La fabrica de pastes de sopes dels Abad

23 07 2010

En l’anterior record us parlava d’uns Abad i avui ho faré d’una altres que també es deien Abad però que no tenien rés a veure ja que els seus orígens són ben diferents. En Francesc Abad i Nualart, fabricant de pastes de sopes (mireu l’anunci del 1911 amb el nom en català) , era fill de Francesc Abad i Multó, mestre d’escola i el seus orígens els hem de situar a la ciutat d’Alcoi.
En Francesc Abad i Multó va ocupar el càrrec de mestre substitut de l’escola pública número 2, en substitució del mestre Lluis Roig i Alier a principis del segle XX. Cap al 1907 es va fer càrrec de l’escola la Caja Escolar de Ahorros (que fomentava el petit estalvi dels menuts), fins que al 1909-10 va obrir la seva pròpia escola, anomenada el “Colegio Egarense” exclusivament per nens, situada als baixos del carrer Topete, 16. El 13 de novembre del 1910 inaugura l’anomenat “cinema instructivo” convertint-se en la primera escola terrassenca en aplicar el cinema en l’ensenyament (mireu unes cròniques de l’escola del 1913 i 1916).

I també un retall del 1917 on es fa esment al colegio Egarense.

En els següents anys també va fer de redactor del diari La Comarca del Vallés, va ser membre de l’Associació de premsa local creada al 1913 (mireu un retall del 1914 on surt reflectit l’Abad pare i el seu fill) i director de l’Arxiu Municipal.
El 9 de desembre del 1921 cedeix el local on hi havia el colegio egarense, del carrer Topete 16, a la seva cosina germana, l’Adelina Gregoriano Abad que havia inaugurat la seva pròpia escola anomenada “Escola Jardí de la Infància” l’1 de març de 1916 al primer pis de la casa del carrer de la Fontvella, 118 (actualment passeig compte d’Egara) i ella hi trasllada la citada escola degut a que l’anterior local li havia quedat petit.
El seu fill, en Francesc Abad i Nualart segons m’han explicat era d’ultradreta i anticatalanista i segons sembla havia fet, fins i tot, de pistoler dels anomenats Sindicats Lliures, coneguts també pel sobrenom de “sindicats blancs”, en contraposició als “sindicats roigs”.
L’Andreu Calaf al seu llibre “El Raval, escenari principal” a la pàgina 197 diu: …..L’acarnissada lluita era entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure, llibertari aquell i groc aquest, per la seva inspiració patronal i oficial. Es deia que un fill de veïns nostres del Raval (Els fideuers Abad) havia estat pistoler contra els de la CNT”.
El 1921 va ser vocal primer de la Juventut Patriótica Tarrasense (La branca juvenil de la “Unió Patriòtica” que encapçalava l’Alfons Sala) i el 1944 inspector de “Libertad Vigilada”, un organisme que seguia controlant després d’alliberats els represaliats pel franquisme.
La fabrica de pastes de sopes, anomenada “La Terrassenca” al 1912 es va castellanitzar per “La Tarrasense” (veure anunci del 1912, any en que va guanyar un premi internacional a Roma) estava situada originàriament al carrer de Mosterol (abans Mustarol) 11 i 13 i tenia un despatx al carrer de l’església, 16. Cal indicar que al carrer església 16 anteriorment hi havia hagut una fàbrica d’un tal Aliart. Posteriorment, al 1920, ja s’havia traslladat al carrer Goleta,1 i sembla que va continuar oberta fins als voltants de la guerra civil.
Vull donar les gràcies al Rafel Comes per l’ajuda que m’ha donat per aconseguir bona part de la informació dels darrers records.

Anuncis

Accions

Information

One response

29 07 2010
Ricard Font Serra

La plaça que des del carrer de Pare Llaurador, dóna al Parc Sant Jordi té el nom de L’Adelina Gregoriano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s