La prostitució a Terrassa 5 (final)

3 12 2009

El tema de prostitució ha generat alguns comentaris força interessants i ha posat sobre la taula el tema de les “xapes” .

Les monedes de les cases de prostitució (anomenades vulgarment com xapes) tenien el següent servei: quan el client s’ocupava amb una dona, anava a la caixa o bé a l’encarregada i li pagava en efectiu el preu de l’ocupació; l’encarregada li donava a la prostituta la moneda, en la qual estava fixat el valor, i, en acabar la jornada es feia la liquidació: tantes monedes, tantes pessetes.

Anar “a fer xapes” o “anar de xapes” són frases fetes que venen d’aquells anys. I fins i tot el concepte de “xapero” també té aquest mateix origen, encara que avui també s’anomenin així als col·leccionistes de plaques de cava.

Algunes d’aquestes “xapes” s’han conservat i fins i tot, tal i com ens ha indicat l’amic Ricard Font, són objecte de col·lecció. El fet és que de xapes corresponents als bordells de Terrassa no n’he trobat cap, però gràcies al Ricard podem mostrar-ne algunes d’altres bordells de Barcelona, que deurien ser molt similars a les emprades en la nostra ciutat.

Una anècdota de l’amic Badrenas: “el Goa, era a mig camí de Sabadell per la ctra. N-150, quasi a peu de carretera. Quan es va obrir aquest establiment, va coincidir amb la sortida al mercat de les motos Guzzi de color vermell. Una de les primeres d’aquestes motos, la varen comprar a l’entitat en que jo treballava, perquè la fes servir un empleat que anava a fer encàrrecs. El director general, que vivia a Barcelona, un mati, al passar per davant del Goa va veure parada a la porta la moto vermella, segurament l’única que hi havia a Terrassa, i quan va arribar a la oficina, va cridar a l’empleat per preguntar-li que hi feia la moto en aquell lloc i, el Jaume que és com es deia el xicot, li va respondre que només havia anat a provar-la per veure quina velocitat agafava….. també és mala sort que t’enxampin d’aquesta manera !”

Advertisements

Accions

Information

One response

3 12 2009
Ricard Font Serra

En la mitologia grega, Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era la deessa de l’amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l’anomenaren VENUS. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies. Ericina fou un sobrenom d’Afrodita, venerada en un santuari del mont Èrix, a Sicília.
URÀNIA (“la celestial”) fou el sobrenom d’Afrodita com a representant de l’amor pur. També Urània és la menor de les nou muses gregues, fou mare d’Himeneu, déu del matrimoni.
PRÍAP (en grec antic Πρίαπος Príapos) és un déu menor rústic de la fertilitat, tant de la vegetació com de tots els animals …Se’l representa com un noble amb un penis molt llarg. Aquests comentaris fan referència als noms gravats en la xapes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s