Ca la jardinera, al carrer de Viveret

16 09 2009

pexos colorsVaig néixer a la part de dalt d’aquest carrer que avui porta per nom carrer del Viveret i crec que el nom d’aquest carrer està mal escrit,  ja que hauria de dir-se carrer de Mas Viveret o carrer del torrent d’en Viveret, que era el nom tant del mas que ocupava uns terrenys just on avui s’hi ha construït una nova escola com del torrent que tenia el seu origen a la Creu Gran i que, després de recollir les aigües del rentador comunitari del capdamunt del carrer de Baldrich, anava a parar a la clota d’en Viveret, zona on ara hi ha el col·legi Bisbat d’Ègara, prop del mas Viveret (del qual agafava el nom el torrent). Després de passar la carretera de Montcada, s’ajuntava amb el torrent del Salt a l’altura de la fàbrica Sala i Badrinas.

Recordo que de petit anava a aquest mas, que nosaltres popularment anomenaven com a “ca la jardinera“, a pescar-hi peixos, doncs tenia una mina d’aigua abundosa que anava a parar a una bassa molt gran, sempre plena de peixos de colors. Potser aquest fet ha estat culpable de que sempre hagi tingut una petita bassa amb peixos, tant al pati de casa dels meus pares com a la terrassa del pis on actualment visc. Els peixos els pescava amb un fil de pescar, un parell de ploms, una boia, un ham petit i boletes de pa com a esquer.

Sempre que s’enruna una d’aquestes velles masies que perduraven al bell mig de la ciutat crec que perdem un xic de la nostra identitat. No entenc perquè es protegeixen certs edificis i d’altres es deixen perdre.

tallers abelloFent un breu apunt històric cal indicar que aquest carrer de Viveret antigament s’havia anomenat carrer de l’Auxili, en referència a que en aquest carrer i en uns locals propietat d’un regidor anomenat Isidre Abelló s’hi guardaven unes bombes d’aigua (adquirides el 1878) i que servien per poder apagar els incendis de la Vila.

Anuncis

Accions

Information

2 responses

16 09 2009
Pere

Crec que seria hora que es protegissin (o que es protegissin molt més) moltes casetes, moltes entrades amb aparadors “a la vella usança”, molts elements que no són encara part del catàleg dels “grans monuments”. Penso, per exemple, en entrades (no sé si tot l’habitatge) com la de la “Ca la Pepa Galtes” del carrer de Sant Quirze, arran dels antics jutjats (ara Centre de Normalització Lingüística). Quan la meva mare hi passa pel davant, encara se’n fa creus que conservi la mateixa fesomia de fa més de cinquanta anys.

17 09 2009
Ricard Font Serra

El lleig edifici de la normalització substitueix l’edifici modernista del Centre Mèdic molt bonic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s