L’home de la regalèssia

19 01 2010

Recordo que quan era petit, a mitjans dels seixanta a Terrassa hi podies trobar un home que anava carregat d’arrels de regalèssia, ja que la regalèssia és precisament una arrel d’un arbust. Aquesta arrel normalment es cull a la tardor que és quan l’arbust està més sec i en canvi l’arrel està més tendre.

L’home de la regaléssia portava els pals carregats a l’esquena i per tallar-los feia servir unes tisores de podar. A mi m’agradava força rosegar un palet de regalèssia, o de “palodulce” o “paloluz” com li diuen en altres llocs, tot i que a casa els pares deien que em quedarien les dents tenyides de groc.

Aquest senyor es deia José Martínez Domingo i curiosament no vivia a Terrassa sinó que era veí de Sabadell i el producte que venia el portava de Múrcia a on hi tenia uns parents. El fet de que vingués cada dia a vendre a Terrassa es devia a que el mercat de Sabadell ja estava ocupat pel seu propi pare.

La regalèssia la venia a “pela”, o sigui que per cada pesseta et tallava un boci de regalèssia i aquest era més o menys llarg en funció del gruix del propi pal. Recordo que al rossegar-lo quedava com si fos un de pinzell de les fibres vegetals, que tenies que anar tallant per poder gaudir del sabor intens de la regalèssia. Hi ha qui diu que mastegar regalèssia va bé per curar els constipats i els mals d’estómac i més d’un fumador l’ha feta servir com a substitutiu del tabac quan vol deixar de fumar.

Actualment encara es pot comprar l’arrel de regaléssia en fires de productes artesans i en les de la diada de Sant Ponç i suposo que també en la majoria de tendes d’herbolaris.