Les monedes de les cooperatives terrassenques (1)

31 05 2011

A l’entorn del post anterior l’amic Ricard Font ens ha comentat el següent: “Les cooperatives acostumaven a fer moneda pròpia” i per il·lustrar aquest comentari ens ha fet arribar unes imatges d’aquestes monedes, que crec que poden ser d’interès poder-les comentar i recordar:

El primer grup pertany a la “Cooperativa de consums de Sant Josep
Són dues fitxes iguals, però mentre una és de coure, l’altre és de llautó. A l’anvers podem veure l’escut local amb el Sagrat Cor i una llegenda en català d’abans de la normalització que diu “UNS PER ALTRES I DÉU PER TOTS-COOPERATIVA DE CONSUMS DE SANT JOSEPH PER LO SOCORS E INSTRUCCIÓ DEL OBRER”. Al revers podem llegir la llegenda: COOPERATIVA DE S: JOSEPH PER LO –SOCORS E INSTRUCCIÓ DEL OBRER. El diàmetre és de 24 m.m. i  no està considerada amb valor monetari.

El segon grup és de la “Cooperativa popular ELS AMICS” de l’any 1935, amb 4 valors de 5 i 10 cts. i de 1 i 5 pessetes, les primeres en coure i les segones en cupro-níquel. A l’anvers i veiem una guardiola amb el lema “TOTS PER UN- UN PER TOTS COOPERATIVA POPULAR ELS AMICS” i al revers: “ANY 1935” i, en cada una d’elles, el valor corresponent i el nom de “TERRASSA”. El diàmetre de les de 5 cts. i 1 pta. és de 25 mm., la de 10 cts. de 30 mm. i la de 5 ptes. de 33mm.

El tercer grup pertany a la “Cooperativa familiar obrera” també de l’any 1935 i es tracta de quatre fitxes: dues de 10 cts., una de 30 mm de diàmetre i l’altra de 27 mm . Una fitxa de 25 cts. de 25 mm de diàmetre i la darrera fitxa de 1pta. de 30 mm. Les de valors fraccionaris són de llautó i la pesseta de cupro-níquel. A l’anvers hi podem veure un triangle amb dues mans enllaçades i dins de cada pal del triangle la llegenda “COPERATIVA FAMILIAR OBRERA”, mentre que al revers figura “ANY 1935” i el respectiu valor.

El quart grup és de “S.A. Francisco Torredemer” i es tracta d’una fitxa de cartó groc imprès en negre de voltants dels anys 60. A l’anvers podem llegir: “S. A. FRANCISCO TORREDEMER –TARRASA pagarà” (i el valor corresponent). Les de 10 cts. tenen un diàmetre de 23mm i les de 50 cts. de 3o mm. Al revers no hi ha imprès rés i tant sols s’aprecia un segell en sec amb el lema “FRANCISCO TORREDEMER”.

El darrer grup pertany a la “Unió de Cooperadors” i com podem comprovar es tracta d’una cartolina a l’anvers de la qual podem llegir “UNIÓ COOPERADORS telefon 2248 CREU 26 TERRASSA” (segellat amb tinta vermella) i a l’anvers el seu valor de 5 cèntims.

Evidentment aquestes monedes només servien per pagar el que els treballadors podien adquirir en els economats de les fàbriques.





El “economato Tarrasense” de 1915

26 05 2011

Avui m’agradaria comentar l’anunci del “economato Tarrasense” que es va inaugurar al carrer de la Font vella l’any 1915, concretament en el número 12 (just al costat de l’antiga casa Simón).

Jo recordo que, quan era petit, el nom d’economat encara es feia servir i era comú anomenar amb aquest nom a les botigues en que es venia una mica de tot, quelcom als actuals supermercats però molt més petits. També s’anomenaven així a les botigues que algunes fàbriques tèxtils (a la foto de la dreta podeu veure el de la Saphil l’any 1959) tenien obertes pels seus treballadors i on podien adquirir productes bàsics a un millor preu.

Fa gràcia llegir els productes que s’oferien als clients i que pel seu origen avui ens poden semblar inversemblants: algú compra avui cigrons d’Arévalo, olis d’Alcanyís o pernil d’Avilés? Us confesso que no sabia que Avilès fos famós pels seus pernils!

Si llegiu la llista us preguntareu, com podia ser que apleguessin tants productes diferents i de procedència tant diversa en una època en que el transport no era massa bo, degut a una xarxa de comunicacions a l’any 1915 que deixava molt que desitjar. Del que se’n va fer d’aquest economat no us en puc dir res però, si algú ho sap, aquest pot ser un bon moment per explicar-ho.

Informació complementaria: si voleu saber quelcom més sobre el famós “jamón de Avilés” feu click aquí: http://is.gd/UuUfRS





Rieres, torrents i masies de Terrassa (2)

21 05 2011

Degut a un comentari rebut en el meu darrer post, m’ha semblat adient avançar-vos un detall d’un mapa de Terrassa que fa temps que estic intentant completar sobre la ubicació real de les rieres, torrents i masies de Terrassa i que potser aclarirà una mica el que indicava l’Isaac sobre el torrent de Sanllehí, de Salt i del Mas de l’Alcuba.

Del que no estic tant d’acord és que aquest darrer fos la unió dels altres dos, ja que sembla que el torrent de Sanllehí (a la dreta podeu veure una fotografia de l’anmtiga masia que li donava el nom) moria a la zona del pantà (podria ser que més antigament continués fins enllaçar amb el torrent de l’aiguacuït, però d’això no en tinc la seguretat.

Espero que aquesta representació (parcial) ens ajudi a tots a resoldre dubtes.

Aclariment: No he acabat de posar aquest post que ja em demanen que parlem d’una nova zona (la Gripia i la Betzuca). Ja ho anirem fent, pas a pas quan tingui suficients dades, però de moment us deixo amb un nou boci del treball (encara incomplet) que estic fent i on surten reflectides aquestes rieres esmentades en el comentari.

Nota: Us recomano la lectura dels comentaris rebuts, on hi trobareu unes interessants explicacions de l’amic Joaquim Verdaguer, autèntic estudios d’aquest tema.





Rieres, torrents i masies de Terrassa (S. XVI)

20 05 2011
rieres, torrents i masies al S.XVI

rieres, torrents i masies al S.XVI

Des de sempre a Terrassa hi han hagut torrents i rieres i això ha provocat grans inundacions al llargs dels anys.

Fer poder fer-nos una idea de com era el terreny on es va assentar el nucli urbà de la nostra ciutat he volgut reflectir en aquest dibuix la situació de les antigues rieres i torrents, així com algunes de les masies més característiques d’aquells anys i que van donar nom a la majoria dels barris actuals de la ciutat.

  A la fotografia, de la dreta, podreu observar com era el torrent del Batlle l’any 1912 (en una foto d’Antoni Jover – A. Tobella), que, en el seu tram final, seguia el curs del actual carrer de Faraday, al barri de Ca n’Aurell (que també era una masia antiga situada prop de la carretera de Martorell).





Un estudi sobre el Torrent d’en Pere Parres

17 05 2011

Gràcies a un dels vostres comentaris he visitat el blog anomenat “Blog de Camp sobre el patrimoni geològic” i us recomano que repasseu l’article titulat: Seguint el rastre del torrent d’en Pere Parres a Terrassa (Vallès Occidental).

En ell ens explica que “Terrassa està edificada damunt del ventall al·luvial de la riera de les Arenes” i fa un repàs exhaustiu de la topografia d’algunes de les principals rieres que antigament travessaven Terrassa de nord a sud, fent especial èmfasis en el Torrent d’en Pere Parres. No us ho perdeu!





Sant Julià d’Altura o del Tura (2)

11 05 2011
ca n'argelaguet
ca n’argelaguet

Avui esmentarem els dos masos que hi ha prop de Sant Julià d’Altura, ca n’Argelaguet i ca n’Ustrell i en destacarem les següents dates cronològiques, que es ha fet arribar en Ricard Font, descendent d’aquesta contrada:

Guillem Uyastrell vers. 1324can urgell

Pere Ullastrell vers  1534

Montserrat  Ullastrell vers  1600

Lluís Ullastrell vers  1620   casat amb la veïna Caterina Argelaguet

Joan Ullastrell Argelaguet vers  1660

Feliu Ustrell Oriach vers 1820 casat amb Agnès Serrabogunyà

Rosa Ustrell Serrabogunyà 1844/ 24-9-1903 casada amb Esteve Serra Verdaguer 12-5-1844/12-12-1926

Joan Serra Ustrell  29-1-1879/10-10-1945  casat amb Assumpció Soler Calçada  7-1-1885/4-4-1958

Rosa Serra Soler 4-4-1915/ 24-1-1979 casada amb Pere Font Marcet 30-10-14/9-4-1989

Ricard Font Serra 25-4-1940

El propietari de la Masia Ustrell va ser el germà gran de la Rosa Ustrell Serrabogunyà, i la va heretar la seva filla Maria Ustrell i Duran, que va cedir Can Duran a l’Ajuntament de Sabadell com a museu. La Maria Ustrell es va casar amb un Feliubadaló i l’heretera de can Ustrell és la Providència Feliubadaló i Ustrell, casada amb en Domingo, que va fer restaurar la casa a la perfecció i que és digne de veure.

Els propietaris actuals són els Domingo Feliubadaló que s’hi ha fet diverses residències de vacances amb una bona piscina. En quan a la masia de Can Argelaguet, l’actual propietari és Joan Argelaguet Trullàs, que hi té una jardineria anomenada Centre de jardineria Sabadell.

Una curiositat:incloc un document del 25 d’agost del 1916, en que parla de la Festa Major que es celebrava a Sant Julià d’Altura a finals d’agost i on podeu repassar els actes que hi tenien cabuda, com els tradicionals balls amb piano a l’era de can Argelaguet.

Una data: El 12 de maig de 1889 es va inaugurar el camí veïnal que enllaçava Sabadell (Creu Alta) amb Matadepera i que passava pel costat de la parròquia de Sant Julià d’Altura, tal i com podem comprovar amb el document publicat en el diari “El Tarrasense”. Com podem comprovar una de les persones que més hi va tenir que veure en aquesta obra va ser el Sr. Ustrell. 

Al voltant de Sant Julià d’Altura trobem dos masos amb dos cognoms prou importants, els Ustrell i els Argelaguet. Podeu veure una fotografia de can Argelaguet (la de les palmeres) i una de ca n’Ustrell.





Sant Julià d’Altura o del Tura (1)

6 05 2011

Sant Julià d’Altura és una antiga parròquia que fins l’any 1904 pertanyia al terme municipal de Sant Pere de Terrassa i que, amb l’annexió a Terrassa, va passar a formar part del terme municipal de Sabadell.

Se sap que la parròquia existia ja el 1042 i que tenia dins de la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada (1136-1310), que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el de Viver o casa Baier. L’església fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior.

Podeu llegir la història dels Santjulianencs, recopilada i escrita per en Ricard Font i que us il·lustrarà de la història d’aquest antiga parròquia.

Curiositat: Incloc un retall de premsa del 22 de febrer del 1911 on s’indica que el nom correcte hauria de ser “Sant Julià del Tura”. Aquesta dada, però, no l’he poguda corroborar ja que és l’únic document que he trobat on s’anomena així l’antiga església.