Ens ha deixat en Carles Puig

1 06 2009

carles puig

carles puig

Avui, 1 de juny de 2009, ens ha deixat en Carles Puig i Vilanova i voldria que aquest record servis de petit homenatge. En Carles Puig va néixer al 1913 a Terrassa i va ser conegut per tothom,  primer com a mestre de la desapareguda Acadèmia Fuster i posteriorment, al 1940, com a fundador, mestre i director de l’Academia Cultura Pràctica.

De ben jove va començar treballant d’ajudant en una petita escola del carrer del Teatre, que dirigia el Sr. Ramon Prat, mentre estudiava la carerra de mestre. La seva vida professional es va veure trencada per la guerra civil i just acabada es quan es va decidir per crear la seva escola. El primer local estava situat al carrer Sant Pere (avui casa Barata) i desprès es va situar al carrer Cardaire.

anunci 1957

anunci 1957

Va participar com a cap de llista al 1979 per la Unió de Centre Democràtic, en les primeres eleccions municipals de l’època democràtica, exercint el càrrec de regidor fins l’any 1983.

Ha estat un terrassenc participatiu de la vida associativa local i en aquests aspectes en podem destacar el seu pas per Radio Terrassa, el Terrassa F.C., o la seva afició al cinema amateur i els escacs, entre d’altres. L’any 1993 li va ser concedida la medalla del President Macià del mèrit al treball i el 1997, la medalla de Forjador de l’Esport Català, totes elles atorgades per la Generalitat de Catalunya.

Us recomano llegir l’article anterior sobre la Cultura Pràctica i els comentaris que s’han rebut. a: link article

Anuncis

Accions

Information

11 responses

1 06 2009
Ricard Font Serra

Jo havia anat a Cancolapi i per això no el recordo com a mestre, però si com a cineasta amateur, amic del meu pare en Pere Font, solien reunir-se al quarto del cine a casa meva, amb altres cineastes. També en Carles Puig era un excursionista de dissabtes quan encara es podia fer foc al bosc, li agradava molt esmorçar una bona costellada. Ultimament jo vaig amb els que van ser els seus companys d’excursions i vàrem celebrar amb un dinar que ens va pagar quan va fer els 96 anys al Robell de Monistrol de Caldes. Menjava amb molta quantitat i molt de gust, no en va era un home molt sapat.

2 06 2009
Ricard Font Serra

A l’Escola Industrial, es feien unes conferències culturals, principalment per a gent gran, anomenades Aula Gran, que el mestre Carles, fou sino el creador, si l’impulsor i presentador. Crec que va tenir tant d’èxit que encara perduren.

2 06 2009
Carme

QUIN GRAN MESTRE !!!

2 06 2009
josep badrenas

Crec que tots els que l’hem conegut d’aprop ja sigui en la seva vertent educativa com el les demes en que t’el trobaves, hem sentit una gran tristessa al saber que ens ha deixat. Tots sabem lo del tòpic de que aixo “es llei de vida” pero en aquest cas, malgrat la seva avançada edat, al menys a mi em semblava que no ens podria deixar mai. Crec que ha sigut de les persones que mes han influit en el taranna vital de la gran quantitat d’alumnes que vàrem passar per les seves mans i que ens va quedar marcada la seva petja d’una manera de entendre la formaciò i aprenentatge d’acord amb la seva forma d’ensenyar i amb la seva personalitat, ja que ens va facilitar i incentivar la nostra formacio bàsicament com a persones. Al menys es el meu cas.
Descansi en pau.
Els que el vàrem admirar, no l’oblidarem!!!

16 06 2009
Maria-Eugènia Bella

Vaig anar a la Cultura Pràctica del 1956 al 1958. Visc a France des del gener del 1959.
Escric el català amb prou feines, pero vull dir que el “senyor Càrles” m’ha quedat gravat a la memoria per sempre. Els mestres fransesos qu’hi tingut desprès, em van dir que es notava que m’havien donat bases solides en el col•legi de Terrassa.
Per cert que m’agradaria tornar a veure les meves amiguetes d’aquells anys : la Montserrat Salvi i la Dolors Lopez, anavem a la classe de la senyoreta Gonzàlez.
Algu sap on les puc contactar ?

5 08 2009
jordi espel

Jo el vaig conèixer com a director (en els 70’s), no obstant, recordo que tenia el costum de fer visita un cop per setmana a totes les clases, on aprofitaba per algun “test” al.leatori de nivell general i per parlar-nos de aspectes diversos, sobretot de caràcter cívic i aquest es potser el tret que més recordo d’ell. Es trist que ens hagi deixat pero estic segur que és de les persones que recordaré sempre, així com les seves indicacions de civisme.

21 02 2016
Joel

Sóc treballador de l’escola Cultura Pràctica i estem realitzant un vídeo de records arrels dels 75 anys de l’escola. No sé si hi ha alguna manera que algú dels qui heu participat en aquest fil volgueu o pugueu participar amb el vostre testimoni en el vídeo. Si és així, escriviu tan aviat com pugueu a joel.pascual@culturapractica.cat
Moltes gràcies!

16 07 2016
Francesc Marcet i Pou

El Sr. Carles Puig es va prestentar per Alianza Popular no per la UCD.
El record que tinc d’ell i dels de la meva generació no és precisament tan idíl·lic com diuen, ho acabava tot a mastegots i als nens ens feia pànic només la seva simple presència.

21 07 2016
Josep Badrenas

No estic massa d’acord amb en Francesc Marcet. El Sr. Carles, més que “pànic” el que feia és “respecte” tant per la seva personalitat com pel seu físic i penso que això era positiu pels alumnes, ja que el “respecte” al mestre no deixa de ser una virtut, no un defecte i que cal guanyar-se’l i això és el que feia el Sr. Carles. Jo no tinc gens present haver sigut testimoni de cap clatellot, si be no descarto que hagués pogut donar-se el cas, ja que en aquella època era habitual resoldre conflictes amb aquesta técnica. Jo venia dels Carmelitans i puc testificar que allí si que rebíem de debò, per a qualsevol falta (arribar tard, no portar els deures, parlar a classe, etc.) i empraven la “palmeta” parant la ma i la punta dels dits… allò si que feia mal i no generava respecte vers els mestres.

8 08 2016
Anònim

Amic Josep Badrenas, estic parlant de fa 50 anys, recordo un dissabte que el Sr. Carles va venir a fer una inspecció a la nostra classe, va clavar una veritable pallissa a un company que encara la tinc clavada a la memòria i no l’he pogut oblidar; mai he vist a un mestre tractant així a un alumne, bofetades, cops de puny i puntades de peu mentre el nen plorava demanant clemència, un espectacle lamentable.
Amb el pas del temps, els mestres es varen veure obligats a deixar aquestes pràctiques i per aquest motiu les noves generacions no les recordeu.
“Els vostres pares valia més que haguessin criat un porc en contes de vosaltres, referint-se als nens, al menys podrien treure’n algun profit” , aquesta era una de les frases predilectes d’aquest gran mestre, si senyor, una bona manera de motivar als nens.

13 11 2016
Joel

Dimarts estrenem al Cinema Catalunya un documental sobre Cultura Pràctica, on surt molt la figura d’en Carles Puig. Si esteu interessats, dimarts 15 a les 20h a la sala petita.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s