articles per revistes de l’època, com l’Esquella de l
a Torratxa o per la premsa de Terrassa o de Barcelona. En Gorina degut a que, segons ell, tot el que havia fet sempre li havia anat malament, firmava sempre els seus versos amb el sobrenom de “el noi de la pega”, tot i que en l’etapa de llibreter no podia queixar-se, ja que va tenir que ampliar el negoci i traslladar-lo al carrer de Sant Pau, 6 (veure anunci del 1886). Uns anys més tard, degut a que la casa es va tirar a terra per fer els magatzems Freixa (avui Cecot), es va trasllad
ar de nou, ara al número 27 del mateix carrer i aquest cop incloent-hi un estanc al negoci (veure un anunci del 1904).
Records de Terrassa 
En Ricard Alegre era germà, del Paco Alegre que despatxava a l’Esmeralda i l’anomenaven “esmeraldino”.
El Ricard dins de la botiga hi tenia un aparador museu, amb un gran assortit d’objectes de despatx antics: grapadores, taladradores, tinters, plomes, assecants, etc. que donava gust de veure als que tenim esperit de col•leccionista.
Hola! Jo de cal Gorina me’n recordo relativament, teniu en compre que tinc 35 anyets…. Però sí em ve a la memòria un fet que diu molt de la qualitat dels treballadors: una vegada em vaig deixar el DNI dins la fotocopiadora i en una setmana o així em va arribar a casa amb una carta de disculpa. Jo ni me n’havia adonat que em faltava… vaig passar a agraïr-los el detall. També recordo que feia una olor a paper, a escriptura, a cultura…. que una rata de biblioteca com jo valora. Se sap què en faran, del local? fa una pena veure’l tant deixat!
Volia penjar a Indtagram una foto de “CASA GORINA” Llibreria al c/Sant Pere, buscant informació per adjuntar a la fotografia i l’he trobat i molt interessant al teu bloc.
La meva pregunta es si podria fer us dvuna part d’aquesta teva informació, posant-hi un enllaç per completar l’història
Pots utilitzar el que vulguis, aquest espai està pensat per ser obert a tothom. Gràcies per pensar-hi.
Repassant records, trobo aquest de Cal Gorina i em ve a la memoria, no se si ho he explicat en algun altre post, que en una ocassió, debia ser pels anys 80’s li vàren llogar al Ricard que era qui la regentaba, lan llibrerìa per a firlmar unes escenes d’una pelicula que no recordo el títol. Lo que si recordo es que va tenir una setmana la llibrería tencada al public, Vàren omplir el carrer Sant Pere de trastos del rodatge, i la botiga la vàren transformar en un establiment modernista.. Evidentment al Ricard, li vàren pagar les despeses de tenir tencat, i ell deia que va guanyar mes aquells dies tenin tencat que en un any venent…. ..