Els pous, els cantirs i l’aigua fresca

28 04 2009
can sanllehí

can sanllehí

cantirsLa mare m’explica que quan ella era petita a casa seva i a la majoria de les cases, s’anava a buscar aigua fresca amb un canti a la font. Ella l’anava a buscar a un font que estava situada al capdamunt del carrer Sant Leopoldo, a mà esquerra, fent cantonada amb l’avinguda 22 de juliol. Un lloc on antigament hi havia hagut la masia de Can Sanllehí i al 1912 es va enrunar per construir-hi la fàbrica de cal Torredemer (part d’aquests terrenys, actualment, són ocupats per la Biblioteca Central).

Al preguntar-li perquè no agafaven l’aigua del pou que tenien al pati de casa seva, m’ha explicat que l’aigua del pou mai la feien servir per beure i que només s’utilitzava per rentar o regar ja que la seva potabilitat no estava assegurada.

poucasaA casa dels pares també n’hi havia un de pou i, com que era a peu plà, els pares van agafar por de que el meu germà o jo mateix algun dia prenguèssim mal i van decidir tirar-hi runa fins que va quedar tapat del tot. D’aquell pou fins fa uns anys a casa encara es guardava , en un racó,  la politja per on pasava la corda i la galleda de zenc que recollia l’aigua del pou (al detall de la foto de la dreta podeu obsevar un bocí de la politja i la corda del pou en la seva ubicació original). També recordo que  els pares m’explicaven que, a l’estiu, hi posaven una sindria o un meló a la galleda i que la baixaven al fons del pou per poder-se-la menjar més fresca.

Anuncis

Accions

Information

5 responses

28 04 2009
Ricard Font Serra

Moltes cases tenien al pati un pou compartit, o sigui el pou es feia en el llindar d’una casa amb la del costat i aixi podien poar aigua uns i altres simplement obrint la finestra o porta que donava al pou.
Els cantirs bons eren els que suaven, o sigui estaven mullats sempre per ser una mica porosos i refredaven l’aigua, això es conseguia per evaporació, que naturalment al evaporar-se l’aigua absorbeix calor i per tant produeix fred.

30 04 2009
Rafael

A casa de la meva avia materna, al carrer Catalunya, també tenien pou.
El meu record dels cantirs es limita a la mili, a Sant Climent.

6 05 2009
josep badrenas

Jo encara ara faig servir el càntir, a l’estiu. Dels de Verdú, que són d’argila negre i fan l’aigua més bona. Ara hi poso l’aigua d’ampolla però, quan teníem el pou, l’omplíem d’allà, fins que el varem enrunar com quasi tothom. La meva dona, té una col•lecció de càntirs repartit per les lleixes de la cuina, i n’hi han de moltes procedències i formes. Cada any, el primer diumenge d’agost, a Argentona fan la festa del càntir (sant Domènec) i cada any fan un model exprés per l’ocasió.

7 05 2009
Ricard Font Serra

A les fàbriques, hi havia cantirs per veure l’aigua, que per conservar-se fresca suaven, com ja he esplicat en un altre comentari. Eren d’una terra negre.

13 02 2013
Jacinto García Sevilla

¿ existe alguna foto de la masía de can jofresa ? donde podría conseguirla.
gracias.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s