Balconades i finestres de Terrassa

30 12 2010

El bon amic Rafael Aróztegui m’ha fet arribar una col·lecció de fotos de balconades i finestres de Terrassa que he trobat molt interessant. A veure si les localitzeu totes!
Us adjunto l’enllaç al seu bloc per si us bé de gust donar-li una ullada.
Link a balconades i finestres
Per cert, en la foto que il·lustra aquest post surt reflectit al vidre el propi Rafael.

Anuncis




Records del cinema a Terrassa (els emblemes)

27 12 2010

Per acabar de completar el tema del cinema a darrera hora encara ha sortit un aspecte que no havia tocar, el dels emblemes de l’Auxilio Social que venien les taquilleres dels cinemes a l’època de la postguerra.
Aquest emblemes que avui us mostro i que crec que no s’han publicat mai en cap llibre de Terrassa me’ls ha facilitat el bon amic Ricard Font que segons m’ha fet saber en conserva una gran col·lecció.
Segons les seves pròpies paraules: “jo,  que tinc setanta anys puc recordar que els anys de la postguerra per assistir a un espectacle de cine, de teatre o per fer alguna activitat d’esplai, s’havia d’adquirir l’emblema de l’auxili social. Els primers varen ser de llautó i desprès els feren de cartolina. Els de llautó estaven estampats amb relleu i els darrers eren impresos i acolorits per un cantó i, per l’altra, alguns mostraven algun tipus de missatge explicatiu.
Tots ells tractaven temes molt diversos, com l’esport, monuments històrics, literats, escuts de ciutats, política feixista, etc. i els venien a la taquilla, conjuntament amb les entrades, tot i que també es venien als bars i en algun altra establiment”
El valor d’aquest emblemes va anar variant amb el pas del temps, els primers costaven 30 cèntims i desprès van passar a costar 50 cèntims i n’hi havia d’especials amb el valor d’una pesseta. Per cert, la pestanya dels emblemes servia per poder-los portar penjats a l’americana i demostrar que s’havia contribuït amb més o menys diners.

Comentari: L’Auxili Social es va crear a Valladolid l’octubre de 1936 per Mercedes Sanz Bachiller, vídua d’Onésimo Redondo i delegada de la Sección Femenina. Es va crear amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la guerra creant menjadors benèfics per a nens i adults indigents. Aquest servei es va mantenir fins als anys cinquanta, cosa que féu que l’Auxili Social estigués present en pràcticament tots els pobles de Catalunya. Us incloc un article publicat al “Tarrasa Información” on parla de la visita del Delegat Nacional de l’Auxili Social, Don Manuel Martínez de Tena a la nostra ciutat per la inauguració d’una guarderia  infantil, al carrer del Pla de l’Ametllera.





Bon Nadal 2010

24 12 2010

Hola amics dels records de Terrassa.
Tant sols volia desitjar-vos a tots un Bon Nadal i un millor any 2011.
Aquí teniu la meva nadala per tots vosaltres.





Records del cinema a Terrassa (calaix de sastre)

22 12 2010

En aquest record aprofitaré per comentar algunes coses que m’han quedat per explicar-vos:
El cinema en 3D: el cine Rambla va ser el pioner en les projeccions de cinema en 3D a l’any 1936, encara que l’invent no va reeixir i va quedar abandonat.
Les pel·lícules en Color: La primer pel·lícula en color també es va projectar al Rambla i va ser “La Feria de las Vanidades”.
La imitació dels artistes: El que succeïa al cinema va arribar a ser tant popular que la gent seguia el que feien els actors com si fossin els seus ídols. Es pentinaven a l’estil de l’artista de moda i fins i tot es vestien com ells o es posava de moda algun complement. És ben coneguda la mítica pel·lícula “Rebeca” en que el jersei que portava la protagonista va donar nom a tota
una peça de vestir (podeu veure en la imatge la celebre rebeca) . També es van posar de moda les permanents per part d’una artista en concret que les lluïa en les seves pel·lícules.
Una curiositat: M’han explicat que a Terrassa hi havia un ciclista que era l’encarregat de portar les bobines de les pel·lícules d’un cinema a l’altra, ja que la mateixa pel·lícula es projectava en dos cinemes a la vegada. A Terrassa era popular un ciclista que portava els rotllos, penjats a l’esquena, de l’Alegria al Dorado (Doré).
El canvi de rotllo de la pel·lícula i el negoci exigien una parada a la meitat de la projecció i era llavors que molta gent aprofitava per anar al lavabo o al bar. Si tenim en compte que els rotllos de les pel·lícules eren de cel·luloide i que aquest és un material altament inflamable entendrem que el seu transport i manipulació era una feina delicada. De fet era bastant comú que es pugues cremar la cinta de la pel·lícula si es quedava enganxada degut al calor de la llampada del projector (a la dreta podeu veure la sala del projector del Catalunya l’any 1954).





Records del cinema a Terrassa (les 17 hores de cinema)

17 12 2010

Organitzades per cine-club d’Amics de les Arts i JJ.MM. que es van fer primer al Regina i desprès en altres cines, com el Rambla o el Principal. La temàtica de les 17 hores era variada i cal dir que alguns anys la qualitat de les pel·lícules triades era més aviat baixa.
Jo recordo especialment una sessió al Regina en que projectaven la pel·lícula “cantando bajo la lluvia” que a mi m’agradava molt i, que degut a que la van programar a una hora intempestiva de la nit, quan la van fer jo no la vaig poder veure doncs estava ben adormit. La veritat és que anar a les 17 hores era tota una aventura i era habitual que la gent s’emportés beguda, entrepans i fins i tot algun llibre per ajudar a passar les hores o per distreure’s mentre projectaven alguna pel·lícula que no els interesses gens. De fet, molta gent no comprava tot l’abonament sinó que ho feia només pel nombre de pel·lícules que veritablement li interessava veure.
Una curiositat: a l’estiu del 1988 es va fer la darrera edició al cine Principal, en una jornada en que es va produir una agressió al director Sr. Antonio Verdaguer, per part de gent que s’havia quedat sense entrades. A la foto de l’esquerra podeu veure una imatge d’aquesta darrera edició.





Records del cinema a Terrassa (altres espais i serveis)

10 12 2010

Els vestíbuls: en la imatge podem apreciar l’antic vestíbul de l’Alegria amb l’escala per pujar al primer pis al fons i també, a la dreta, el passadís lateral del Recreo per on es sortia del cinema i que donava al carrer Cisterna.
Un vestibul diferent era el del Rambla dominat per unes imponents columnes (dreta).
Els lavabos: En els descansos s’aprofitava per anar als lavabos i era habitual trobar-te les portes de fusta del W.C. plenes de missatges
escrits: alguns tan infantils com “tonto el que lo lea” i d’altres que no m’atreveixo a reproduir. Jo no se com deurien estar el de les dones, però el dels homes deixava bastant que desitjar, especialment els lavabos del recreo que eren molt antics i l’olor a desinfectant molestava bastant.
Fumar i escopir: Si bé ja al 1932 es va prohibir fumar a l’interior de les sales, jo recordo que a les entrades de molts cinemes i en les zones de descans i del bar s’hi deixava fumar i també escopir.  En racons estratègicament situats hi havia una mena de caixetes amb sorra on a més de poder-hi llençar la cigarreta la gent hi escopia. Aquest costum d’escopir era bastant estès, ja que als autobusos també recordo avisos on s’indicava que estava prohibit escopir-hi.
Una curiositat: recordo que al cine Rambla, al costat de les entrades a la platea, hi havia una mena d’aparadors de vidre on s’hi anunciaven diversos productes que ara no podria descriure. Si us hi fixeu en la fotografia podreu apreciar com eren aquests aparadors.





Records del cinema a Terrassa (el servei de bar)

6 12 2010

Als cinemes, durant el descans que hi havia entre pel·lícula i pel·lícula, una de les filmines que sempre sortia deia: “no olvide visitar nuestro servicio de bar”. Jo recordo especialment el bar del Catalunya, situat en una sala per fumadors on en una banda hi havia la barra de bar i en l’altre un mostrador en el que s’hi venien bombons i caramels (podeu apreciar com era en aquesta fotografia de la dreta). També recordo el bar del Principal, situat al primer pis i el petit bar del Rambla, situat a dalt de les escales que donaven accés a la platea, tot i que molta gent sortia i anava a la dolceria Rambla que tenia un accés des del mateix vestíbul del cinema (quan es va reconvertir en multisales el bar es va instal·lar al vestíbul, just davant de les taquilles). La mare m’explica que a l’antiga dolceria Rambla es van possar de moda els “cortes” de gelat (els de nata es veu que tenien força fama) i que molta gent els comprava per llepar-los durant la projecció de la pel·lícula. Per cert, inicialment la dolceria Rambla era situada a l’esquerra del cinema i anys més tard es va traslladar a la banda dreta (fixeu-vos en la fotografia feta desprès de la inauguració del cinema i podreu apreciar aquest detall).
Berenar al cinema: Abans era normal que molts pares portessin el berenar pels nens i segons em diu la mare, en aquells anys era molt habitual veure menjar pa amb xocolata a les sales de cinema de Terrassa.
Una curiositat: mireu aquest anunci americà dels anys 60 en que s’anuncia el servei de bar en un cinema patrocinat per la marca de begudes Dr. Pepper.
http://www.youtube.com/watch?v=Iyiy6oQmMN4&feature=player_embedded