El carrer de Viveret i les fogueres de Sant Joan

23 06 2009

foguera de sant joan

foguera de sant joan

Recordo que de petit, al carrer de Viveret, on hi vivia amb els meus pares, hi havia la costum de fer una foguera per Sant Joan i de reunir-nos tots els veïns per menjar-hi la coca i veure vi dolç i alguna botella de xampany (llavors no hi havia cava). També recordo que hi havia algun veí que s’entretenia encenent i fent volar una mena de globus o fanalets de paper.

Aquesta tradició de la coca es va anar perdent i cadascú se la menjava a casa, però la costum d’encendre una foguera va perviure uns quants anys més, just fins que el carrer es va asfaltar i ja no ens donaven el permís per fer-hi foc.

Als nens el que més ens agradava era anar a buscar per les cases del veïnat i les fabriques, mobles vells, capses de fusta, escombres i qualsevol tros de fusta que servis per fer la foguera lo més alta possible i si era més alta que la dels carrers veïns, millor que millor. Fins i tot havíem arribat a muntar torns de guàrdia per evitar que altres nois ens pispessin el que tant ens havia costat aplegar. La foguera la fèiem al final del carrer, just a tocar del torrent de Vallparadís i com que en aquell temps el carrer no tenia sortida, no molestàvem a ningú.

mistos garibaldi

mistos garibaldi

De petards no en teníem gaires i dels que més me’n recordo són dels “mistos garibaldí”  i de les “pedres fogueres”, els primers  eren una tira de cartro amb unes gotes de fòsfor blanc (molt tòxic) i els tenies que fregar a la paret per fer-los espetegaruna estona mentre els aguantaves amb els dits. petardos 1952La pedra foguera, que també era tòxica, era una pedra banyada en fòsfor i espetegava cada cop que la tiraves al terra.

També recordo que els petards (piules) de color verd les compravem d’una en una i costaven uns  10 cèntims.

Una curiositat: a Terrassa s’havien arribat a prohibir els petards tal i com podeu comprovar en aquest escrit de l’any 1952.

Anuncis

Accions

Information

5 responses

23 06 2009
Ricard Font Serra

Al meu barri, jo vivia al carrer del Vall, el foc es feia a la plaça que no tenia i no se si té nom (Nota: es diu plaça del Turó de l’Argila) que hi ha al final del carrer de la Cisterna, entre cancolapi i l’asil, i els petards anavem a comprar-los a cal Gusi i mentre veien que hi tornaves no tancaven, sobre tot si en compraves quantitats importants.

23 06 2009
Ricard Font Serra

Com molt bé dius el fòsfor blanc és tòxic, però nosaltres que erem petits no ens ho acabavem de creure i llepavem les pedres fogueres o els mistos garibaldi i amb ells humits ens dibuixavem a les fosques ratlles la cara ja que eren lluminoses. Quina inconciència !

23 06 2009
Rafael

Podria escriure el mateix que tu amb la diferencia de que nosaltres montaban la foguera a la cruïlla del carrer Vinyals amb Vallhonrat.

I evidenment també llepaba els garibaldis i les pedres fogueres.
Jo anava a comprar els petards a la drogueria Armengol, a la Rambla.

25 06 2009
Pere

Als anys 50 i 60 crec que, a tots els barris de Terrassa, a tots els carrers que encara no estaven ni asfaltats ni empedrats, s’encenien fogueres, amb matèria prima -cremable- aconseguida més o menys com indiquen en Ricard i en Rafael. Els carrers eren una festa. Petits i grans sortíem a encendre i a veure les flames, a jugar, a fer-la petar: els grans i més grans, asseguts als portals en cadires tretes de casa. Ai! De vegades les flames de les fogueres arribaven a socarrimar els arbres dels patis i hortets que donaven al carrer. Com el de casa nostra, al barri de l’Escola, al carrer de Salvador Busquets. Però si abans temíem que el foc afectés el codonyer o els presseguers que l’avi havia plantat arran de paret, ara hem de témer que algun gamberro o algun tarat cali foc als contenidors instal.lats davant de l’antic hortet ara reconvertit en jardí, com ha passat, efectivament, aquesta darrera nit, en què algú ha tirat -en aquests contenidors- uns petards. Ha calgut donar les gràcies als bombers, que han arribat a temps i han evitat que el foc s’estengués més enllà dels contenidors. Celebracions d’abans i celebracions d’ara… Els humans no sempre progressem.

14 06 2017
Natalia

Bonics i interessants records de la revetlla de Sant Joan a Terrassa!
Jo sóc nova a la ciutat i mencanten els petards.
Espero trobar alguna placeta per poder-los tirar en família!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s