Plaça de braus al Cementiri Vell

28 06 2009

plaça braus 1973

plaça braus 1973

El Rafael ens ha enviat una foto d’una plaça de braus que l’any 1973 es va instal·lar als terrenys deixats pel desaparegut cementiri Vell.

Com podeu comprovar es tracta d’una plaça desmuntable d’aquelles que es munten als pobles per les Festes Majors.

Intentarem esbrinar que s’hi va fer, però segurament deuria ser una mena de “xarlotada”. Jo només hi he anat una vegada a la meva vida en una xarlotada i recordo que hi sortia el “torero bombero” i una colla de nans intentant fer cucamones amb els pobres animals. Mai més m’han quedat ganes de tornar-hi i sempre he pensat que eren mes animals els qui muntaven aquests espectacles que no pas els toros que hi sortien.





Revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família

26 06 2009
Sant Joan 1950

Sant Joan 1950

La revetlla de Sant Joan a la Sagrada Família era una tradició de barri i com podreu comprovar amb els dos anuncis que reprodueixo, un del 1950 i l’altra del 1951 tenia un fort abast ciutadà i eren moltes les persones que hi anaven des de diferents punts de Terrassa.

La revetlla es feia al Centre parroquial de la Sagrada Família, al carrer Infant Martí, la nit del 23 de juny i en l’anunci del 1950 podem apreciar que s’aprofitava la celebració per lliurar els premis als concursos de catifes de flors que es feien per Corpus i dels que ja n’he parlat en anteriors posts.

He trobat curiós que a l’anunciar el que farien parlin de cants, humor, ballets i “Payeses en acción” i és que no sé a que es refereixen al parlar d’aquests pagesos.

Sant Joan 1951

Sant Joan 1951

En l’anunci del 1951 la curiositat la trobem al peu de l’anunci on ens informa que “Para encargos casa Felisa, portal de San Roque 35 Servicio de Bar con sus tradicionales Cocas de San Juan”. Jo coneixia la casa Felisa com una tenda de joguines i no com un establiment amb bar que venguessin coques. Algú pot aclarir lo dels pagesos i lo de la casa Felisa?

Una dada: tingueu en compte que la inauguració de l’església de la Sagrada Família s’havia fet el 17 de juny del 1951, just entremig de les dues revetlles que avui he triat per parlar d’aquest record.





El carrer de Viveret i les fogueres de Sant Joan

23 06 2009

foguera de sant joan

foguera de sant joan

Recordo que de petit, al carrer de Viveret, on hi vivia amb els meus pares, hi havia la costum de fer una foguera per Sant Joan i de reunir-nos tots els veïns per menjar-hi la coca i veure vi dolç i alguna botella de xampany (llavors no hi havia cava). També recordo que hi havia algun veí que s’entretenia encenent i fent volar una mena de globus o fanalets de paper.

Aquesta tradició de la coca es va anar perdent i cadascú se la menjava a casa, però la costum d’encendre una foguera va perviure uns quants anys més, just fins que el carrer es va asfaltar i ja no ens donaven el permís per fer-hi foc.

Als nens el que més ens agradava era anar a buscar per les cases del veïnat i les fabriques, mobles vells, capses de fusta, escombres i qualsevol tros de fusta que servis per fer la foguera lo més alta possible i si era més alta que la dels carrers veïns, millor que millor. Fins i tot havíem arribat a muntar torns de guàrdia per evitar que altres nois ens pispessin el que tant ens havia costat aplegar. La foguera la fèiem al final del carrer, just a tocar del torrent de Vallparadís i com que en aquell temps el carrer no tenia sortida, no molestàvem a ningú.

mistos garibaldi

mistos garibaldi

De petards no en teníem gaires i dels que més me’n recordo són dels “mistos garibaldí”  i de les “pedres fogueres”, els primers  eren una tira de cartro amb unes gotes de fòsfor blanc (molt tòxic) i els tenies que fregar a la paret per fer-los espetegaruna estona mentre els aguantaves amb els dits. petardos 1952La pedra foguera, que també era tòxica, era una pedra banyada en fòsfor i espetegava cada cop que la tiraves al terra.

També recordo que els petards (piules) de color verd les compravem d’una en una i costaven uns  10 cèntims.

Una curiositat: a Terrassa s’havien arribat a prohibir els petards tal i com podeu comprovar en aquest escrit de l’any 1952.





Un torero de Terrassa

21 06 2009

"El Molinero"

"El Molinero"

Que jo sàpiga, Terrassa no ha tingut mai una plaça de braus permanent, de manera que és difícil que surtin toreros terrassencs.

El fet curiós l’he trobat en un retall del diari “Tarrasa Información” del dia 5 de novembre del 1963 i en el que ens parla de que una nova penya taurina anomenada “El Cordobes” apadrina el “novillero” Francisco José “El Molinero” i que segons indica era terrassenc d’adopció.

Que se’n va fer d’aquest torero, si va arribar a torejar en alguna plaça important o si és va quedar en promesa és una part de la història que desconec i que deixo aquí oberta per si algú la pot completar. Un altre torero terrassenc va ser el “Lici“.

1965

També us mostro un anunci de la penya “el cordobes” de l’any 1965 i on podreu comprovar que estava situada al carrer Gibraltar, 161 en el bar “José María“. Altres penyes taurines de la ciutat van ser, la penya Amador-Fuentes i la del bar El Tendido 5 a ca n’Anglada.

Davant dels comentaris rebuts afegiré un parell de retalls de la premsa per si ajuden a aclarir una mica més la història de les curses de braus a la nostra ciutat:

març - 1950

març - 1950

juny - 1951

juny - 1951

El primer correspon a un Festival Tauri organitzat l’any 1951 i en el que parla obertament de la instal.lació d’una plaça de toros a Terrassa, davant de l’Acondicionament.

L’altra correspon a un retall de premsa en que es parla d’una “novillada” en una plaça de toros que a més es farà servir per altres actes de la Festa Major.

L’any 1965 es fan fer mes novillades a Terrassa, com podreu comprovar en els documents adjunts, aportats pel Rafael A. El primer és d’una novillada del 9 de maig del 1965 en que van saltar dos espontanis i que ja era la segona que es feia aquella mateixa temporada. L’altra fa referència a un festival taurí per la lluita contra el Càncer de data 22 de maig del 1965 i que es va complementar amb una cavalcada pel centre de la ciutat.

novillada 1965 festival taurino 1965 22-05-65 festival taurino





Anunci de Cal Blau

19 06 2009

el blau publicitat1 el blau publicitat2

El Ricard Font m’ha fet arribar un anunci antic (segurament d’abans de la guerra civil) de “Cal Blau” o “cal Armengol”  com vulgueu dir-li i, com que fa uns dies en parlava en un record anterior, m’ha semblat adient reproduir-lo.

Com podeu veure l’anunci tenia dues cares, a la del davant es reproduia una escena classica i a la del darrera s’aprofitava per la publicitat. És curiós que en la part final de l’anunci faci referencia a la perfumeria Parera de Badalona (en el comentari adjunt el mateix Ricard ens aporta alguna dada més).

Si voleu recordar l’anterior post feu click aquí.





Escolania de Can Colapi en el Corpus dels anys 50

16 06 2009
Corpus a la rutlla 1950

Corpus a la rutlla 1950

L’amic Rafael m’ha fet arribar una fotografia corresponent a l’escolania de Can Colapi en la processó de Corpus de l’any 1950 i, com que alguns dels seguidors d’aquest bloc han estat alumnes de l’escola pia, crec que els agradarà recordar-ho de nou.

Segons ens indica, la foto correspon al pas de la processó pel carrer de la Rutlla. Podeu observar a l’esquerra de la fotografia l’antic edifici de la Caixa d’estalvis de Terrassa. La part de la dreta és potser la que ha canviat menys.





El Corpus i la ginesta

12 06 2009

Corpus anys 50

Corpus anys 50

Avui el record és per una flor ben humil, la ginesta.  Recordo que a casa la mare m’explicava que uns dies abans de Corpus sortien a recollir-la a les Martines i que a la feina de treure les flors a la planta li deien “munyir-la”, ja que s’assembla al moviment que es fa amb les vaques al munyir-les. Les flors queien en un cabàs de vímet que desprès utilitzaven per guarnir les catifes de flors o els altars que es feien als carrers de Terrassa per Corpus.

A casa la processó l’anavem a veure passar pel carrer de la Rutlla i molta gent treia les cadires al carrer per asseure-s’hi. Hi participaven els gegants, els nans i els bastoners, els representants d’entitats i confraries, els portadors del penó de la ciutat, els capellans amb la custodia sota pal·li i amb escorta armada, els macers amb les autoritats municipals, els nens que aquell any havien fet la comunió i la banda municipal de música.

Era una processó festiva i la gent s’ho passava molt bé. La darrera que es va fer a la nostra ciutat va ser la de l’any 1966 i l’entitat que va portar el darrer penó va ser el C.D. Terrassa Hockey. La foto dels anys 50 és en Carles Duran i en ella podeu apreciar-hi la gent asseguda veient passar la processó a més de la màgnifica catifa de flors al mig del carrer (el carrer en concret el desconec).

Corpus 1965

Corpus 1965

En homenatge a aquesta senzilla flor que podem trobar a qualsevol indret del voltant de Terrassa he volgut compartir amb vosaltres el poema que li va fer l’insigne Joan Maragall:

La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada quan ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada, he pujat dalt del serrat:
de la primera besada m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb un vímet que creixia, innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada, m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara, que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall.
Altres articles relacionats: l’ou com balla i una processó dels anys 40