Records del cinema a Terrassa (Principis del S. XX)

30 09 2010

El 18 de març de 1900 es van inaugurar les sessions de cinema al antic Teatre Principal, però van durar molt poc temps ja que la segona temporada no va tornar a fer-se fins al 1906.
El 24 de juliol de 1901 un llauner de procedència italiana de nom Gaetano Galítzia Laterza va demanar permís a l’ajuntament per instal·lar una barraca de cinema al Raval. L’11 d’agost de 1901 el va inaugurar, fent negoci amb un cunyat seu, amb la projecció de transparències i curtmetratges amb musica de gramòfon. La barraca feia 25 metres de llarg per 8 d’ample i estava instal·lada a la part central que en aquella època feia com un passeig amb pas pels carruatg
es a banda i banda i estava decorat amb til·lers, faroles i bancs. Els primers títols que es té noticia van ésser: “La mujer cañón i el cartero de seis patas”. Les sessions duraven només un quart d’hora i s’hi projectaven una dotzena de títols.
Al juliol del 1901 en un parell de cafès de Terrassa s’hi instal·la el cinematògraf Martí, tal i com podem comprovar amb els anuncis, a La Comarca del Vallès, del cafè Novedades i de la cerveseria S.XX del carrer Cremat, 16.
El 23 d’octubre de 1903 la sucursal del Cine Clavè de Barcelona instal·la al Teatre del Retiro (reobert al 1901) un aparell de projecció anomenat Lentiplasticocromocoliserpentigraf que funcionarà durant 6 mesos.
A mitjans de 19
04 trobem referència que un tal Sr. Mary instal·la el cinematògraf Mary als locals de la “Joventut Catòlica” tot i que el 24 de desembre del mateix any decideix traslladar-lo a una altra població. (retall premsa).
En aquest mateix any 1904 al “Circulo Tradicionista” s’anuncia que el fotògraf Sr. Estruch hi instal·larà un cinematògraf de la marca Gaumont.
El 4 de setembre de 1904, el Sr. Galítzia torna a Terrassa per instal·lar al Teatre del Retiro amb el nom de “Cine Internacional”.
Una curiositat de l’època la constituïen els xerraires que a part de fer la propaganda al carrer, desprès, a l’interior de la barraca explicaven l’argument del que es projectava als assistents.
Tinguem en compte que en aquests anys les pel·lícules de cinema es venien (no es llogaven) i per això els empresaris muntaven les seves barraques en diferents poblacions, durant poc temps, ja que tenien que amortitzar-les.
Destaquem les cases Méliès o Pathé, de Paris, com a subministradores dels films de principis de segle.

Com a curiositat mireu el llistat de Diversiones que es va publicar a la premsa local el 5 de juliol de 1902.





Records del cinema a Terrassa (els inicis al S. XIX)

23 09 2010

En anteriors records publicats (el cinematograf a Terrassa1 i el cinematograf a Terrassa 2) ja havia començat a parlat dels inicis del cinema a la nostra ciutat, però com que hi havia alguna cosa nova a dir reprenc el tema:
El que no havíem dit és qu
e el 17 d’abril de 1897 es fa la primera projecció d’una pel·lícula a Terrassa, al Teatre del Retiro (antic Teatro del Prado Egarense, també anomenat de Teatre Los Campos de Recreo (en honor als seus afamats jardins), un any desprès d’haver estat presentat a França pels germans Lumiere. En el programa de presentació es deia: “Debut del Non-Plus-Ultra de los cinematógrafos. La más moderna maravilla del siglo XIX. Copia exacta de la realidad. El más claro y de más naturales movimientos en los personajes y objetos que se presentan de tamaño natural. Más de 100.000 personas desfilan a la vista de los espectadores”. El preu de l’entrada general era de 25 cèntims. El sistema de projecció rep el curiós nom de Pantoscopio.
Actualment podríem situar a la paret del fons del pati de la Societat Coral Els Amics la façana d’accés al Teatre del Retiro i, si observem la imatge de GoogleMaps, veurem encara restes arboris dels antics jardins del pantà. Aquest jardins s’havien construït en una zona on el torrent de Sanllehi, que baixava per el que avui coneixem com a carrer del pantà, abocava les seves aigües i aquestes formaven una mena de zona pantanosa, entre els carrers Pantà, Suris, Mare de Deu dels Àngels i Sant Isidre.
En aquestes sessions s’hi projectaven imatges fixes i petits curts i també s’hi feien algunes representacions d’altres generes com per exemple el debut de l’il·lusionista terrassenc, Sr. Mauri.
Aquest antic teatre era molt gran ja que tenia una capacitat per 2.000 seients i hem de tenir present que Terrassa llavors deuria tenir tant sols uns 11.000 habitants.
A principis de març del 1898 ja vaig explicar que es va instal·lar una barraca de projecció cinematogràfica al Passeig per part del Sr. Enric Farrús, anomenat popularment Farrussini, però el que no us havia explicat és que aquest senyor tenia un orgue d’estil modernista amb unes figures que es movien com autòmats al compàs d’uns valsos i que li servia per atraure l’atenció dels vianants (aprofito per mostrar-vos una imatge inèdita de l’orgue). Les entrades les venia una senyora que anava tota enjoiada i portava un barret molt gran al cap. Un xarlatà anunciava a crits que a dins la gent viatjaria a països llunyans o que podria veure espectaculars accidents ferroviaris, entre altres coses que la gent no havia vist mai. El preu de les entrades era de 15 cèntims en general i de 30 en preferent (els soldats i els nens pagaven la meitat).
A l’entrada de la barraca el primer que cridava l’atenció a part del orgue era un formidable motor que servia per subministrar el llum a tot l’establiment i l’energia del projector anomenat Metensmograf, nom inventat per en Farrussini.
Cal indicar que el Sr. Farrús, firant d’origen lleidatà i de professió llauner, va portar el seu cinematògraf per molts altres indrets d’Espanya.
D’aquestes barraques se’n van construir d’altres al centre de la ciutat i a Sant Pere i com a anècdota direm que, degut a que la seva capacitat era molt minsa, hi havia sessions en que es venien més entrades que seients amb la consegüent
protesta dels assistents.
Un fet curiós el van protagonitzar els germans Tey, industrials terrassencs, que van patentar a finals del 1898 una mena de cinematògraf que, mitjançant la projecció de successives vistes, donava la il·lusió òptica de moviment. Sembla que l’aparell va gaudir d’un cert èxit comercial.





CRONOLOGIA – 2ª part (fins l’actualitat)

19 09 2010

1939, finals – el Cine Doré canvia el nom per Cine Dorado.
1943, 14 d’octubre – Reformes amb nova sala al Catalunya (Sr. Joan Porta Puig).
1944 – Torna el cinema al Centre Social Catòlic.
1946, 21 de setembre  – S’inaugura el cinema d’estrena al Salón Imperial.
Finals dels 40 – Sessions de cine d’estiu al Cine Piscina, situat a la piscina municipal a Ca n’Aurell i també al pati del Centre Social Catòlic.
Finals dels 40 – Inici del Cine-Club Cinema al Cafè Colom de la Plaça Vella.
1951 – Es reforma el Teatre Recreo.
1954 – Es reforma el Cine Catalunya.
Finals dels 50 – Inauguració del petit Cine Iris de la carretera de Rellinars.
Finals dels 50 – Programacions cinematogràfiques en diferents Centres Parroquials.
Finals dels 50  – Inici del Cine-Fòrum de Joventuts Musicals.
1960, 8 d’octubre – Inauguració del Cine Avenida, a l’avinguda de Barcelona – ca n’Anglada.
1961, novembre – Inauguració cine-club del col·legi major Alfonso Sala.
1962, setembre – Tanca el Cine Dorado pels greus d’anys causats per la riuada.
1966 – Nou Cine-Fòrum d’Amics de les Arts i JJ.MM que s’han fusionat.
1966, 23 de gener – Darrera sessió a l’antiga sala d’espectacles del Centre Social Catòlic.
1967, 15 de juny – Inauguració del cine Arenas als Grups de Sant Llorenç.
1967, 23 de setembre – Inauguració del Cine Regina i s’habilita El Socialet com a teatre.
1970, 3 de juliol – Inauguració nou Cine-Teatre Principal.
1970, 13 de juny  – Tanca definitivament el Cine Dorado.
1973, 25 d’octubre – Cine Club d’Amics de les Arts i JJ. MM. al Cine Regina.
Principis dels 70 – Creació de la sala de cinema d’art i assaig anomenada Art-7 (Coro Vell).
Mitjans dels 70 – Primeres projeccions al Cine Sant Pedro (posteriorment Sala Crespi).
1976, maig – Tanca el Cine Iris.
1978, 18 de gener – Tanca el Cine Teatre Alegria.
1978 – La sala Art-7 del Coro Vell es dedica a pel·lícules comercials.
1979, setembre – Es reconverteix El Socialet en sala de cinema d’art i assaig.
1980, maig – Es projecta la primera pel·lícula al Centre Cultural de Caixa Terrassa.
1983, 27 de febrer Tanca el Cine Regina.
1984, 2 de juny – Tanquen el Cine Avenida i el Cine Arenas.
1985 – Tanca El Socialet.
1985, 2 de juny – Tanquen el Cine Imperial i El Recreo.
1986, 8 de juliol – El cine La Rambla tanca per obres.
1986, 30 d’octubre – El cine La Rambla inaugura un multicine amb 3 sales.
1991, 7 d’abril – El Principal tanca per obres.
1991, 19 de juliol – S’inauguren les 2 sales del multicine Principal.
1993, 3 de maig – Tanca el Catalunya per obres.
1993, 16 de juliol – S’inauguren les 2 sales del multicine Catalunya.
1998 – Inauguració de 24 sales de cinema per l’empresa AMC al Parc Vallès.
1999 – El Cine Catalunya tanca i es ven a l’Ajuntament.
2002 – Tanca el cine La Rambla.
2004 – Inauguració de les 11 sales dels Cines Segle XXI.
2007 – L’edifici del Principal passa a ser de l’ajuntament i s’inicia la construcció del nou Teatre.
Us recordo que si teniu alguna dada nova que aportar sera ben rebuda, ja que ens ajudarà a completar aquesta cronologia.





CRONOLOGIA – 1ª part (fins l’any 1938)

17 09 2010

Començarem aquest recull de records sobre el cinema a Terrassa amb una cronologia (dividida en dues parts) dels fets més destacats en quan a la historia de les sales de cinema de la ciutat. Posteriorment parlarem de les diferents èpoques del cine a Terrassa i, per finalitzar, dedicarem un quants records a comentar petits records del cine de quan érem petits.
1896, juliol – Projecció quadres dissolvents a la plaça d’Espanya.
1897, 17 d’abril – Primera projecció d’una pel·lícula amb “Pantoscopio” al Teatre del Retiro.

1898, març – Barraca de projecció “Metensmograf” al Passeig (Sr. Enrique Farrús).
1899 – Barraca al centre de la ciutat i a Sant Pere (Sr. Polak).

1899 – Barraca al Passeig amb el cinematògraf “Preswich” de Londres.
1900, 18 de març – Sessions de cinema al Teatre Principal.
1900 – Torna la barraca del Sr. Polak.
1901, juliol – cinematògraf Martí al cafè Novedades i la cerveseria S.XX.
1901, 11 d’agost – Barraca al Raval (Sr. Gaetano Galítzia).
1902, 5 de juliol – Trasllat de la barraca al Passeig (Sr. Gaetano Galítzia).
1902, 25,26 i 27 de juliol – Primeres projeccions al local de la “Joventut Catòlica”.
1903, 23 d’octubre – Lentiplasticocromocoliserpentigraf al T. del Retiro.
1904 – Cinematògraf Mary instal·lat als locals de la “Joventut Catòlica”.
1904 – Cinematògraf del Sr. Estruch al “Circulo Tradicionista”.
1904, 4 de setembre – Cine Internacional al Teatre del Retiro (Sr. G. Galítzia).
1905  – Cinematògraf del Sr. Estruch en un local del carrer del Vall.
1905, 25 de febrer – Cinema a la Sala Verdaguer – salo d’actes Joventut Catòlica.
1906 – Es presenta al Teatre del Retiro el Cronomegáfono o fonògraf acoblat.
1906, 21 d’abril – Sessions de la casa Lumiere al Teatre Principal.
1906, 13 d’octubre – S’inaugura al Cafè Condal la sala d’espectacles i de cinema Ars Lucis.
1907, 5 de gener – Sessions de cinematògraf a la Casa del Poble.
1907, 8 de juny – Inauguració nou edifici Cine Alegria (Sr. G. Galítzia).
1907, desembre – Tanca la sala Ars Lucis.
1908 – Instal·lació del Cinematògraf Universal al T. del Retiro (Sr. Josep Domingo).
1908, 25 de juliol – cinema a l’Escola Industrial.
1909, 23 de gener – Sala Montserrat al Centre Social Catòlic.
1910, 19 novembre – Cine Diorama al Teatre del Retiro (1r teló de boca amb anuncis).
1910, 13 de novembre – Inauguració del “cinema instructiu” Col·legi Egarense (Sr. Abad).
1911, 15 de desembre – Reforma modernista del Teatre Principal.
1911, 26 d’octubre – Inauguració al 1er. Pis Cafè Condal del Cine Egara (Sr. Domingo).
1912, 4 de maig – Inauguració del Cinematògrafo Moderno al Teatre del Retiro.
1912, 18 de setembre – Inauguració de la sala El Recreo als jardins de la casa Ventalló.
1914 – Es projecten les primeres pel·lícules per episodis.
1915 – S’inaugura el “Salón Imperial” a la carretera de Matadepera.
1916, 28 de març – Inauguració del Cine Catalunya (Sr. Pere Romaní Recasens).
1917, 17 de novembre – Inauguració nou Cine Teatre Alegria (Sr. Humberto Galítzia).
1928, 30 de desembre – Reformes al Catalunya (Sr. Gaetano Galítzia Laterza).
1929, abril –  1ª projector de pel·lícules curtes parlades i amb so al Cine Teatre Alegria.
1929, 23 d’octubre – Inauguració del Cinema Doré (empresa Gres).
1930, 3 de gener – Primer equip sonor fix al Recreo (construït per l’empresa terrassenca Closa).
1930 – L’empresa barcelonina Cinaes s’instal·la al Teatre del Retiro.
1932, 25 de desembre – Amb el pretext d’una reforma es tanca el Teatre del Retiro.
1935, 11 d’abril – Inauguració del Cinema La Rambla.
Anys 30 – Cine-Club Avançada del POUM.
Si teniu alguna dada nova que aportar ens pot ajudar a completar aquesta cronologia.





Un record per en Joaquín Soler Serrano

9 09 2010

Vull tenir des d’aquest espai un record per en Joaquín Soler Serrano, locutor de Radio Barcelona, que ha mort recentment (7-10-2010) a l’edat de 91 anys, degut a l’Alzheimer, del que estava ingressat des de feia anys en una residència d’Esplugues del Llobregat. Murcià de naixement (19-08-1919), podem afirmar que va ser el crit d’ajuda que es necessitava en la tràgica riuada que va assolar el nostre territori (en la fotografia el podem veure caminant pel barri de les “Arenas”).
Crec que no era només el que deia sinó la manera en que ho deia, amb el seu sentiment i la seva veu aconseguia que la gent d’altres indrets d’Espanya es sentis commoguda i la seva ajuda es multipliques, fins a un punt en que va tenir que demanar que paressin d’enviar ajudes en material, ja que no se sabia que fer amb la quantitat de roba i altres pertinences que la gent enviava. En diners va arribar a recollir més de 30 milions de pessetes ell sol.
Aquest fet i
la seva dedicació continuada, des del mateix endemà de la riuada, va fer que el premiessin amb un Ondas especial en reconeixement a la seva tasca. Un premi que per cert va guanyar fins a 5 vegades; el darrer l’any 1999.
Us incloc un article publicat el 22 d’octubre de 1962, al “Tarrasa Información”, on parla de la seva gran implicació en la riuada que va assolar Terrassa el 25 de setembre del mateix any.

També incloc un retall en que esmenta l’homenatge que la Creu Roja li va fer al Teatre Alegria de Terrassa, el dia 31 de març de 1963. Com a curiositat podem explicar que a l’arribada a terrassa va ser escortat per un seguici de motos del “Tarrassa vespa club” i que desprès de rebre la medalla de plata de la ciutat de mans d’en Josep Clapés, l’acte d’homenatge va comptar amb la participació de l’orquestra “Hot Club” entre d’altres grups musicals locals, artistes i dansaires.

Permeteu-me uns breus records als seus programes de radio més coneguts:  Lo mejor del Mundo, Blanco y Negro, La Samba, !Caramba!, Feria de Canciones, Reir es Vivir, ¡Qué rico Mambo!, ¡Esto es …Radio!, Caspe 6 …!en orbita!, El gran show de las 2, Peseta por palabra, ¡Busque, corra y llegue usted primero!. Sense oblidar-nos de l’etapa televisiva amb programes com:  Carrusel o No me diga usted sí, no me diga usted no, o Perfiles. Pero si n’he de destacar un potser el més conegut va ser el programa ‘A fondo‘, gràcies al qual també serà recordat per la seva manera de fer entrevistes i en el que va entrevistar a grans personalitats dels anys 70, com  Josep Pla, Salvador Dalí, Antonio Gala o Joan Manel Serrat, entre molts d’altres.
Precisament del programa “A fondo” us incloc l’entrevista a Salvador Dalí.





No als Toros a Terrassa, fa més de 100 anys

3 09 2010

Ja he parlat en anteriors records sobre els Toros a Terrassa, com per exemple:
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/06/21/un-torero-de-terrassa/
https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/06/28/placa-de-braus-al-cementiri-vell/
Però ara, coincidint amb la llei recentment aprovada pel Parlament de Catalunya en contra de les curses de braus, he volgut recordar que alguns dels nostres avantpassats això ja ho tenien bastant clar.
Fixeu-vos en el petit document aparegut en el diari Egara de data 30 de juliol de 1899 i en el que diu que: “la societat protectora d’animals i plantes ha enviat una exposició a les Corts de Madrid, demanant que es suprimeixin les curses de braus”.
Com a contrapunt a aquesta proposta, incloc un retall de premsa del juliol del 1915 en que, coincidint amb la Festa Major, es van realitzar dues curses de braus a Terrassa (possiblement les primeres de les que en tenim constància gràfica).