En el plànol del refugi número 3 podem apreciar que el seu emplaçament travessava amb diagonal els jardins dels escolapis i que tenia entrada i sortida pels carrers de l’Era i Vallhonrat. El cost de l’obra es 
va pressupostar en 85.400 pessetes (del 1937) i es preveia una capacitat d’unes 1.200 persones, però només un any desprès el pressupost ja s’havia doblat.
No disposo de les imatges d’altres projectes dels refugis projectats a la ciutat, però us puc dir que se’n van arribar a projectar nou més : a més dels que ja em descrit cal anomenar el de l’Hospital, el del Passeig i el de la Plaça Progrés, entre d’altres.
Ja vaig dir-vos que el que va passar és que practicament cap d’aquests refugis es va arribar a construir, tot i que en el mateix diari el Dia, el dia 31-12-1938, encara diu que és lamentable que Terrassa segueixi desprotegida davant d’un possible bombardeig. Tal i com podem llegir en un comentari de l’anterior post sembla que als escolapis es va començar a fer el tunel d’entrada i en el mercat es volia aprofitar el sòtan, però el cert és que el refugi no es va finalitzar mai.
I deixarem el misteri del refugi 9+1 per un proper post.
En el pati gran de cancolapi on hi havia el turó de l’argila, encara s’apreciava una volta del túnel refugi que es va construir per la Guerra Civil, cap el cantó que dona a les cases del carrer Vallhonrat.