Les cançons de la nostra infantesa (1)

31 01 2011

A la meva mare sempre li ha agradat cantar cançons i recordo que de ben petit me’n cantava moltes. Ara he intentat fer-ne un recull però de segur que me’n deixo alguna. Ja us aviso que les lletres potser són difrents de les tradicionals ja que a cada casa o a cada poble hi havia variants.

Si recordeu alguna cançó de la vostra infantesa o alguna variació de les que he recollit, us prego ens les feu arribar ja que en els propers dies anirem publicant un bon grapat de cançons.:

  • Agafem la mà de l’infant i començant per el dit gros i acabant pel petit, cantem:

Aquest és el pare,
aquest és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
marrameu, marrameu, que a mi no me’n doneu!)

  • Posem l’infant amb el cap a la falda, de manera que li puguem picar el cul mentre cantem:

“Escarabat bum-bum, posa-hi oli, posa-hi oli,
escarabat bum-bum, posa-hi oli dins del llum,
si en el llum no n’hi ha, a les calderes, a les calderes
si en el llum no n’hi ha, a les calderes n’hi haurà”
Llavors ha de venir algú altra i donar-li un cop al cul tot dient:
“Escarabat, escarabat, endevina qui t’ha tocat”

  • Posem l’infant sobre els genolls i fent-li fer saltirons sobre les cames, li cantem:

“Arri, arri tatanet / cavallet,
anirem a Sant Benet
comprarem un borriquet
per dinar, per sopar
per a tu no n’hi haurà!”

  • El pare o la mare li agafen la mà i amb el seu dit li van passant pel palmell, tot dient: “ralet, ralet” i quan diuen: “pica dineret”, li piquen la mà):

Ralet, ralet,
ralet, ralet,
paga dinereeeet!!!!!

  • Li agafem les mans del petit i les hi fem picar i quan diem “pica galtetes” li piquem les seves galtetes, i quan diem “pica-les tu” li fem picar les del pare o la mare i, finalment, quan diem “que són boniqueeeetes” li fem pessigolles:

“Toca manetes, que són boniquetes,
toca-les bé, que el pare ja bé”