Records del cinema a Terrassa (el personal)

26 11 2010

Les taquilleres: Moltes de les persones que estaven a la part de dins de les taquilles eren prou conegudes a la ciutat ja que les veies un cop per setmana. N’hi havia de simpàtiques i n’hi havia de malcarades. Aquests personatges es distreien entre sessió i sessió fent mitja, llegint o escoltant la radio i en moltes ocasions tenien que assistir a alguna trifulga, produïda per algú que s’havia volgut colar en les llargues cues que es produïen les tardes dels dissabtes i diumenges. En la foto de la dreta, corresponent al vesíbul del Recreo podem apreciar al fons la zona de taquilles.
Els porters: Desprès de fer cua a les guixetes per comprar l’entrada tenies que passar pels porters que s’encarregaven de tallar-la o marcar-la. També servien per donar un cartronet, amb la paraula “salida” impresa, i que servia per tornar a entrar al cinema si durant el descans havies sortit al carrer. Els porters no feien d’acomodadors ja què, com que es podia entrar en qualsevol moment al cinema, sempre era necessari la seva presencia per marcar les entrades.
Els acomodadors: el primer que recordo d’ells és la seva llanterna i la seva mà oberta esperant la propina per haver-nos trobat un bon lloc a la sala.  Els acomodadors tenien raó de ser, degut al fet de que amb les sessions continues la gent entrava a mitja pel·lícula i com que els llums eren apagats no s’hi veien per trobar seient.
També servien com a vigilants i reprenien als qui feien massa soroll o molestaven als demés. La frase “calleu o avisaré a l’acomodador” jo l’havia sentit moltes vegades i potser algunes en referència a que era jo qui no callava.
De tant en tant, l’acomodador havia d’avisar alguna parella que estava en alguna actitud massa compromesa, normalment a la “fila dels mancos” i és que sempre calia vigilar per mantenir la “decència publica”.

La ”fila dels mancos”: Així s’anomenava la darrera fila dels cinemes i que era ocupada per les parelles d’enamorats, que anaven al cinema a fer manetes, petons o el que ells volguessin o l’acomodador els permetés.
Els timbres: Abans de començar una sessió (a l’inici i als descans) es feia sonar tres vegades un timbre per avisar a la gent que ja podien entrar a la sala i asseure’s.
Una curiositat: a Terrassa es va instituir el dia de l’espectador l’any 1987 i era una manera de fer que la gent tingues un dia per anar al cinema entre setmana a un preu reduït.

Advertisements

Accions

Information

3 responses

26 11 2010
Ricard Font Serra

Recordo d’adolescents que fèiem molt de soroll al cine del Social per provocar a l’acomodador, i l’obligavem a que volgués fer-nos fora a empentes, tot i que no sempre ho aconseguia. Si mal no recordo el nom d’aquell acomodador era Sirarols.

2 04 2011
Ricard Font Serra

M’he enrecordat del nom de l’amo del cine Iris de la carretera de Rellinars, era en Faustino Ariñó.

20 07 2011
Angela Garriga Petit

Jo recordo que a la mitja part del cinema passava un xicot venent llaminadures i tabac.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s