Des que va esclatar la Guerra Civil fins que aquesta va arribar a Terrassa va passar molt temps i des del principi ja es va parlar de la necessitat de construir refugis per protegir a la població civil de possibles atacs aeris (en el retall de el Dia del 16 de gener del 1937 ja es pregunta quí els hauria de construir).
El fet és que l’Ajuntament va creure que era una bona idea fer-los i va encarregar els projectes dels refugis a Lluís Sapés i Melcior Vinyals, que eren l’enginyer i l’arquitecte municipals de l’any 1937. Ells van ser els responsables del disseny i els qui es tenien que encarregar de la construcció dels diferents refugis a realitzar a diferents indrets de Terrassa.
En el plànol del refugi anomenat “número 1” podem apreciar que el seu emplaçament es situava al bell mig del Raval (llavors anomenat Raval de Fermí Galan) i amb una entrada des de l’ajuntament i l’altra des de la plaça de la Independència. Si us hi fixeu veureu que el cost previst era de 289.200 pessetes (del 1937). En el proper record seguirem parlant d’aquests refugis.
Records de Terrassa 
En l’aparcament del Raval, el darrer sòtan, a la planta quatre, l’altura de sostre és molt més alta que les altres ja que si s’obrís un pas des del sòtan del mercat hi podrien entrar camions. Això ho dic per explicar que el sòtan del mercat formava part del refugi per bombes de la Guerra Civil. Un altre refugi del que ja en vaig fer esment era situat sota el turó de l’argila a cancolapi. Avui dia encara s’aprecia el túnel, en el al pati fet a l’explanació entre cal Segúes i l’edifici del col•legi.
Fermí Galán va ser un capità que es va revoltar a la guarnició de Jaca, a favor de la República el 12-12-1930 i fou afusellat dos dies després a Osca.