Els matalassers

21 01 2011

Els matalassers, sota l’advocació de Santa Llúcia, a part de confeccionar matalassos nous anaven per les cases a esponjar i esventar la llana de dins dels matalassos vells. Desprès d’haver-la rentat juntament amb la funda procedien a batre la llana en l’aire i per això aquesta activitat es solia fer als terrats o en llocs ben ventilats.
La llana s’havia de picar bé per tal de deixar-la ben flonja i treure’n les impureses i, per aquesta feina, es feien servir dues vares corbades de freixe amb els extrems ben prims. Qui ho hagi vist fer encara recordarà el soroll tant característic que feien aquells bastons picant la llana (ziu, ziu, ziu!). Un cop batuda es tornava a posar en la funda o sac procurant que aquesta quedés ben esbarriada (repartida) per tal que no fes bonys i es cosien les costures amb “agulles saqueres” fent la “vora a l’anglesa” (el cosit a l’anglesa es basa en fer un bordó al voltant dels matalàs perquè així quedi més quadrat).
Posteriorment es procedia a l’embastat, que consistia en passar unes vetes (bastes) de 30 a 40 cm. pels ullets (una sèrie de forats que hi havia a banda i banda de la funda) amb l’ajuda d’una llarga agulla de matalasser i a fer una forta llaçada estrenyent els dos costats del sac. Aquestes vetes ajudaven a que el farcit quedés subjectat i no es concentrés a un costat a un altra del sac. La darrera feina era cosir els cantons per donar-li la forma definitiva al matalàs.
A mitjans del S. XX van anar desapareixent degut a l’aparició de nous matalassos d’escuma, de molles o de materials sintètics. Els matalassos es podien confeccionar de diversos materials. El sac o funda podia ser de cànem o més habitualment de roba de cotó i el  farcit s’omplia de palla pels més pobres (m’han dit que també es feia servir una mena d’herba seca però no en sé el nom), de cotó, de miraguà o principalment de llana. De fet el miraguà era utilitzant normalment pels coixins i les vànoves, en les que les cases riques feien servir el plomall d’oca. A casa dels pares els matalassos eren de cotó ja que deien que la llana es corcava mentre que el cotó no. Les teles de la funda de cotó anomenades “fustany”, normalment eren de ratlles banques i blaves, encara que també n’hi havia de ratlles blanques i vermelles i d’estampades amb flors.
La creença popular deia que la llana havia de ser “tosa” i es tenia que rentar mentre hi hagués lluna vella ja que així no s’arnava.
Una curiositat: La Sra. Carme Gros que havia vingut d’Osca a Terrassa amb la seva mare per treballar de minyona, em va explicar que la primera expressió en català que va aprendre va ser precisament la paraula “matalàs” i és que quan la va sentir per primera vegada es va quedar ben espantada. Imagineu-vos per una persona que només parla el castellà sentir la paraula “matalàs !” a dins d’una casa. De ben segur que deu creure que algú vol matar a un altra.

Recodeu que també en vàrem parlar al record: link carrer topete

Advertisements

Accions

Information

2 responses

21 01 2011
Ricard Font Serra

Els matalassos d’escuma de poliuretà, eren més tous que els de llana, passaven uns homes amb una camioneta que els canviaven pels de llana amb l’agument que en donaven un de nou per un de vell. Ells guanyaven diners ja que la llana la venien a les filatures i valia mes que el matalàs de poliuretà.

10 02 2011
Joan Guitart TARRES

Soc matalasser de Manlleu I ERA PER PREGUNTAR SI HI HA ALGÚN MATALASSER QUE TINGUI DIDALS DE MATALASSER. Si tenen algun dubte I us puc ajudar amb algo, ja contestaré. GRÀCIES.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s