La prostitució a Terrassa 5 (final)

3 12 2009

El tema de prostitució ha generat alguns comentaris força interessants i ha posat sobre la taula el tema de les “xapes” .

Les monedes de les cases de prostitució (anomenades vulgarment com xapes) tenien el següent servei: quan el client s’ocupava amb una dona, anava a la caixa o bé a l’encarregada i li pagava en efectiu el preu de l’ocupació; l’encarregada li donava a la prostituta la moneda, en la qual estava fixat el valor, i, en acabar la jornada es feia la liquidació: tantes monedes, tantes pessetes.

Anar “a fer xapes” o “anar de xapes” són frases fetes que venen d’aquells anys. I fins i tot el concepte de “xapero” també té aquest mateix origen, encara que avui també s’anomenin així als col·leccionistes de plaques de cava.

Algunes d’aquestes “xapes” s’han conservat i fins i tot, tal i com ens ha indicat l’amic Ricard Font, són objecte de col·lecció. El fet és que de xapes corresponents als bordells de Terrassa no n’he trobat cap, però gràcies al Ricard podem mostrar-ne algunes d’altres bordells de Barcelona, que deurien ser molt similars a les emprades en la nostra ciutat.

Una anècdota de l’amic Badrenas: “el Goa, era a mig camí de Sabadell per la ctra. N-150, quasi a peu de carretera. Quan es va obrir aquest establiment, va coincidir amb la sortida al mercat de les motos Guzzi de color vermell. Una de les primeres d’aquestes motos, la varen comprar a l’entitat en que jo treballava, perquè la fes servir un empleat que anava a fer encàrrecs. El director general, que vivia a Barcelona, un mati, al passar per davant del Goa va veure parada a la porta la moto vermella, segurament l’única que hi havia a Terrassa, i quan va arribar a la oficina, va cridar a l’empleat per preguntar-li que hi feia la moto en aquell lloc i, el Jaume que és com es deia el xicot, li va respondre que només havia anat a provar-la per veure quina velocitat agafava….. també és mala sort que t’enxampin d’aquesta manera !”








%d bloggers like this: