Ens comenta el Josep Badrenas: “Recordo amb especial carinyo, que els diumenges al vespre, pel carrer es venia un fulletó que s’editava a Terrassa, on es publicaven els resultats de futbol de la jornada, amb la quiniela i les classificacions. Els xavals venedors cridaven “!!!Resultados de hoyyy…Compruebe su quinielaaaa!!!! A cada cantonada hi havia un venedor, i també recordo que anaven amunt i avall de la rambla.
La gent ho comprava, a una pesseta, per comprovar la seva quiniela i saber que havia fet el Terrassa o el seu equip favorit. També hi havien resultats de basquet i d’algun altre esport de la jornada i la resta de contingut era majoritàriament publicitat.
Nosaltres, que vivíem al barri de Sant Pere, al carrer Ample, algun diumenge havíem “baixat a Terrassa” a comprar els “Resultados”, per comprovar quants resultats teníem a la quiniela, i sempre n’encertàvem menys dels necessaris per tenir premi. Els premis eren més o menys com els d’avui, però amb imports proporcionals a l’època. De fet haig de dir-vos que mai ens va tocar res.
Nota personal: Jo recordo que el pare comprava la llista de resultats a la sortida del cinema, especialment recordo els venedors situats al costat de les escales del “Rambla”. La reproducció dels fulletons del “Compruebe se quiniela“, que il•lustren aquest record, han estat possible gràcies a la inestimable col•laboració del Sr. Rafael Comes i corresponen als anys 1951 i 1966. Com podreu comprovar hi ha una gran diferencia en els dos documents: el del 1951 porta propaganda de cases comercials i el del 1966 no en porta cap.
Records de Terrassa 
Pures matemàtiques: preu de la quiniela: 2 pessetes = poc mes d’un cèntim d’euro.
Premi al ple del 14 resultats: 10.200 ptes = 61 euros, i amb 13 resultats 277 ptes = 1,66 euros…. l’import dels premis es inversament proporcional a les il•lusions del poble… avui, amb premis milionaris, no hi ha ni de bon tros, la il•lusió i afició que hi havia en aquell temps. Si avui es fes una rifa jugant-hi un cèntim per guanyar 60 euros, probablement no en compraria ningú… Diríem: No val la pena!!! Misteris de la economia….
Les pel•lícules anunciades també son d’antologia; a cada sessió, una d’americana i una de llatina (espanyola, argentina, mexicana…) la de “Las Rayas de la Mano”, és del 1947 i la “Bugambilia” és del 1944, “Mentira latente” del 1950… i “La serpiente de cascabel”, del 1948: tenint en compte que l’anunci es del 1951, surt que ens estaven passant pel•lícules d’entre 4 i 7 anys d’antiguitat: com ara!!! que les estrenades fa dos mesos ja estan passades de moda. Quan anàvem al cinema, a vegades hi anàvem quan ja feia estona que la sessió era començada, per no haver d’aguantar la pel•lícula “dolenta” que feien sempre primer.
Això que diu en Badrenas no és del tot cert ja que aleshores amb dues pessetes podies fer al menys lo mateix que ara amb dos euros per tan el premi seria de 10.200 euros com a mínim.