Records del cinema a Terrassa (la censura)

22 11 2010

La censura cinematogràfica es va implantar a Espanya l’any 1912, però l’època mes coneguda pe tothom es la de la censura franquista. Primer la censura (especialment de l’època franquista) marcava les pel·lícules que no eren considerades aptes per tots els públics amb el senyal d’uns rombes, de manera que la gent pugues comprovar, segons el nombre de rombes, si els podia importunar o no el contingut del film. El màxim autoritzat era de “3 rombes” i aquí ja es considerava que la pel·lícula podia ofendre la sensibilitat de l’espectador. Durant anys si al final de la pel·lícula els protagonistes anaven a fer-se un peto aquesta part estava tallada i no es podia veure. En l’època del “destape” hi va haver cinemes que es van especialitzar en aquest tipus de pel·lícules. Aquestes presentaven normalment escenes amb nus cosa que va fer que no n’hi hagués prou amb indicar que eren per majors de 18 anys i va fer que es marquessin amb una “S”. El cinema que recordo que primer es va especialitzar amb aquest tipus de pel·lícules va ser el Recreo.
Aquests cinemes eren visitats pràcticament només per homes i en molt rares ocasions hi entrava alguna dona o alguna parella, segurament per evitar que algú els veies entrar i els fessin comentaris malintencionats. Cal indicar que a Terrassa de salas X no n’hi va haver mai cap.
Una curiositat: La gent gran recorda que a Terrassa la projecció de la pel·lícula Gilda va causar molta polèmica ja que es considerava que l’escena on s’ensenyava provocativament tot el braç era massa eròtic. Aprofito per mostrar-vos un dels programes de mà que es van repartir a Terrassa en ocasió de l’estrena d’aquesta pel·lícula i entendreu que fos tant esperada si us fixeu en que es tracta d’un programa a doble pàgina.

Anuncis

Accions

Information

2 responses

22 11 2010
Ricard Font Serra

Una cosa curiosa, jo recordo que en la informació que posaven a la porta del Sant Esperit, sobre la pel•lícula “El que el vent s’endugué” que en castellà era “lo que el viento se llevó” que, com que era molt llarga, nosaltres l’anomenàvem “lo que el culo aguantó” (en referència al temps que tenies que estar assegut a la butaca), era classificada com a “gravemente peligrosa“.
Si heu vist la pel•lícula, no veureu el perill enlloc, per tant els censors eren gent molt mal preparada.

24 11 2010
Magda Real

Des de Patrimoni.gencat et volem donar a conèixer el portal i els seus continguts: reportatges, rutes pel cap de setmana, Patrimoni.tv, agenda, notícies, fotos panoràmiques, gigafotos, blogs… El patrimoni català com mai l’has vist.

http://www.patrimoni.gencat.cat

Tenim també un club: el pat.club és la comunitat de persones i entitats que col•labora amb Patrimoni.gencat. Des del pat.club podràs participar a concursos i convertir-te en corresponsal del patrimoni. Apunta-t’hi!

http://www.patrimoni.gencat.cat/patclub

Gràcies,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s