La Ràdio a Terrassa (5): els “discs sol·licitats”

5 08 2009

Sabateria Egara 1936

Sabateria Egara 1936

I en Badrenas ens continua explicant: “La ràdio d’aquella època tenia com a programa estrella una secció que es deia “discos solicitados” en la que la gent demanava una cançó per a dedicar-la a alguna persona o per recordar-li la celebració d’algun fet. A la ràdio, posaven les cançons sol·licitades i llegien totes les peticions que cada cançó  havia tingut. Hi havien cançons que estaven de moda i els locutors es passaven un quart d’hora llegint les dedicatòries… “ de José para su novia que la quiere mucho en el dia de su aniversario, que la estarà escuchando…” Un dels fets que provocaven mes sol·licituds eren la marxa a la mili, (deseándole mucha suerte), el dia de la comunió (en el dia mas feliz de su vida) o el casament (deseándole mucha felicidad).-

programació 1953

programació 1953

Existien cançons adients per cada situació: “Su primera comunión” de l’Antonio Molina, “muchacho te vas al servicio…”  ” etcètera. Però el més  interessant en aquest aspecte era “la hora radiante de calzados Egara”. M’explico: al carrer de sant Pere hi havia una botiga de sabates que es deia “sabateria Egara”.- avui encara hi és, però amb el nom de “calçats Casas”). Aquesta sabateria, obsequiava als seus clients, quan es compraven unes sabates, amb un disc dedicat, naturalment a Ràdio Terrassa. En aquesta secció es on es llegien les llistes més llargues de dedicatòries per una cançó que estigues de moda, o fes referència a algun fet social, com les primeres comunions esmentades abans, ja que molts terrassencs anaven a comprar les sabates en aquest establiment perquè els dediquessin una cançó i diguessin el seu nom per la ràdio. Aquest establiment, amb aquesta promoció, va aconseguir ser el més important del seu ram a la ciutat.

Les cançons que estaven més de moda aquella època, eren moltes de l’Antonio Molina, del Pepe Blanco i de la Carmen Morell, alguna sardana, i els romàntics Juanito Segarra i Antonio Machin, i varen fer furor, uns anys més endavant, l’italià Renato Carosone, entre d’altres”.

Nota personal: Us he posat per il·lustrar aquest comentari un anunci de la sabateria Egara de l’any 1936 i amb la curiositat de que el nom de carrer Sant Pere s’havia canviat pel de “Milícies Catalanes” ja que tots els noms de sants havien estat prohibits.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s