Mesures (1): Unces, lliures, petricons, roves…

2 03 2009
Un colmado a Terrassa

economat saphil 1959

Amb els anys han anat canviant els noms del carrers, els oficis i moltes de les maneres en que sempre s’havien anomenat les coses que tenien que veure amb el dia a dia.

Avui m’ha vingut al cap algunes de les maneres en que es comptaven les coses abans, com per exemple les dotzenes. Ara ja només comptem els ous per dotzenes, però antigament els pagesos venien els seus productes per dotzenes i fins i tot, els anomenats “manats”, de cebes, alls tendres o calçots estaven formats per una dotzena de peces. Una mesura més gran era la “grossa” que equivalia a 12 dotzenes.

Recordo que els meus avis feien servir unes unitats de mesura que no havia entès mai i quan els sentia a la plaça demanar, per exemple, una terça, que resulta que és l’equivalent a una tercera part d’una lliura (1 lliura = 400 grams) em costava molt entendre-ho ja que, demanar una terça equivalia a demanar poc més de 133 grams i, no entenc com ho podien pesar sense equivocar-se.

Recordo que també demanaven les coses per unces, “posi’m 3 unces de llonganissa!” i si tenim en comte que una unça són 33,33 grams, era l’equivalent a demanar uns 100 grams d’embotit.

venedora d'oli

venedora d'oli

L’oli es demanava per petricons (1 petricó = 0,235 litres) i quan es tractava de mesurar sacs que pesaven molt és feien servir les roves (1 rova = 10 quilos i escaig) o els quintars (1 quintar = 41,5 quilos). I per la part baixa hi havia el quarteró (un quart de rova)

Per mesurar camps feien servir les àrees (1 àrea = aproximadament 100 metres quadrats) o les mujades (1 mujada= 49 àrees). Ja diu la dita que “no ve d’un pam”, però cal aclarir que el pam també era una mesura de longitud que equivalia a 19,4 cm… Altres mesures que recordo menys eren la colzada (76 cm) o la cana (8 pams). En fi que si algú recorda alguna altra mesura aquí teniu un espai on indicar-la.

Anuncis