El Drapaire

26 02 2009

Drapaires per "Nonell"

Drapaires per "Nonell"

Diu el Josep de nou: Un altre personatge que no faltava cada setmana era el drapaire… aquest ho comprava tot: papers, cartrons, ferralla, ampolles, i el que es tingués a ma. Ho pagava molt poquet, peró per la gent obrera suposava un ingrés extra. Passava amb un sac a l’esquena que anava omplint i quan era ple, anava al seu “magatzem” i el deixava per a agafar-ne un altre de buit. Darrerament recordo que ja passava amb un carretó de mà que li feia menys feixuga la seva feina.

Avui els interessats en aquests productes ho van a buscar pels containers del carrers i s’ho venen a “majoristes”. A Terrassa hi havien drapaires bastant coneguts, que havien fet bastants diners comprant el producte als que anaven pel carrer recollint el que trobaven”.

Notes personals: Jo recordo que quan era jovenet als escoltes de muntanya fèiem campanyes de recollida de diaris vells i ampolles de cava i que les portàvem a vendre als drapaires i en trèiem uns quans diners que desprès servien per pagar les despeses del nostre centre. Era una feina molt bruta ja que la gent guardava les ampolles plenes de pols i al cap del dia acostumàvem a quedar negres com el carbó. Un dels que recordo que ens ho comprava era el Benaiges.

A casa m’han explicat que antigament el drapaire passava pels carrers amb un carró i comprava draps vells o roba esparracada, (d’aqui li ve el nom), perquè quan una peça de roba anava a cal drapaire era perquè ja se li havia tret tot el rendiment possible.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

26 02 2009
Ricard Font Serra

Qui també comprava papers i cartons era el Gusi, per la porta del carrer Dr. Cabanes. Quan necessitàvem diners el meu germà i jo, agafàvem un sac de la fàbrica que teníem al costat de cal Gusi, i recollíem papers i cartons en totes les seccions de la fàbrica i aleshores els veníem al Gusi tot recuperant el sac.

27 02 2009
Ricard Font Serra

Recordeu també la campanya del “Padre Botella”, que es tractava de recollir totes les ampolles de xampany, ara diríem cava, per obtenir diners per una ajuda als nens pobres. En aquell temps no feien com ara que el vidre el tornen a fondre, sinó que desprès de netejar-les, les ampolles tornaven a servir, per tant les podien pagar molt bé. Nota.- Jo recordo que si les portaves directament a les caves de Sant Sadurní encara en treies un preu millor.

27 02 2009
Rafael

Jo arreplegava botelles de cava de casa i anava a vendre-les a un drapaire que hi havia al carrer Galileu, prop de la plaça del Progrés i amb el que en treia anava a la sessió continua del cine Recreo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s