Venedors ambulants

6 03 2009

tartana lleter 1926 plaça vella

tartana lleter 1926 plaça vella

La meva mare, l’Angelina Casas, m’ha explicat que de petita recorda que per casa seva hi passaven molts venedors ambulants oferint diversos productes.

Recorda una tartana que passava per les cases a vendre pa i recorda que aquest no el venien a peces sinó a pes, de tal manera que sempre tenien que donar-te la “torna” (normalment un tros de pa) fins completar el pes demanat. Ella recorda que si el que sortia a comprar el pa era la canalla, en comptes de donar la torna amb pa li donaven un tros de coca. M’explica que les tartanes eren uns carruatges de dues rodes, amb coberta i seients laterals i que un altra venedor que també passava amb tartana era un que oferia llet i m’explica que la gent sortia de casa amb un estri, anomenat “lletera” i t’hi posaven dins la mesura que haguessis demanat.

Diu que el venedor de gel també anava per les cases amb un carro i que el gel el portava embolicat amb sacs per tal que l’escalfor del sol no el desfés. El gel es venia a trossos i posant-los dins d’una galleda de ferro se’ls emportaven a casa per posar-los a les “neveres de gel” (veure article en parlo) que permetien refredar els aliments durant unes 24 hores, cosa que feia que cada dia fos necessari comprar de nou el gel per la nevera.

Diu que el diumenge recorda que passava un senyor amb una bicicleta oferint nata amb sucre. I per tal que la gent el sentis arribar i li agafes ganes de comprar el producte, utilitzava un crit característic que deia: “noies nata!”…. i és que, com diu la meva mare, eren altres temps!

Anuncis