Un any desprès de les greus inundacions, el general Franco va visitar de nou la ciutat, en data 18 de juny de 1963. En la visita és va fer acompanyar de varis ministres i durant la jornada va recórrer diversos punt de Terrassa, per comprovar i inspeccionar l’estat de les obres de reconstrucció i defensa que s’havien projectat per evitar una nova catàstrofe.
Aquesta visita va estar la cinquena visita oficial a la ciutat i es va iniciar pel sector de Les Fonts ja que venia de Rubí on també la riuada va causar molts danys. A la ciutat va visitar una exposició fotogràfica sobre les comparatives de com havia quedat la ciutat desprès de la riuada i l’estat de les obres de reconstrucció actuals i desprès es va traslladar a la zona nord de l’Avenida del Caudillo (Rambla), on va visitar les empreses que més havien sofert, la fabrica Aymerich i Amat i Manufactures Auxiliar, tot aprofitant per recórrer el nou bulevard amb que s’havia perllongat la Rambla i el transvasament de la Riera del Palau.
Posteriorment va visitar la zona de la Riera de les Arenes, on més famílies s’havien vist afectades per la riuada. Aquí va poder veure les obres dels grups de noves vivendes que s’estaven construint, tot donant per finalitzada la visita.
Com a curiositat reprodueixo les paraules de Franco, dites des del balcó de l’ajuntament: “ de todos los puntos de España, de todos los lugares donde había obras o medios, se suspendieron las obras para concentrar aquí todos los elementos, para llevar a realidad aquella promesa de que esta primavera volviera a salir el sol y las flores para todos”
Jo de la visita del Franco només recordo una enorme fotografia amb el Franco donant la mà als afectats de la riuada, que es va penjar de l’edifici de la mútua i que potser era la més gran que mai havia vist.
Records de Terrassa 
Quan en Franco visitava Terrassa (o qualsevol altra ciutat) es repartien unes banderetes espanyoles a tothom perquè cobrissin el recorregut previst agitant-les en senyal de ovació, tot cridant “¡¡Franco!!, ¡¡Franco!!!. Evidentment tothom que hi anava, que era una important majoria dels ciutadans, ovacionava al “Generalísimo” al seu pas. Jo diria que una bona part de la gent que cridava fervorosament la consigna, és la mateixa que més endavant corria davant dels grisos i anava a les “manis” per la llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia i, fins i tot, alguns ara ocupen càrrecs politics… ¡¡¡Demòcrates de tota la vida!!!
Un acudit que va córrer en aquella època: “Franco va anar a Sevilla acompanyat d’un ministre que es deia Martin Artajo. La consigna que els sevillans cridaven era ¡¡Franco – Artajo!! ¡¡Franco – Artajo!!! i un sevillano d’aquells que tenen una gràcia especial, va cridar “Ar Tajo no, ar Guadarquivi que està mas cerca!!!”
– Perdoneu –
Quan Franco va anar a Barcelona, més o mens al 1970, jo trevallava a St. Andreu de la Barca a l’empresa Saip, i un autocar ens portà a veure´l, estalvian-te de trevallar. Recordo un company de treball que davant meu, en lloc de dir Franco, Franco, Franco, cridava cabró, cabró, cabró, i tots patiem per si algú que ho sentis ens podia detenir. Però sortosament amb el brogit dels crits, no s’en van enterar.
Esa foto del edificio Mutua, la tenemos en casa, es mi abuela y mi madre de 4 años..Justamente este año mi abuela a fallecido después de 50 años recordando, llorando, y deseando irse con los que se llevó aquella noche, mi abuelo con y mi tio con 4 años. Ojala no se vuelva a repetir, pero en el estado que estan las rieras, algun dia volveremos a llorar!