Les antigues esglésies de Sant Pere (7ª)

27 06 2010

Les posteriors obres i restauracions ja es van fer en plena democràcia. La primera, del 1975-76, a càrrec d’en Jordi Ambrós es va fer a l’església de Sant Pere en que al restaurar l’absis es van descobrir dues finestres originals i una pavimentació d’ opus signinum.
Al 1980 a l’església de Santa Maria i Sant Miquel i sota la direcció d’en Jordi Ambrós es van restaurar les teulades i es van descobrir unes àmfores.
Als anys 80 es van fer troballes de restes arqueològiques a la plaça del Rector Homs en diverses obres dels serveis d’aigua i de telefònica, sota la direcció d’Antoni Moro. Des de llavors no s’ha parat de fer excavacions fins a l’actualitat.

Aprofito aquest darrer post per incloure algunes postals i fotografies de les esglésies, corresponents a diferents èpoques:


Anuncis




Les antigues esglèsies de Sant Pere (6ª)

22 06 2010

Durant la guerra civil a Terrassa es produeix la destrucció d’una part del patrimoni religiós de la ciutat per part d’escamots revolucionaris i es cremen diverses esglésies. A les esglésies de Sant Pere cremen algun altar, imatges i l’orgue, però s’aconsegueix salvar la resta gràcies a la voluntat d’en Josep Rigol i altres components de la Junta de Museus local.

En la fotografia podem observar el cartell que van penjar a l’entrada del recinte i on deia: “Edifici incautat pel Comitè d’enllaç Anti-Feixista, destinat a Museu Arqueològic. Respecteu-lo”.
En la fotografia de la dreta podem observar alguns dels que van ajudar a salvar Sant Pere, en Conrad Padrós (dret al costat de la porta), Josep Rigol (assegut a l’altre costat d ela porta), Salvador Cardús (dels 3 que estan assguts junts és el primer de la dreta), Baltasar Ragón (el del mig) i el mateix fill d’en Salavador Cardús (el de l’esquerra). Els podem observar al costat de la porta de la rectoria i d’un antic pou que actualment ha desaparegut amb les restauracions.

Tot i la guerra civil la Junta de Museus local decideix seguir amb els projectes de restauració de les pintures murals de l’absis de Santa Maria. Entre 1937 i 1938 s’arrenquen les pintures gòtiques que tapen les més antigues, d’època pre-romànica i es consoliden aquestes darreres. En la foto de la dreta, de l’any 1929, podeu observar les antigues pintures gòtiques abans de ser arrencades.
En una fotografia feta pel matex Ragon podem observar el grup d’amics, abans esmentat, amb pics i pales l’any 1938.
Una anècdota que m’han explicat diu que el Sr. Rigol va demanar a un amic seu que tenia un carro i un cavall, un tal Padròs, que l’ajudés a traslladar algunes obres d’art del recinte a un amagatall, de manera que aquestes van restar amagades fins a la fi de la guerra (d’aquest lloc on es van amagar no us en puc dir rés, ara per ara).
Desprès de la Guerra Civil passen uns anys que no s’hi fa rés en el recinte i no és fins l’any 1947 que a l’església de Santa Maria i sota la direcció de  Josep de C. Serra i Ràfols i Epifàni de Fortuna es procedeix a l’excavació interior fent l’aixecament del paviment de la nau. Us mostro dues fotografies, una dels anys 30 abans de les excavacions i l’altra del 1947 en que es va fer la troballa d’una piscina baptismal, just al forat que es pot veure en la part dreta de la fotografia.
Uns anys més tard, al 1959 es descobreixen sitges, murs i enterraments al carrer de l’església i a la plaça del rector Homs, sota la direcció d’en Salvador Alavedra.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (5ª)

18 06 2010

El 1917 a l’església de Santa Maria i sota la direcció de Mossèn Homs es procedeix a la retirada d’un retaule barroc i al seu darrera es produeix el descobriment d’una absidiola, situada al mur del transepte sud, d’unes pintures murals d’època romànica corresponents a Sant Thomas Becket, arquebisbe de Canterbury. Al gener del 1927 s’encarrega al restaurador Arturo Cividini que arrenqui i consolidi aquestes pintures i les despeses són pagades pel col.leccionista Sr. Lluís Plandiura (la resturació finalitza al gener del 1929 i podeu apreciar en la foto de la dreta al mateix Arturo Cividini restaurant les pintures al terra de l’església).

Del 1918 al 1920 es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, deixant-los a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. Aquestes obres estaven sota la direcció d’en Josep Puig i Cadafalch , però sembla ser que, a la pràctica, les va dur a terme un tal Armengol. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basilica episcopal.
Fins al 1931 no es reprenen les obres per part d’en Puig i Cadafalch i aquest cop per fer una excavació sud de la façana de l’església de Sant Pere i de l’excavació de la part de sota del mosaic
exterior, de Santa Maria, que permeten el descobriment de les antigues estructures de la basilica de 3 naus i els fonaments d’una antiga casa romana amb una dolium (una mena de gerra enterrada de grans dimensions) (veure dibuix de la dreta realitzat l’any 1932).

Inicialment s’encarrega la consolidació del mosaic a Lluís Bru, un expert en mosaics, però finalment es tria a Arturo Cividini però aquest tampoc ho acaba de fer i és finalment en Francesc Font qui ho farà. Cal indicar què, quan es torna a muntar el mosaic, aquest es col·loca per sobre del nivell original i es té la sospita que es fan algunes modificacions que no es corresponen exactament amb l’original. A la imatge de la dreta podeu observar un dibuix de la planta realitzat l’any 1921.

En la foto de la postal, del 1920, podem apreciar com a la dreta de Sant Pere ja no hi ha l’edifici adosat de la vicaria.

En l’altra, corresponent als anys 30, podem apreciar l’interior de Sant Pere i si us hi fixeu, veureu que el pulpit havia canviat de cantò des de la darrera foto que us vaig mostrar de finals del S: XIX.

A l’any 1923 consta que es van pagar feines de jardineria a J.Piquet i es van plantar bastants xiprers que anys desprès dificultaven la visió de les construccions, fet que farà que ja al 1935 es decideixi arrencar-ne una bona colla.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (4ª)

16 06 2010

La fotografia del costat esquerra és de principis del S.XX, potser cap al 1915 si fem cas a la manera de vestir de les dues noies que hi surten retratades i al fet de que, el 6 d’agost del 1917, el reverend de la parròquia va presentar una instància al governador provincial demanant l’autorització per clausurar l’antic cementiri de la parròquia, atès al fet de que ja feia més de 10 anys que no s’hi havia fet cap enterrament.La fotografia de la dreta és de la mateixa època

L’ordre per poder clausurar el cementiri es va emetre el 13 de febrer del 1918. Aquest fet va fer que es fessin unes primeres excavacions al voltant de les edificacions i aquestes van fer aparèixer per primer cop el mosaic romà que avui podem apreciar davant de l’església de Santa Maria i que correspon a l’antic terra de la basílica romana primigènia.
En aquestes fotos hi podem apreciar un antic edifici “la canongia” (sembla que corresponia a les cel.les de l’antic monestir de Sant Ruf) adossat a la paret lateral de l’església, uns antics nínxols del cementiri a l’altra paret i un hort just al davant de l’entrada a l’església i sobre del mosaic que llavors encara no s’havia excavat, tot i que ja es coneixia la seva existència degut a que l’any 1903, en una excavació per fer
una sepultura al fossar de Santa Maria, el reverend Mossèn Trullàs ja l’havia descobert .
El 1906, a l’església de sant Miquel, i en les primeres obres de restauració encarregades a Josep Puig i Cadafalch es localitza la pavimentació original i es parla per primer cop de la possible ubicació de la piscina baptisteri, que anys més tard es comprova que no va existir mai en aquesta localització.
Incloc una foto anterior, de finals del S. XIX, feta pel fotògraf Torrija, en la que podeu observar que el campanar de Santa Maria era diferent de l’actual i que de les dues finestres actuals, llavors només n’hi havia una.

En dues curioses fotos podem veure, per un cantó l’edifici de la canongia ja mig enderrocat (foto del 1924) i en l’altra foto, del 1917, hi podem apreciar com l’escala d’accès ja s’havia enderrocat, cointcidint precisament amb les obres que es feien en el cementiri i en les excavacions del mosaic de Santa Maria).

El 1924 les esglésies van ser visitades pel rei Alfons XIII que va arribar a Terrassa el dimecres 21 de maig de 1924, acompanyat per la reina Victoria Eugènia i l’infant D. Alfons, acompanyats pel General Primo de Rivera, president llavors de l’estat espanyol.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (3ª)

14 06 2010

En l’anterior post esmentava la remodelació de les esglésies de Sant Pere de l’any 1895 i avui voldria afegir que, en un escrit dels propis arquitectes diocesans, Sr. Francesc Villar Carmona  i fill, encarregats de la remodelació (enderroc de l’edifici de la vicaria, descobriment de pintures i del retaule petri), realitzada sota la supervisió de l’arquitecte municipal Sr. Lluís Moncunill i Parellada, podem llegir:

“Han tingut lloc interessants descobriments arqueològics, consistents en unes pintures al fresc en el mur interior de davant de la porta d’ingrés, a on hi havia col·locat un altar amb retaule subjectat a la paret per mitjà d’uns tascons. Al ésser aquests arrencats, s’escostronà la paret, apareixent sota del arrebossat dites antigues pintures” i més endavant afegeix “major importància té el descobriment que s’ha fet a l’àbsida de l’església. Sota una capa de morter han aparegut unes pintures més antigues que les anteriors i també unes capelletes, dues a sobre i quatre a sota formades per una arcs sostinguts per columnes de diferents formes. El fons de les capelletes aparegueren també pintures” i “finalment sota l’ara de l’altar major aparegué una altra ara, tal vegada la primitiva dons són estil és romànic, com ho són les citades pintures de l’àbsida”.

En la fotografia d’Antoni Alegre de Sagrera podem apreciar l’interior de Sant Pere abans de la restauració i en la segona, dels anys 30, el retaule i l’ara romànics .
També us he inclós la portada del diari “Egara”, de data 15 de setembre de 1895, en que es fa esment a aquestes troballes (l’escrit de l’arquitecte és d’uns mesos abans i apareix referència d’ell en la premsa local el 2 de febrer del 1895.





Les antigues esglèsies de Sant Pere (2ª)

10 06 2010

Degut a que he rebut dues aportacions que considero d’interès, dedicaré un record extra als que ja tenia preparats sobre les esglèsies de Sant Pere:
La primera aportació és del Ricard Font i diu així:
“El primer llibre de bateigs de Sant Pere és de Mn. Joan Arnella, descendent de Can Arnella, del, aleshores, terme de Sant Pere.
Quan van inaugurar el culte a la nova parròquia del Sant Esperit, van traslladar la parròquia que era a Sant Pere i van tancar les celebracions a l’església de Sant Pere, però la gent del poble de Sant Pere es queixava que el Sant Esperit era massa lluny i va demanar que tornessin a obrir la parròquia, fet que va succeir l’any 1610. De totes maneres, el Priorat de Santa Maria que havia passat al Sant Esperit ja no va tornar a Sant Pere i és per això que al Sant Esperit hi havia el Sr. Prior fins l’arribada del bisbe, que va decidir anul·lar-lo, i per això ara no hi ha Prior.
El primer bateig registrat a la llavors esglèsia forana de Sant Pere, de l’any 1610, diu així:
CARDÚS
A divuit de Juliol de mil sis-cents deu (18-7-1610) fou batejada Esperança Francesca, filla d’Antoni Cardús i de Francesca, d’aquell muller. Foren padrins JOAN FONT DE GAIA i Esperança Carbonell, pagesos de la present parròquia.
Per mi Francesc Vives prevere.
He posat en majúscules el nom del padrí, ja que era un meu avantpassat, concretament l’avi Joan”.
I com a complement al record, podeu veure la portada i la primera plana del llibre de bateigs de Sant Pere del 1610 que crec que mai s’havia publicat.
La segona aportació és d’en Rafael Aróztegui i es tracta d’una fotografia del 1909 en que encara es pot
apreciar el mur de separació entre Sant Pere i Santa Maria, amb uns curiosos gronxadors a la part dreta de la imatge (l’edificació de l’esquerra eren nínxols del cementiri, tal i com podem veure en el detall d’una fotografia feta per en Ubaldo Iranzo l’any 1901).





Les antigues esglèsies de Sant Pere (1ª)

9 06 2010

Per commemorar que tenim un recinte de les esglésies de Sant Pere totalment reformat en els propers dies dedicarem uns quants posts a repassar antigues fotografies i records de les esglésies.
Una de les primeres imatges que tenim de Sant Pere és aquest dibuix, fet per en Josep Salla, de data incerta però que podem assegurar que en tot cas és anterior a l’antiga remodelació que es va fer l’any 1895.
A l’esquerra apreciem l’entrada a Sant Pere i a la dreta l’entrada emmurallada al cementiri i a l’església de Santa Maria. L’edificació que queda al mig de la fotografia correspon a l’edifici de la vicaria  just al costat de Sant Miquel i adossat al mur de Sant Pere.
Incloc un dibuix d’en Mateu Avellaneda que intenta reproduir la fesomia de les esglésies a mitjans del S. XIX. Podem apreciar l’edifici de vivendes en la seva part posterior, així com el mur de pedra que protegia l’antic cementiri al voltant de Santa Maria.

Una anys abans, concretament el 1818 a Sant Miquel, l’ardiaca Fèlix Torres i Amat de Palou (1772-1847) en unes obres costejades pel seu nebot Joaquim de Sagrera va descobrir la cripta anomenada de Sant Celoni.

En una antiga fotografia del 1881 podem apreciar el conjunt enmurallat que formaven les esglèsies de Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel amb la resta d’edificacions que les envoltaven. En primer terme es poden veure les cases anomenades “del Sot del Pi“.