Records del cinema a Terrassa (el personal)

26 11 2010

Les taquilleres: Moltes de les persones que estaven a la part de dins de les taquilles eren prou conegudes a la ciutat ja que les veies un cop per setmana. N’hi havia de simpàtiques i n’hi havia de malcarades. Aquests personatges es distreien entre sessió i sessió fent mitja, llegint o escoltant la radio i en moltes ocasions tenien que assistir a alguna trifulga, produïda per algú que s’havia volgut colar en les llargues cues que es produïen les tardes dels dissabtes i diumenges. En la foto de la dreta, corresponent al vesíbul del Recreo podem apreciar al fons la zona de taquilles.
Els porters: Desprès de fer cua a les guixetes per comprar l’entrada tenies que passar pels porters que s’encarregaven de tallar-la o marcar-la. També servien per donar un cartronet, amb la paraula “salida” impresa, i que servia per tornar a entrar al cinema si durant el descans havies sortit al carrer. Els porters no feien d’acomodadors ja què, com que es podia entrar en qualsevol moment al cinema, sempre era necessari la seva presencia per marcar les entrades.
Els acomodadors: el primer que recordo d’ells és la seva llanterna i la seva mà oberta esperant la propina per haver-nos trobat un bon lloc a la sala.  Els acomodadors tenien raó de ser, degut al fet de que amb les sessions continues la gent entrava a mitja pel·lícula i com que els llums eren apagats no s’hi veien per trobar seient.
També servien com a vigilants i reprenien als qui feien massa soroll o molestaven als demés. La frase “calleu o avisaré a l’acomodador” jo l’havia sentit moltes vegades i potser algunes en referència a que era jo qui no callava.
De tant en tant, l’acomodador havia d’avisar alguna parella que estava en alguna actitud massa compromesa, normalment a la “fila dels mancos” i és que sempre calia vigilar per mantenir la “decència publica”.

La ”fila dels mancos”: Així s’anomenava la darrera fila dels cinemes i que era ocupada per les parelles d’enamorats, que anaven al cinema a fer manetes, petons o el que ells volguessin o l’acomodador els permetés.
Els timbres: Abans de començar una sessió (a l’inici i als descans) es feia sonar tres vegades un timbre per avisar a la gent que ja podien entrar a la sala i asseure’s.
Una curiositat: a Terrassa es va instituir el dia de l’espectador l’any 1987 i era una manera de fer que la gent tingues un dia per anar al cinema entre setmana a un preu reduït.

Anuncis