Un hospital polèmic

17 02 2010

L’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa,  que avui el coneixem com a l’hospital del Consorci Sanitari de Terrassa, va estar des dels seus inicis ple d’escàndols i polèmiques.

El primer va ser la xifra que va arribar a costar i que segons diuen va ser de 3.800 milions de les antigues pessetes i això que el pressupost inicial només contemplava un cost de 1.800 que era poc menys de la meitat. Per no parlar de les greus deficiències en la seva construcció i de les que podem citar per exemple: que l’empresa constructora havia facturat els jardins però no els havia fet, les greus escletxes a les terrasses, la inexistència de juntes de dilatació, un dels rebedors tenia les rajoles posades al revés, etc.

Però si un defecte encara és recordat, per molts terrassencs, és que es van construir les portes de les habitacions de manera que no deixaven passar els llits dels malalts ja que eren massa estretes. És increïble, oi, doncs no acabaríem d’enumerar les animalades que es van fer en la construcció d’aquest equipament.

Deixeu-me finalitzar amb uns detalls que fan riure, com el que va fer que s’instal·les una fregidora en les instal·lacions de menjars de règim o que van posar un rentavaixelles domèstic en comptes d’un de industrial, i és que, segons els encarregats de l’obra, es van confondre amb la instal·lació de la fregidora en comptes d’una planxa i també afirmaven que en les especificacions només sortia la referència d’un rentaplats i en cap cas s’explicitava que aquest tenia que ser industrial. Els autors de l’obra van ser arquitectes del INSALUD, projecte que van fer el 1970, es va començar al 1979 i que no van lliurar provisionalment fins el 1981 amb tot aquest munt de deficiències que, segons diaris de l’època, costarien uns 400 milions més per poder arreglar-les minimament (la foto és de l’Hospital al 1983).

Anuncis

Accions

Information

One response

17 02 2010
Ricard Font Serra

Ho recordo molt bé. El fet és que jo havia treballat 5 anys a Silla (València) i resulta que els que col•locaven les rajoles (azulejos) a la paret també eren de Silla i a més l’empresari i cap de colla, era amic meu de l’associació de pares d’alumnes. Recordo que el vaig convidar a dinar a casa meva, a Terrassa, repetides vegades mentre va durar l’obra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s