Els xiclets Niña

Perquè la part femenina no s’enfadi inclouré un xiclet que tambè es comercialitzava al Dulcilandia a l’època dels anys 70 i que es deia “Niña“.
Es tracta d’un dels pocs xiclets 100% nacionals i com podeu comprovar seguia la idea d’aquells temps en que es tenien que fer productes clarament dirigits als nens i d’altres clarament dirigits a les nenes. El color rosa de l’embolcall i la temàtica dels cromos que regalava ho deixen tot molt clar. En fi que perquè seguir si tot ja sabeu el que passava en aquells anys.
El xiclet era fabricat per l’empresa FLEER ESPAÑOLA i només es venia amb sabor de maduixa. Cal dir que tenia forta acceptació, fins i tot entre els nens, ja que feia bombolles més grans que les dels seus competidors, Dunkin o Bazooka.
Les col·leccions de vestits que van treure eren les de “Mis vestidos preferidos” els “Trajes Mundiales” i el de “Colección Moda 75”. Els cromos eren en paper encerat i retallable i es podien enganxar en els àlbums a sobre de figures de nenes en diferents postures i situacions.

No us perdeu el text de l’anunci en que diu: “si tu mama te ayuda podeis sacar modelitos para hacerte vestidos, …”

Els xiclets Dunkin (Dulcilandia 2)

Continuant una mica el tema encetat amb el record del Dulcilandia voldria fer esment a un dels productes que jo recordo haver-hi comprat.
Tot i que en el seu dia ja li vaig dedicar un record als Bazooka avui voldria parlar-vos dels xiclets Dunkin, ja que potser que sigui el xiclet que més he comprat en la meva vida. El fet és que els Dunkin anaven en uns sobrets que contenien a més de la pastilla del xiclet una figureta de plàstic monocrom que podies col·leccionar. Van ser vuit el total de col·leccions que van arribar a llençar i iaxò feia que la canalla d’aquell temps quasi no tinguéssim temps de completar-les. Recordo les col·leccions d’animals, la de l’Asterix, la de personatges de Walt Disney, la de personatges de la Warner, la de peces d’escacs, etc. i fins i tot, una d’un saltimbanqui que podies anar afegint peces d’escales.
Dunkin que pertanyia a Gallina Blanca va ser molt popular els anys 60 i 70 i  podríem dir que durant molts anys va ser el xiclet més venut a Espanya, i no només per les seves col·leccions de figuretes, sinó també pels seus àlbums de cromos. Uns cromos que no anaven en sobres sinó que formaven part de l’embolcall del xiclet. Finalment podem indicar que també van treure unes col·leccions sobre Arts marcials i de tatuatges que també anaven ensobrades.

Inauguració del Dulcilandia

Fa més de 40 anys, concretament el divendres, 10 de maig de 1968, es va inaugurar a Terrassa una botiga que podríem considerar la primera tenda especialitzada en xuxes de la ciutat. Aquesta botiga es va situar al carrer Sant Pere 48 i portava per nom “Dulcilandia”.
Segurament aquest podria ser un record menor, però crec que molta gent se’n recordarà d’aquesta popular tenda, perquè en un moment o altre segur que hi van entrar a comprar pegadolces, caramels, anissos, xiclets, etc.
Incloc en el record l’anunci que es va publicar a la premsa local anunciant la inauguració del local. Una curiositat que ens pot ajudar a recordar l’època en que es va produir aquesta noticia és que aquell mateix dia es va fer la X marxa de regularitat del Frente de Juventudes, que es feia cada any i en la que més de 1.200 joves de la ciutat pujaven a Sant Llorenç del Munt.
Per cert, quina era la vostra “xuxe” preferida? A mi sempre m’han agradat les pegadolces i recordo que al Dulcilandia en comprava unes de molt primetes que crec que només costaven 5 ó 10 cèntims de pesseta.

Subhasta de col.leccionisme 2010

De nou informar-vos que, aquest dissabte, dia 22 de maig de 2010, es celebrarà la tradicional Subhasta de col•leccionisme que cada any organitza el Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme de Terrassa.

Es farà al local social del Grup, al centre Cultural de caixa terrassa, a la Rambla d’Ègara, 340 2ª planta a les 18:00 hores. Us animo a que us hi acosteu si teniu una estona i aprofito per incloure el llistat dels lots que s’hi subhastaran. llistat subhasta 2010 (PDF)

Nota.- El Ricard Font m’ha fet arribar una fotografia de la subhasta que mostra una processó de Corpus a finals del S. XIX passant pel carrer del Nord. Fixeu-vos en els domassos penjats dels balcons i quin aspecte més diferent tenia aquest carrer en aquells anys..

La música de la processó en dibuixos (2)

Efectivament, tal i com algú ja havia endevinat, aquí teniu la solució al record anterior:  Si ho llegiu seguit i li doneu l’entonació correcte podreu gaudir del ritme de la processó: PAN, PAN, PARAPAN, PIIIPA, PIIIPA, PARAPIIIPA, PORRON, PORRON, … (llàstima que només funcioni en castellà).

La música de la processó en dibuixos

Avui recuperaré un record de l’escola de fa molts anys i que em va explicar un Sr., del qui desconec el nom, en una jornada celebrada fa poc a l’Aula Gran de Terrassa. Segons em va explicar, resulta que per referir-se a la música que acompanyava a la processó de Dijous Sant la mainada tenia una curiosa manera de representar amb dibuixos les notes de la tonada.

Us mostro només els dibuixos, per veure si algú els sap interpretar i, en els propers dies, ja publicaré la solució si ningú l’ha trobada.

Acatament als altars de Corpus

Cal indicar que aquesta costum a la que em referiré es realitzava per la diada de Corpus i el fet és que, en alguns indrets de la ciutat per on passava la processó, es muntaven uns altars decorats amb flors que resultaven molt vistosos.

El  lloc on es realitzaven aquests altars era decidit per les autoritats civils i de l’església de forma conjunta i finalment s’aprovaven en una sessió municipal. En aquests altars s’hi col·locava una custodia i els integrants de la processó quan desfilaven per davant hi feien tres genuflexions dobles. Les banderes i penons de les entitats eren abaixades tres vegades fins quedar paral·leles al terra. D’aquesta manera d’honorar l’altar se’n deia “acatament” (observeu el retall del diari de l’any 1949 on parla d’aquests altars i els seus acataments).

L’amic Rafael ens fa arribar dues fotografies dels altars al Raval. la de l’esquerra és de l’any 1960 i la de la dreta del 1964 i en elles es pot observar l’altar més suntuós que es feia. En la foto de la dreta, com a curiositat, podem apreciar a la part esquerra de la foto els nens de l’Asil  Busquets preparats per veure la processó.

La processó de Corpus de les Escoles

El Ricard Font ens ha fet arribar aquesta foto de la processó de Corpus que celebrava les Escoles Pies pel centre de Terrassa, el dissabte de Corpus.

De fet en aquells anys de processons de Corpus n’hi havia 3 a la ciutat: la del Sant Esperit (el dia de Corpus), la de les Escoles (el dissabte) i la de Sant Pere, que es celebrava el diumenge. Més endavant aquesta processó del diumenge es va decidir celebrar-la per torns en diferents parròquies de la ciutat; tal i com va succeir l’any 1955 en que li va tocar organitzar-la a Sant Pere, l’any 1956; a la Sagrada Família, l’any 1957; a Sant Josep i, l’any 1958, de nou a Sant Pere (veure retall del diari del 13-06-1955).

Val a dir que a la Parroquia de Nostre Senyora del Rosari, de les Fonts, també s’havien fet processons de Corpus (si més no en tinc referencia d’una de l’any 1951).

La processó de les Escoles, sortia del Temple dels Nens i feia el seu recorregut pels jardins i els carrers del voltant i estava protagonitzada bàsicament per jovent, amb els nens interns i externs de l’escola amb la presidència del pare rector i el director del col·legi que portaven la custodia sota els acords de l’escolania del centre escolar. La processó, com era habitual, anava acompanyada dels elements folklòrics habituals: bastoners, drac, gegants, nans, etc. Al final es disparava un castell de focs artificials.

En la fotografia, de finals dels anys 40, podem apreciar que qui porta el penó de la classe, és en Ramon Blasi i Pasqual i els cordons en Sebastià Codina Serracanta i en Ferran Font Serra, a l’esquerra i a la dreta de la foto respectivament. També us recomano veure un vídeo d’una processó, que ja vaig publicar fa temps en aquest espai, corresponent als anys 40, fent click aquí.

El Corpus del 1963

Antigament la celebració del Corpus a Terrassa tenia dues grans fites, el divendres es celebrava a la parròquia del Sant Esperit i el diumenge a la Sagrada Família. El fet és que la Sra. Assumpció Ruera m’ha fet arribar una fotografia corresponent a la diada del Corpus del diumenge 16 de juny de 1963 i uns records associats a aquesta imatge de les catifes de flors que era costum fer a molts carrers de la nostra ciutat.

“Recordo que des del carrer Torrella fins més avall, en el carrer de Galileu els veïns vàrem fer una catifa de pètals de clavell blanc amb una vorada de ginesta i fulles de bruc. Al centre i amb clavells vermells vàrem dibuixar uns raïms cada 2 ó 3 metres. El fet és que la nostra catifa va guanyar el primer premi en el concurs que s’organitzava cada any entre els diferents carrers del barri de ca n’Aurell que participaven en la celebració del Corpus”. I afageix: “la preparació d’aquestes catifes ajudava molt a la unió entre veïns i era molt bonic l’ambient que s’hi respirava. També recordo que es va fer una altar de flors, prop del carrer Torrella, i que al passar la custodia s’hi feia una parada mentre un cor hi cantava una cançó a varies veus, que s’anomenava motete“.

Comentaris: Agraeixo la possibilitat de mostrar aquesta imatge, mai publicada fins ara, i en la que podem veure bona part del carrer de Galileu, des de la plaça del Progrés fins a perdre de vista el seu final. A la dreta destaquen els arbres de la plaça i a l’esquerra un rètol de pepsi-cola que corresponia al colmado de cal Garrigó (per cert, els Garrigó eren família de Msn. Cima). També podem apreciar l’antic adoquinat del carrer i algunes cadires preparades per veure passar la processó. Cal indicar que la processó es feia per la tarda i que si bé hi havia carrers que per confeccionar les catifes feien servir serradures tenyides aquí ens trobem amb una catifa feta de flor natural.

L’ordre de la processó era el següent: primers els gegants nous, els cap-grossos i el drac antic (avui desaparegut), desprès la banda de cornetes i tambors de les escoles Salesianes, la Creu Parroquial i els nens que aquest any havien fet la primera comunió de les escoles de la demarcació parroquial, seguit d’una representació de les 6 parròquies del terme municipal, gremis, entitats i associacions piadoses amb les seves respectives banderes i estendards. Llavors venia el pendó oficial confiat a l’Agrupació Cultural Sardanista de la Sagrada Família, porta pel seu president. El seguien les escolanies de la parròquia i del seminari menor Carmelità i la Schola Cantorum Parroquial. Representants del clericat regular i secular de la ciutat. I un grup de guàrdies civils al voltant de la custodia d’or plata i pedres precioses, sufragada pels feligresos i obra del orfebre Sr. Ramon Suñé, utilitzada en la processó per primera vegada i portada en tabernacle per 4 sacerdots. La processó era presidida per Mossèn Albert Viladrich Vandrells acompanyat per la Junta Parroquial i com a màxim representant de les autoritats civils hi va participar el regidor Sr. Manel Tobella i Marcet (el que posteriorment va crear l’arxiu Tobella) en representació de l’alcalde. També podem destacar la presencia del capità de la Guardia Civil, el comissari de policia, el cap de la brigada sanitària de la creu Roja amb una esquadra de portalliteres. Tancava el seguici la banda Municipal dirigida per el Sr. Enrique Garcés i un piquet de la policia municipal vestits de gran gala.

Un cop retornat el Santíssim al temple es van beneir als presents sota els acords de l’himne nacional.

L’antic Hostal Rich o Hostal Burrull

De l’Hostal del Fum o restaurant Burrull ja n’he parlat amb anteriors records però avui volia esmentar alguns detalls que encara em quedaven per explicar:

L’hostal es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien la ruta entre Barcelona i Manresa. Sembla ser que en aquells temps s’hi aturaven per  gaudir de les seves famoses mongetes amb cansalada.

La família Burrull es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom d’Hostal Rich. No va ser fins l’any 1939 que li van canviar el nom per Hostal Burrull, en clara referència al seu propi cognom. De mica en mica van anar substituint les antigues habitacions de l’hostal per espais dedicats a menjadors, de tal manera que la darrera habitació disponible va desaparèixer l’any 1964. Finalment, com que ja no oferia els serveis d’hostal, li van canviar el nom per “Restaurante Burrull“,  tot i l’etapa en que es va denominar “Restaurante del Matadero“, com ja he indicat en posts anteriors.

Altres enllaços on es parla de l’Hostal del Fum:

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2008/02/22/la-posada-del-matadero/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2007/07/20/lhostal-del-fum/

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/2010/04/15/la-terregada-un-plat-terrassenc/

Nota dels anuncis.- El primer anunci és de l’any 1950 i en ell hi podem destacar l’anunci dels balls que s’hi feien. En el segon anunci, de l’any 1957, es fa incidència en el “gran salón para banquetes” i és que el negoci d’organitzar casaments, comunions i altres banquets començava a ser interessant per l’establiment i això potser va ser el motiu d’abandonar les antigues habitacions i anar-les transformant en espais per la restauració.