Ja n’he parlat amb anteriors records de Radio Terrassa i avui tant sols vull dedicar-li un adéu sentit a la trista desaparició d’una entitat tant emblemàtica de la nostra ciutat.
Inaugurada pel President de Catalunya, en Francesc Macià, un divendres dia 2 d’abril del 1933 despareix sense un comiat digne de la seva història, un divendres dia 29 de gener del 2010.
Crec que avui Terrassa perd quelcom més que una emissora de radio. I, per cert, algú sap que passarà amb tots els seus arxius? Esperem que no els llencin en un contenidor…, com ja ha passat en anteriors ocasions en la nostra ciutat.
Info: Sembla ser que el Sr. S (hem reservo posar el nom) ja es va emportar tots els arxius a casa seva quan es va vendre la radio als de Kiss. Si té la intenció de donar-los algun dia a la ciutat ja no està tant clar.
Records de Terrassa 
Ahir me’n vaig assabentar quan els vaig portar el butlletí del Grup Filatèlic Numismàtic i de Col•leccionisme que els portava cada mes. De totes maneres ja no eren gent de Terrassa sinó de fora.
Avui es perd molt més que una emissora de ràdio. Ràdio Terrassa ha estat per molts terrassencs una part important de la seva vida. Penso que avui, tots els que hi hem treballat, col•laborat o d’alguna o altra manera ens hi hem identificat, no podem amagar la tristesa que suposa aquesta desaparició. Perdem, també, una part de la identitat de la ciutat, ja que la Ràdio ha estat un mitjà reconegut tan a la ciutat com a la resta del país.
El fet que avui es produeix ha estat la conseqüència del procés que es va iniciar amb el canvi de propietat del grup empresarial ara fa tres anys.
Els arxius i documentació que han generat tots aquests anys d’història, probablement desapareixeran si és que no hi ha ningú que estigui disposat a adquirir-los, si es que encara s’hi és a temps. Espero que no siguin llençats a cap contenidor, que seria un fet imperdonable.
Una veritable llàstima, ja va desaparèixer Radio Club 25, i ara això…Si us plau, feu tot el seguiment possible dels arxius, no pareu fins saber què se’n farà d’ells. El millor seria que els preservessin a la Biblioteca Nacional de Catalunya, o potser al Museu de la Tècnica d’aquí.
Segons el diari del dissabte, sembla ser que s’ìntenta rescatar… No obstant, fins que no hi hagi un compromis en ferm de les institucions locals, no podem cantar victòria.- Recordo amb molta nostàlgia, i amb cert component de tristesa, les emissions de Contrapunt, els divendres a dos quarts de nou del vespre, a mitjans dels anys 50, i tantes altres coses del Radio Terrassa. Tots plegats hem de fer pressió perquè es pugui salvar, i seguir dient-se Radio Terrassa, si és possible, sigui qui sigui el propietari….
Fa uns anys l’ajuntament de la nostre ciutat va salvar la pell del senyor ( s ) amb 10.000.000 de ptes . Un regidor de comunicació de l’època ( finals dels 90’s ). El taló el signar en Royes ?????????. il.lustre batlle egareng. Tot i que en aquells anys el sr ( s) volia posar una querella per que l’emissora municipal emetia molt a prop de RC25.
Enriquit de forma “especial” capitalitzant els ingressos de l’emissora via una empresa de publicitat i escanyant-la tant com fos necessari per fer-se d’or, col•locar a la seva mainada. Un d’ell va ser capaç de carregar-se un arxiu de vinils treballat amb molt de esforç per el veritable ” PARE DE LA FM DE RÀDIO TERRASSA” mes coneguda com RÀDIO CLUB 25. Veritable emissora de FM, escola per a molts professionals.
Alguns “trepes sense escrupuls”; un parell d’ells varen aconseguir una llicencia local.
Sobtadament coneguts en l’univers mediàtic català, aprengueren més de les maneres del sr ( s ) que de l’esperit de l’emissora. Fins i tot l’il•lustre procer els cedí uns locals en el vapor universitari per aixecar cap. Després, el passeig de Gracia era més fashion, i Terrassa perdia un altre freqüència de ràdio.
En fi. Espero que hi hagi un periodista preparat i amb un parell d’……………., que sigui capaç de buscar informació d’on són els arxius de l’emissora. No fos cas que, d’aquí uns anys passi com les fotos d’un conegut fotògraf català.
Si mirem el “cotarro” mediàtic local ens agafarà una forta depressió. Tenim un diari que fa el que pot per anar tirant sent més un pamflet publicitari que un mitja comunicatiu. Uns mitjans municipals que ens costen molts diners i que francament……………………. Una emissora municipal, que gràcies a un regidor, que brilla per els seus principis comunicatius, és, en prou feines, un fil musical avorrit i repetitiu.
Una tele que ha conegut èpoques més brillants. Ah i una cosa poc coneguda. Ara i gràcies a una ment privilegiada del nostre consistori, tenim una tele VISQUEM. Tele que en lloc d’utilitzar els recursos humans (de primera qualitat ) i tècnics locals, ha llogat els serveis d’una productora de Barcelona sense cap mena d’ofici i molt aficionada.
I els terrassencs anem pagant.
Potser, en un arranc de ves a saber què, el nostre il•lustre batlle faci un gest i salvi RADIO TERRASSA EAJ25. Quedarem molt agraïts.
Llegint l’anterior comentari, recordo que el meu cosí a.c.s., Manel Tobella que era soci del Radioclub Terrassa, em va explicar moltes misèries de Sr. (s), considerat com l’ànima de Radio Terrassa.