El Corpus i la ginesta

12 06 2009

Corpus anys 50

Corpus anys 50

Avui el record és per una flor ben humil, la ginesta.  Recordo que a casa la mare m’explicava que uns dies abans de Corpus sortien a recollir-la a les Martines i que a la feina de treure les flors a la planta li deien “munyir-la”, ja que s’assembla al moviment que es fa amb les vaques al munyir-les. Les flors queien en un cabàs de vímet que desprès utilitzaven per guarnir les catifes de flors o els altars que es feien als carrers de Terrassa per Corpus.

A casa la processó l’anavem a veure passar pel carrer de la Rutlla i molta gent treia les cadires al carrer per asseure-s’hi. Hi participaven els gegants, els nans i els bastoners, els representants d’entitats i confraries, els portadors del penó de la ciutat, els capellans amb la custodia sota pal·li i amb escorta armada, els macers amb les autoritats municipals, els nens que aquell any havien fet la comunió i la banda municipal de música.

Era una processó festiva i la gent s’ho passava molt bé. La darrera que es va fer a la nostra ciutat va ser la de l’any 1966 i l’entitat que va portar el darrer penó va ser el C.D. Terrassa Hockey. La foto dels anys 50 és en Carles Duran i en ella podeu apreciar-hi la gent asseguda veient passar la processó a més de la màgnifica catifa de flors al mig del carrer (el carrer en concret el desconec).

Corpus 1965

Corpus 1965

En homenatge a aquesta senzilla flor que podem trobar a qualsevol indret del voltant de Terrassa he volgut compartir amb vosaltres el poema que li va fer l’insigne Joan Maragall:

La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada quan ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada, he pujat dalt del serrat:
de la primera besada m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vímet que creixia, innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada, m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara, que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
Altres articles relacionats: l’ou com balla i una processó dels anys 40

Anuncis

Accions

Information

2 responses

13 06 2009
Ricard Font Serra

A casa era al carrer del Vall i com que hi passava la processó, venien pel matí unes noies gitanes que havien anat a cercar ginesta i la mare la comprava per escampar-la pel carrer davant de casa.
També recordo que el 9 de juny de 1966 va néixer la meva filla Iolanda, a la mútua i des de la finestra podia observar com feien una catifa de flors molt bonica al carrer del costat del Catalonia al passeig. Malauradament la Iolanda va morir el 1987.

15 06 2009
Pere

La processó de Corpus dels escolapis tenia tant o més èxit que la processó del Sant Esperit: constituïa tot un esdeveniment ciutadà, que transcendia de molt el que en principi volia ser una activitat “piatosa” de l’Escola Pia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s