La Ràdio a Terrassa (5): els “discs sol·licitats”

Sabateria Egara 1936

I en Badrenas ens continua explicant: “La ràdio d’aquella època tenia com a programa estrella una secció que es deia “discos solicitados” en la que la gent demanava una cançó per a dedicar-la a alguna persona o per recordar-li la celebració d’algun fet. A la ràdio, posaven les cançons sol·licitades i llegien totes les peticions que cada cançó  havia tingut. Hi havien cançons que estaven de moda i els locutors es passaven un quart d’hora llegint les dedicatòries… “ de José para su novia que la quiere mucho en el dia de su aniversario, que la estarà escuchando…” Un dels fets que provocaven mes sol·licituds eren la marxa a la mili, (deseándole mucha suerte), el dia de la comunió (en el dia mas feliz de su vida) o el casament (deseándole mucha felicidad).-

programació 1953

Existien cançons adients per cada situació: “Su primera comunión” de l’Antonio Molina, “muchacho te vas al servicio…”  ” etcètera. Però el més  interessant en aquest aspecte era “la hora radiante de calzados Egara”. M’explico: al carrer de sant Pere hi havia una botiga de sabates que es deia “sabateria Egara”.- avui encara hi és, però amb el nom de “calçats Casas”). Aquesta sabateria, obsequiava als seus clients, quan es compraven unes sabates, amb un disc dedicat, naturalment a Ràdio Terrassa. En aquesta secció es on es llegien les llistes més llargues de dedicatòries per una cançó que estigues de moda, o fes referència a algun fet social, com les primeres comunions esmentades abans, ja que molts terrassencs anaven a comprar les sabates en aquest establiment perquè els dediquessin una cançó i diguessin el seu nom per la ràdio. Aquest establiment, amb aquesta promoció, va aconseguir ser el més important del seu ram a la ciutat.

Les cançons que estaven més de moda aquella època, eren moltes de l’Antonio Molina, del Pepe Blanco i de la Carmen Morell, alguna sardana, i els romàntics Juanito Segarra i Antonio Machin, i varen fer furor, uns anys més endavant, l’italià Renato Carosone, entre d’altres”.

Nota personal: Us he posat per il·lustrar aquest comentari un anunci de la sabateria Egara de l’any 1936 i amb la curiositat de que el nom de carrer Sant Pere s’havia canviat pel de “Milícies Catalanes” ja que tots els noms de sants havien estat prohibits.