Records del cinema a Terrassa (les varietes, boxa i balls)

28 10 2010

En els inicis del cinema hi va haver una època en que entremig de les pel·lícules s’hi programaven actuacions musicals o de “varietes” com a complement de l’espectacle (veure anunci del Retiro del 1928) i van arribar a ser tant populars que es van convertir durant un temps en una oferta indispensable si un cine volia competir amb els altres. Cap a finals dels anys 20 aquesta oferta va anar disminuint i poc a poc va arribar a desaparèixer. L’avi explicava que cap a mitjans dels anys 20 al Cine Recreo hi havia un pianista, anomenat Pepet, que tocava cançons populars entre les sessions de cinema. Sembla que el cine del Retir va ser l’últim espai a la ciutat on es va incloure una sessió de varietes.
Aquestes varietes van ser substituïdes per curts de caire còmic (en el programa del Doré podeu veure anunciat un curt de Stan Lauren i Oliver Hardy) que gaudien d’un gran èxit per part dels assistents. Anys desprès recordo que es projectaven curts de dibuixos animats.
Algunes sales cinematogràfiques es van utilitzar també per fer-hi jornades de boxa, com per exemple el Recreo on van arribar a ser molt populars, al igual que en l’Alegria i al Catalunya. En alguns cinemes, com l’Alegria, també s’hi havia realitzats balls i festes en les que es retiraven les butaques de la platea per deixar un espai diàfan on fer aquestes celebracions. Quan les butaques es van canviar i es van posar fixes (final dels anys 40) aquesta tradició es va perdre.
També van ser populars els salons de ball que hi havia en alguns cines, com el Salón Dorado, la sala de ball del Rambla i de l’Imperial.
L’utilització dels cinemes per fer concerts, festivals, etc. ha estat una de les activitats més habituals a la ciutat, en part per la manca d’altres instal.lacions abans de constrtuir-se el Centre Cultural. Aquí us mostro dos documents que reflecteixen aquesta realitat, un d’un concert al Rambla en benefici del Madrid sitiat durant la Guerra Civil i l’altre del festival “protagonistas nosotros“.
Tampoc caldria oblidar que molts d’aquests cinemes es feien en antics teatres i que en ells també s’hi representaven o s’hi havien representat obres de teatre.
Una curiositat: als principis del cinema, quan aquest era mut, hi havien uns personatges anomenats xerraires que eren els encarregats d’explicar l’argument als assistents mentre es movien pel passadís central amunt i avall.
Moltes vegades l’èxit de la pel·lícula depenia de les habilitats del xerraire i hi havia qui anava a un cinema en especial perquè li agradava mes com o feia el xerraire en qüestió. La manera de comentar la pel·lícula no obeïa a cap criteri en concret i cada xerraire podia dir el que li sembles i moltes vegades ells mateixos s’inventaven petits diàlegs o explicaven anècdotes que potser no tenien massa a veure amb el que el director de la pel·lícula volia transmetre. La irrupció del cine sonor va fer que desapareguessin per sempre més aquests personatges.








%d bloggers like this: