La Ràdio a Terrassa (4): “la noche del sábado”

radio terrassa 1948

El Josep Badrenas ens parla de l’emissora local de ràdio: “EAJ 25, Ràdio Tarrasa” i ens diu: “Els estudis de la emissora estaven ubicats al carrer de sant Pere 38, sobre la botiga dels “Almacenes Cardellach”, o cal 95 com li deien.  Els terrassencs de l’època estàvem molt orgullosos de la nostra emissora ja que era de les més importants de Catalunya i tenia uns programes que eren escoltats per molta gent.

Com a record personal, us explicaré que, davant de casa meva al carrer Ample, hi vivia un xicot mes o menys de la meva edat que es deia Antonio Bretones. Érem bons amics i bons veïns i resulta que aquest xicot treballava a  Radio Terrassa fent de botones, es a dir, d’auxiliar i de camàlic quan tocava.

En aquella època deuria tenir uns 14 o 15 anys. Doncs be, a Ràdio Terrassa, els dissabtes a la nit feien un programa cara al públic, que es deia “La noche del sábado” en la que hi havien actuacions en directe de diferents artistes, alguns de locals i d’altres de fora.

instal.lacions

El fet és que l’Antonio, ens aconseguia entrades per la gent del barri i cada dissabte hi havia de públic una bona representació de la gent del carrer Ample. Recordo que els locutors que hi havien eren, ni més ni menys, que la Odette Pinto, que era molt jove (mitjans dels anys cinquanta) i que avui encara està en actiu a la ràdio; no se a quina emissora però encara te un programa propi. També recordo que hi havia de locutor un tal senyor Armengol, que era un home ja gran, però que tenia bones facultats de parla per fer aquesta feina; hi havia també el Vicente Martínez que era un xicot jove que ho feia bastant be i que posteriorment el va fitxar ràdio Barcelona de la cadena Ser i la Maribel Puy que venia a escola a “cal Ulles”. Ara no se on paren.

En aquest programa, cara al públic, hi actuaven tota mena d’artistes, des de cantants, folklòriques, mags, còmics, etcètera. Feien un concurs  amb participació del públic, en el que s’havien de dir paraules que comencessin per una síl·laba i, qui en deia mes en un temps determinat, guanyava una entrada per la setmana vinent. Jo hi havia participat algunes vegades, ja que les entrades que em donava l’Antonio, eren de primera fila.

Des de casa, els meus pares escoltaven el programa i quan arribava em recriminaven el fet de que no hagués contestat més paraules… tan fàcil que era, deien !!!  Un dels artistes assidu al programa era un cantant de ranxeres o musica mexicana, que es deia Felix Pastor, que vivia al meu barri, i crec que ho feia bastant bé.