Ca l’Abad de les pues: fabricant de lliços i pintes

19 07 2010

Gràcies a l’aportació de dos Rafaels, ambdós seguidors d’aquest bloc, per un cantó us puc mostrar una imatge (del 1925) de l’edifici que hi havia al capdamunt del carrer Topete, just en el lloc que ara ocupa la gasolinera i que fa referència a la fàbrica del Sr. Miquel Abad i Ribera i per l’altre us podré explicar breument la història d’aquesta família de fabricants.
En l’anunci (del 1907) que vaig publicar en el record anterior, sortia la referència a que fabricaven “peines i lizos” i com que potser no queda massa clar que són aquest productes, us en faig un petit comentari: De fet les fabriques de pintes (pues) i lliços (peines i lizos) eren molt importants ja que es tractaven d’uns productes fonamentals per la indústria tèxtil d’aquells anys i que encara avui es fan servir.
Els lliços (lizos) estan composats d’un conjunt de varetes metàl·liques verticals anomenades malles que a certa altura tenen un ullal (ojal) per on passen els fils de l’ordit (urdimbre). (veure imatge ordit i malla)
Les pintes o pues (peines) serveixen per apretar la trama. Aquestes pintes són les que determinen l’amplada de la tela i, segons la malla més o menys densa, la quantitat de fils per centímetre quadrat.
Us mostro una imatge d’un teler on figura la posició de les pintes i els lliços.
El nom popular de ca l’Abad de les pues li ve doncs del material que fabricaven i que era tant popular a la indústria de la nostra ciutat. Incloc un retall del bisetmanari Tarrasa de data 24 de maig de 1916 on es parla d’una visita, entre altres, a la fabrica del Sr. Abad i Ribera.
Els Abad Ribera eren de Sabadell, on el seu pare Agustí Abad i Sanz tenia una fàbrica de pintes i enreixats. Va posar el seu fill Fermí al front de la fàbrica de Sabadell i va fer societat a Terrassa el 1903 amb el fabricant del mateix ram Josep Carreras i Badrinas, que tenia la fàbrica a la Plaça Robert cantonada Topete, per col·locar-hi l’altre fill Miquel (avi de l’actual president de la Cecot, Sr. Antoni Abad). L’any següent Miquel Abad es feia càrrec tot sol del negoci. Va instal·lar una secció de trefileria i cap el 1931 va muntar un taller al Vapor Castany, que poc temps després traslladà a la Carretera de Martorell, 29. El 1952 van construir una fàbrica nova a la Carretera de Montcada, entre Glòries Catalanes, Pèrez Galdós i Ramon i Cajal. Aquesta fàbrica va acabar tancant als anys 80.
Miquel Abad i Ribera presidí el Centre Catalanista Republicà de Terrassa adherit a Acció Catalana, (una escissió de l’Associació Catalanista). El negoci el continuà el seu fill Agustí Abad Ros i després els seus nets Antoni i Josep Abad Pous (recomano veure un aclariment en els comentaris rebus).

Advertisements

Accions

Information

4 responses

21 07 2010
Jordi

Bones!!!
Sóc seguidor del bloc i he buscat però no he trobat cap entrada on se’n parli del “Castell” de Les Fonts. Algú en sap la història de la seva construcció, motius, inspiracions del seu amo, o coneix algun dels seus habitants?
Salut i endavant amb el bloc! visca Terrassa!

24 07 2010
Ricard Font Serra

Un antiquari anomenat Cinto Garcia, que esta casat amb una gitana, va començar a construir el castell, primer sense arquitecte i posteriorment el van obligar a fer-ho bé i ara ja tot esta calculat per tècnics. Es una megalo-obra que no s’acaba mai. Jo l’he visitat i és plena d’antiguitats, el més bonic pel meu gust son els rellotges de pesos i pèndul amb grans caixes de fusta policromada, molt bonics, el cas es que no caben per alçada en els pisos actuals. El propietari ven en les fires del vell.

20 10 2010
Agusti Abad Panés

Casualment, el blog “Records de Terrassa” m’ha aportat una gran satisfacció en llegir el ben documentat article sobre ” Ca l’Abad de les Pues”.
En acabar però, he pensat que calia fer-hi una aportació en record i memòria del meu pare Antoni Abad Ros, si mes no, per arrodonir amb mes cura si hi cap, la part final de l’article quant diu que el negoci familiar el continua el seu fill Agustí Abad Ros i desprès els seus nets Antoni i Josep Abad Pous.
Segurament fora mes rigorós dir que el negoci familiar el continuaren els seus fills Antoni i Agustí Abad Ros (dissortadament però l’Antoni va morir als 37 anys d’edat) i desprès pels seus nets Miquel i Agustí Abad Panés (fills de l’Antoni) i per Antoni i Josep Abad Pous (fills de l’Agustí).
Com diria aquell, “Ho sento però algú ho havia de dir”

Com diria aqell, “Ho sento pero algú ho havia de dir”

22 10 2010
Miquel Abad Panés

Subscric al cent per cent l’aclariment que ha fet el meu germà Agustí sobre el seu magnífic article “Ca l’Abad de les Pues”.
De ben segur, que tan el meu germà, com jo mateix, li podríem explicar l’historia viva i viscuda dins l’Empresa que ens va deixar el nostre pare.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s