Avui recuperaré un record de l’escola de fa molts anys i que em va explicar un Sr., del qui desconec el nom, en una jornada celebrada fa poc a l’Aula Gran de Terrassa. Segons em va explicar, resulta que per referir-se a la música que acompanyava a la processó de Dijous Sant la mainada tenia una curiosa manera de representar amb dibuixos les notes de la tonada.
Us mostro només els dibuixos, per veure si algú els sap interpretar i, en els propers dies, ja publicaré la solució si ningú l’ha trobada.
Records de Terrassa 
A mi, aquest jeroglífic, me’l va ensenyar el meu pare, per bé que ell tan sols dibuixava un pa, una pipa, i el demés igual.
Jo no ho havia vist mai, però suposo que era la melodia que feia un penitent abans de dir: germans per amor a Déu cada almoina que fareu guanyareu 40 dies de perdó. Pa, pa, tall, pi, pa, pi, pa, fum, po, ro, po, ro. O alguna cosa semblant.
la solució es:
PAN, PAN, PARAPAN, PIIIPA, PIIIPA, PARAPIIIPA, PORRON, PORRON..
Jo també ho deia.