Ca la jardinera, al carrer de Viveret

16 09 2009

pexos colorsVaig néixer a la part de dalt d’aquest carrer que avui porta per nom carrer del Viveret i crec que el nom d’aquest carrer està mal escrit,  ja que hauria de dir-se carrer de Mas Viveret o carrer del torrent d’en Viveret, que era el nom tant del mas que ocupava uns terrenys just on avui s’hi ha construït una nova escola com del torrent que tenia el seu origen a la Creu Gran i que, després de recollir les aigües del rentador comunitari del capdamunt del carrer de Baldrich, anava a parar a la clota d’en Viveret, zona on ara hi ha el col·legi Bisbat d’Ègara, prop del mas Viveret (del qual agafava el nom el torrent). Després de passar la carretera de Montcada, s’ajuntava amb el torrent del Salt a l’altura de la fàbrica Sala i Badrinas.

Recordo que de petit anava a aquest mas, que nosaltres popularment anomenaven com a “ca la jardinera“, a pescar-hi peixos, doncs tenia una mina d’aigua abundosa que anava a parar a una bassa molt gran, sempre plena de peixos de colors. Potser aquest fet ha estat culpable de que sempre hagi tingut una petita bassa amb peixos, tant al pati de casa dels meus pares com a la terrassa del pis on actualment visc. Els peixos els pescava amb un fil de pescar, un parell de ploms, una boia, un ham petit i boletes de pa com a esquer.

Sempre que s’enruna una d’aquestes velles masies que perduraven al bell mig de la ciutat crec que perdem un xic de la nostra identitat. No entenc perquè es protegeixen certs edificis i d’altres es deixen perdre.

tallers abelloFent un breu apunt històric cal indicar que aquest carrer de Viveret antigament s’havia anomenat carrer de l’Auxili, en referència a que en aquest carrer i en uns locals propietat d’un regidor anomenat Isidre Abelló s’hi guardaven unes bombes d’aigua (adquirides el 1878) i que servien per poder apagar els incendis de la Vila.