Records acústics de Terrassa

19 02 2010

En Ricard Font ens fa arribar un nou record que diu:  “Els vells o com eufemísticament diem, els que tenim una certa edat, recordem el soroll o brogit que feien els telers, no solament els de les grans indústries sinó també, i d’aquí el record, els que instal·laven la gent a la quadra de casa seva, per això d’una nau industrial l’anomenem quadra.”

“Aquests telers dels anomenats drapaires, a un parell o tres per barba, s’estenien per tota la ciutat, com avui ho fan les fruiteries, i quan caminaves anaves sentit els terrabastalls que avui, amb la llei de contaminació acústica, haurien de plegar tots. Aquell xivarri ens enorgullia a tots, ja que la feina era una manera d’acabar amb la fambruna que ens havia sotmès la guerra i àdhuc la postguerra, en tenir que subministrar aliments als nazis.”

“La paraula fambruna l’he adaptat de la castellana hambruna per deducció. Afegim-hi també, que en el panorama sorollós de Terrassa hi havia les sirenes de les fàbriques que sonaven per avisar que s’havia d’engegar o aturar un torn de treball, i ajudaven a donar ritme a tota la ciutat, que anava a toc de pito sobretot a les dotze del migdia que era l’hora en que les dones tiraven l’aigua a l’arròs.”

Per aquest record he triat una propaganda de la fabrica Aymerich, Amat i Jover on podem observar diferents tipus de telers.